Tableau II

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,22 KB

Autor: Piet Mondrian (1872-1944) Títol: Tableau II
Cronologia: 1921-1925 Localització : col· lecció Max Bill (Zuric) Estil: neoplasticisme
Dimensions:
Suport: tela Tècnica: oli
Estil:
Neoplasticisme
Moviment artí stic holandè s que, partint de la raó i de models teò rico-prà ctics concrets, proposa una nova ordenació geomè trica del mó n en contraposició a la irracionalitat destructora de la primera guerra mundial
Caracterí stiques:
- Elimina tot el que é s superflu, quedant-se amb el que é s elemental. Aquest é s el poder espiritual i universal del plasticisme pur, principal objectiu del neoplasticisme.
- Treballa amb formes geomè triques regulars i d’angles rectes. Predomini de formes verticals i horitzontals, i de la lí nia recta.
- Ú s de colors primaris (groc, vermell i blau) i els neutres o no colors (blanc i negre)
- Composicions sense simetria. Però amb marcat sentit de l’equilibri aconseguit per la compensació de formes i colors.
Portà l'art abstracte fins a les ú ltimes
conseqüè ncies. Per mitjà d'una simplificació radical, tant en la composició com en el color.
Anàlisi formal: Colors primaris (vermell, groc, blau)
També blanc i negre.
 Busca en tot moment l’equilibri. El color la forma i la seva disposició estan estudiats segons un perfecte ordre mental. El color blanc simbolitza la llum. Seqüè ncia d’un univers infinit. Els colors i les formes dels lí mits del quadre no queden emmarcades.
Retí cula de lí nies horitzontals i verticals. Les lí nies negres serveixen per aï llat els colors i fa que destaquin mé s cada un d’aquests. Si es toquessin s’influirien mú tuament i es matisarien sensorialment. Trama de quadrats, rectangles i angles rectes . Omet qualsevol referè ncia al moviment No a la lí nia corba i diagonal ..Bidimensionalitat. Evita crear il· lusió de profunditat.
Composició:
- Parts: cada un dels quadrats i rectangles, delimitats per lí nies rectes, negres, que formen una retí cula adaptada al tamany i forma de cada color. Fusiona l’estructura de lí nies amb el color. La combinació de forma i espai, fons i color, coincideix amb la superfí cie de la tela. No hi ha una forma central a la qual es pot dirigir la vista.
- É s com una part, una seqüè ncia, d’un univers infinit, ja que el quadre no té cap lí mit ni emmarcament.
- Els rectangles blancs, col· locats estratè gicament, suggereixen una estructura helicoide i un moviment circular.
El rectangle prim i groc inferior estira la composició i li dona un punt de fuga, que accentua el moviment centrí fug.
L’angle recte significa equilibri. Observant un sol requadre de l’obra es produeix sensació d’immobilitat.

Ritme: El conjunt de la composició té moviment que surt del seu interior

Mondrian recerca l’interior dels objectes, limita els seus elements plà stics als mé s purs:

Rectangles i quadrats
Colors primaris i neutres
Lí nies verticals i horitzontals
Interpretació: Mondrian tornà als colors primaris en la seva evolució . Organitza racionalment l’espai, amb la lí nia i el color, des de la seva prò pia forç a, i contribueix a crear moviment des de l'interior. Buscà els colors simbò lics de colors i lí nies.
Vertical = home = espai = està tica = harmonia
Horitzontal = dona = temps = dinàmica melodia
Lluità contra el materialisme: deia que la pintura era un punt de partida cap a una nova forma de vida.
La línia és un fet racional, el color un fet sensorial. Per això és més important la línia que el color, que remet a referències externes.





Les línies en negre que formen una retícula de verticals i horitzontals, tallades en angle recte responen a les dues dimensions bà siques que expliquen el mó n segons les teories del neoplasticime: la vertical de la llum del sol sobre la terra i l’ horitzontal del moviment de la Terra entorn del Sol; Mondrian suprimí les diagonals i les lí nies corbes perquè considerava que eren massa naturalistes, massa properes a les percepcions visuals, en canvi la lí nia recta pura no existeix com a tal en la natura.
Vol un art pur, sense tema o argument ni contaminacions de cap mena, amb evocacions del que é s universal.
Fou molt receptiu a les teories teosò fiques, per a ell l’oposició entre verticals i horitzontals representa la quinta essè ncia del ritme de la vida.
Considerava la seva pintura com una expressió metafò rica de l’harmonia universal encaminada a aconseguir ideals de bellesa perfecta. La realitat é s contrà ria a l’espiritualitat.
Mondrian va né ixer a Amersfoort (Holanda) el 1872.
Va estudiar Belles Arts d’Amsterdam, malgrat l'oposició familiar. Les seves primeres obres representen paisatges, pintats amb colors neutres: grisos, malves, verds foscos i mé s endavant va començ ar a treballar amb colors mé s brillants. El 1911 es va traslladar a Parí s, i allà el seu estil s'aproximà al cubisme. D'aquesta è poca só n els quadres Arbres (1912) i Andanes (1912-1913). De mica en mica les seves obres van anar cap a l'abstracció Allunyant-se del seminaturalisme, arribant a pintar en moltes d'elles simplement lí nies verticals i horitzontals, o afegint blocs de colors primaris molt ben equilibrats i impactants. A aquesta forma artí stica la denominà “neoplasticisme”. Opinava que sobre una superfí cie plana, com é s la tela, nomé s hi podien haver elements planers. Una obra representativa d'aquesta è poca é s la Composició en vermell, groc i blau (1921).
Es va traslladar a Nova York en 1940, quan ja tenia molta fama. Va publicà nombrosos assajos teò rics (L’Art i la vida, 1930. Art plà stic i Art plà stic pur, de 1937). El seu estil va anar evolucionant cap a un ritme mé s viu, les lí nies van canviar el color negre per colors brillants com en Broadway Boogie-Woogie (1943-1944). Les seves teories sobre l'abstracció han influï t en l‘arquitecturs i el disseny del segle XX. Mondrian va morir a Nova York el 1944. L’any segü ent el Museu d’Art Modern d’aquesta ciutat va fer una gran exposició retrospectiva de la seva obra, mostrant la gran influè ncia que arribà a exercir Mondrian sobre l’art contemporani.
Durant la I Guerra Mundial es va veure obligat a viure a Holanda, i é s llavors quan començà a elaborar les bases de la seva obra de maduresa. Ara abandona definitivament el cubisme.
   Mondian donà prioritat a l’ortogonalitat i als tres colors primaris. A partir de 1917 començà el procé s de simplificació formal que el dugué a fer les tí piques trames de lí nies ortogonals que emmarquen rectangles de colors primaris. É s el neoplasticisme. 
De Stijl = l’estil: El 1917 es funda la revista De Stijl, en la que Mondrian desenvolupà la seva teoria sobre les noves formes artí stiques que denominà neoplasticisme. Enfront de la irracionalitat del Dada, proposen exaltar la racionalitat.
Sostenia que l'art no ha d'implicar-se en la reproducció d'imatges d'objectes reals, sinó expressar ú nicament l'absolut i universal que s'amaga darrera la veritat.
Refusava les qualitats sensorials de textura, superfí cie i color, i reduí la seva paleta als colors primaris.
La seva creenç a era que una tela, é s a dir, una superfí cie plana, nomé s ha de contenir elements plans. Implicava l'eliminació de tota lí nia corba i admet ú nicament les lí nies rectes i els angles rectes. Ha influï t notablement en el disseny i l’arquitectura del segle XX. La influè ncia del moviment neoplà stic es va fer sentir en la Bauhaus. De fet, l’etapa berlinesa de Mies van der Rohe està fortament impregnada per el neoplasticisme.
El Boogie-Woogie (bugui-bugui) es una mú sica de ritme molt rà pid que es caracteritza per la repetició constant i forta de la part greu contrarestada per la melodia de la part aguda. Aquesta mú sica, originà ria de la mú sica negra nord-americana, estava de moda en la boja Amè rica d'aquells anys, i de la qual Mondrian s'enamorà .
Petits blocs de color - la trí ade dels primaris groc, blau i vermell - reboten uns contra els altres, creant una pulsació vitalista que, com el bugui-bugui, é s pur ritme. Creen una espè cie de vibració ò ptica, saltant d'una intersecció cap a una altra com els carrers de Nova York. Al mateix temps, però , quan ens fixem atentament, ens adonem amb quina harmonia i extraordinari equilibri estan disposats els colors.
 

 

Entradas relacionadas: