Subgeneres POESIA TROBADORESCA

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4 KB

 

Trobadors: En l'Edat Mitjana floreix, a Occitània, un tipus de poesía que iniciarà una important tradició. Es tracta de la primera poesia culta d'Europa no escrita en llatí, sinò en occità. Aquest nou tipus de poesia s'anomena trobadoresca perque es comporta per un poeta que rep el nom de trobador i que sol acompanyar els seus poemes d'una música, perque siguen cantats. En contraposició al trobador hi hauria el joglar, aquell que canta les cançons davant la dona un auditori. La poesia trobadoresca en ixa época hi hera cantada. Generes de la poesia trobadoresca: Cançó:el tema era l'amor y la musica sempre era nova..............Sirventés:Servia per burlar-se d'algú. Es cantava a les places i als carrers per avergonyir a la persona que s'atacava.

L'amort cortés: La poesia trobadoresca va ser inventada pels nobles. Durant l'Edat Mitjana es va crear un codi de comportament que anomenem amor cortés. Aquest codi de comportament establia una serie de normes pels amants:

L'amant anomenat hom, per a ser considerat cortés havia de complir una serie de requisits.

La dama anomenada midons nomes accedia als desitjos del pretendent després de molts patiments i temps d'espera, eren dondes aristocrates.

En els poemes dels trobadors l'amant sempre es dirigix a la dama com si ell vora un vadall i ella un senyor feudal. Aixi prometia fidelitat i obediència a la seua estimada.

Un amant cortés havia d'estimar sense necessitat de contacte carnal.

L'amor havia de ser adúlter.

Els trobadors de la corona d'aragó: El rey Alfons I el Cast, primer rey de la corona d'Aragó.

Guillem de Bergueda: destaca per les seues cançons amoroses i pels seus sirventessos satírics.

Ramón Vidal de Besalú: es conegut sobretot per Les rszós de trobar.

Guillem de Cervera: es un dels darrers trobadors.


El misteri d'Elx: Es tracta de la mostra més important del nostre teatre medieval. Recrea la mort de la Verge María. El misteri destaca per ser l'ultima obra de teatre del món que vas osbreviure a les normes de Concili de Trento, que prohibien la representació d'obres de teatre dins de les esglèsies.

La representació del Misteri te lloc durant dos díes, La vespra i la festa.

La vespra: La Verge manifesta el desig de morir per poder acompanyar el seu fill, que es troba al cel. Entra en escena el primer aparell, la mangrana, que baixa de la cúpula de la basílica amb un angel dins seu per comunicar a María que el seu desig es fará realitat. La vespra es tanca quan un altre aparell, la recèlica, baixa del cel l'ànima de la Verge difunta.

La festa: Comença amb l'adoració que els apòstols fan del cos sense vida de la Verge María. Poc després, davall del cel de nou la recèlica, que s'emporta el cos de la Verge, la qual ja en les altures, es coronada com areina del cel i de la terra.

Entradas relacionadas: