Teatre català de postguerra

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,95 KB

 

Josep M de sagarra(1894-1961)

Va néixer a Barcelona a una fam. Aristotica,estudia carrera de dret i va entrar en contacte amb el mon literari barceloní.A partir del 1914,després de publicar el llibre de poemes va desenvolupar una carrera literaria fulgurant.Durant els anys 20 i 30 va escriure i estrenar la major part de seves obres teatrals,també va publicar tres novel·les i molts articles.

La Guerra Civil el va dur a parís i a la polinesia i el 1940 va tornar a Barcelona.Sagarra va tornar al teatre el 1946 amb una sort desigual,amb fracasos i exits espectaculars com la ferida lluminosa. En la prosa cal destacar les seves memories (1954).També va ser un excel·lent traductor al catalá(La divina comedia,de dant o el teatre de Shakespeare).

La poesia.Pertany a la generació noucentista, pero els seus plantejaments son aprescuts a verdaguer o maragall.La seva poesia es caract. Per la presencia de sentimentalisme i de sentit de la natura.La seva obra es distingueix per la perfecció formal i el domini de la paraula(cançons de rem i vela i cançons de totes les hores).


La narrativa.sobresurten Paulina buxareu(1919),all i salobre(1928) i vida privada(1932),aquesta darrera es un retrat corrosiu i escandalós de l'alta societat barcelonina durant la dictadura de primo rivera.El seu domini de la prosa va ser al periodismem-cafe,copa i puro(1929) y l'aperitiu(1937) son colaboracions en "la publicitat" i en el setmanari Mirador.


El teatre.es va estrenar com dramaturg el 1918 amb la Ronadalla d'esparvers.El seu teatre era caracteritzat per l'esquematisme i la simplicitat i per la utilització del ver com a suport d'un llenguatge potent i ric.Obres destacables:La rambla de les floristes i Marçal Prior(1926)l'hostal de la gloria(1931) i el cafe de la marina(1933). La etapa de la postguerra: la fortuna de Sílvia(1947),galeta(1948) i la ferida lluminosa(1954)

Entradas relacionadas: