Tamara camacho

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,36 KB

 
 3.2. ELS PERSONATGES: Mitjançant els diàlegs, els personatges expressen opinions, fan judicis o expliquen hisòries diverses. Les seus veus s'afegeixen a la veu del narrador i conformen la polifonia del text. Hi ha personatges de diferents tipus, el grau de realisme o idealisme ens permet classificar-los així: 1.Realisme: 1.Típics (psicologia simple que no evoluciona; el personatge és una còpia d'un ambient, d'un àmbit laboral o d'una classe social: el lladre, el policia...), 2.Versemblants (psicologia complexa que evoluciona al llarg de l'obra, el personatge és representat com a individu amb característiques pròpies). 2.Idealisme: 1.Arquetípics (psiologia simple, el personatge respon a qualitats ideals com el valor, la força,etc: l'heroi, la donzella...), 2.Al·legòrics (els personages són idees: el Bé, el Mal, l'Amor...). 3.3. EL DISCURS REPORTAT: La polifonia es manifesta en els textos amb procediments diversos que introdueixen veus diferents de la veu del locutor. 1.Discurs Directe: reprodueix textualment un altre text. El trobem entre cometes o en estructura dialogada amb guions. 2.Discurs Indirecte: reprodueix l'enunciat mantenint-ne només el significat i modificant-ne la forma. 3.Discurs Indirecte Lliure: reprodueix un enunciat matenint-ne la forma sense fer-lo dependre de cap verb de dicció. 4.Monòleg Interior: reprodueix el curs dels pensaments del locutor, que és, alhora, locutor i al·locutari. Sovint té irregularitats sintàctiques.






3.4.LA INTERTEXTUALITAT: La intertextualitat es produeix amb la citació, més o menys formal, d'un altre text, és la relació que s'estableix entre dos textos o més. Així, les referències a les opinions d'altres autors...,són un tipus especial de discurs reportat que també aporta polifonia als textos. Es fan servir per a reforçar el missatge mateix o per a exemplificar i completar-lo. 4. LA PRESÈNCIA DE L'EMISSOR: la dixi, la modelització i la impersonalització. La relació entre l'emissor i el receptor condiciona la comunicació. El grau de confiança...,etc, fan que els textos; orals o escrits, tinguen un nivell de formalitat distint: 1.Solemne: fórmules de tractament protocol·lari i de cortesia. 2.Formal: actitud objectiva i poca o nul·la presència de l'emissor. 3.Col·loquial o familiar: actitud subjetiva, presència dels interlocutos. 4.Vulgar: actitud molt subjetiva, presència abundant dels interlocutors. Els elements lingüístics que mostren la presència de l'emissor són els marcadors, la dixi i la modalització; en canvi, els recursos d'impersonalització mostren l'absència de l'emissor.4.1. LA DIXI: Els elements díctics són aquelles paraules que identifiquen, que fan referència a persones,temps, espai o al text mateix. Es tracta de substantius, pronoms personals, morfemes verbals, possessius i demostratius: 1.Dixi personal: Jo, Tu.., 2.Dixi espacial: França, ací..., 3.Dixi temporal: demà, a les deus..., 4.Dixi social: vosté..., 5. Dixi discursiva: unitat 1...




Entradas relacionadas: