Tamara camacho

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

 

La impersonalització és molt freqüent en l'àmbit acadèmic, on l'objectiu de l'emissor és la transmissió objectiva d'informació i, per tant, no expressa la seua subjectivitat, l'emissor s'oculta rere construccions impersonals, o fa servir la veu passiva, trets característics dels discursos objectius, no modalitzats.

5.LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: La variació lingüística és un fenomen lingüístic que ens dóna molta informació sobre l'adequació d'un text a u context determinat. La variació diacrònica ens situa els textos en un temps concret, històric o actual. La variació diatòpica origina canvis lingüístics amb una distribució territorial, i que els textos orals i escrits pertanyen a un dialecte concret, l'occidental o l'oriental. Les variacions diastràtica i diafàsica, que depenen dels usos socials de la llengua.






4.2. LA MODALITZACIÓ: La modalització és el gra de subjectivitat d'un text. La presència de l'emissor, mitjaçant els díctics personals, les declaracions, opinions i actituds, és un indicador de la modalització d'un text. Podem distingur tres tipus de modalització: 1. La modalització deòntica, en què predomina la funció conativa: Calleu!. 2.La modalització epistèmica, en què l'emissor expressa un grau de certesa o un gran coneixement del tema, justificat amb dades, experiències,etc. 3.La modalització valorativa, en què l'emissor manifesta la seua posició, actitud o opinió envers alguna cosa o algú. 4.3. LA IMPERSONALITZACIÓ: Les impersonals són oracions predicatives i actives que no admeten subjecte lògic, sinó un subjecte gramatical que concorda en nombre i persona, amb verb. Fem servir les expressions impersonals quan ens referim a accions, sense subjecte o amb un subjecte desconegut, o bé volem amagar-ne la identitat.




Entradas relacionadas: