Teatre del noucentisme

Dos dels correts teatrals que tingueren més èxit van ser: el teatre épic es basava en les tècniques teatrals de lautor alemany Berlot Brecht objectiu era mobilitzar les consciències per canviar la situación política i social el teatre de labsurd, influit pels textos del francés Eugène Ionesco, presentava situacions sense sentit per expressar la desorientació de lésser humà. En la Nostra literatura destaca Manuel de Pedrolo. En els anys 60 i 70 el teatre es va veure afavorit per la creació de lEscola dArt Dràmatic Adrià Gual, fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany que connectà el nostre teatre amb el europeu.El teatre acual Añs 60 nasque el teatre independent sestengué durant els 70 i 80. Va tindre un gran exit. Es tractava duh tipus de teatre molt dinamic, en que les compañieses desplaçaven de manera itinerant pels pobles. Actitud rebel contra el teatre tradicional i la conexió amb les noves tecniques i les sensibilitats que provenien deuropa: Teatre realista (Jordi teixidor, benet i jornet) Teatre pobre (creat per Jerzy Grotowski). Ultimes decades S.XX, teatres que tealitzaven muntatges polémics de critica social,politica o religiosa, experimenten noves formes teatrals:espectacles focs artificials, mime tc. Els Joglars, comediants, Dagoll dagom,La cubana. Teatre valencia. Durant la postguerra es va ressentir de la mateixa manera que a la resta del territorio linguistic. Nomes representacio sainets i comedies de costums, perderen interes i deixaren de representarse Hi hague un intent de recuperarlo per part de Lo Rat Penat, no acaba de reeixir i en 1957 fou sustituit per comedia en Castella. Marti Dominguez, Francesc de Paula, Joan Gil. A Valencia no existia tradicio teatral que no fora sainet i teatre festiu, dificulta larrelament del teatre independent(no tingue lloc fins 70) Cal destacar treball i obres dautors com Manel Molins i Rodolf i Josep Luis Sirera. Añs 90 podem parlar de reviscolament dautors i obres, afavorint per difusio textos, Aparicio de premis i creacio dorganismes de gestio Teatral.Autors: Carles Alberola,Pascual Alapont,Roberto Garcia, i grups:El rogle, pluja teatre, Moma teatre, zarza teatre, albena teatre,…

Teatre del Modernisme: els modernistes introduiren totes les innovacions q provenien dEuropa: màgia, obres xineses…Traduiren els classics de tots els temps, donaren importancia al teatre-espectacle i crearen institucions com lAgrupacio Avenir.Teatre Simbolista:pretenia commoure lespectador a traves dels sentiment i impressions. Personatges estereotipats i poc definits. Senfrontaven a la societat capitalista, ja q buscaven la bohemia. Destaca Santiago Rusiñol (Cigales i formigues, Lalegria que passa, Jardi abandonat) i Adrià Gual( El donzell q cerca Muller).Teatre Naturalista: Arriba amb Emile Zola. Va naixer com a reaccio al teatre romantic anterior. Planteja situacions reals i retrata personatges versemblants per a representar una realitat conflictiva entre lartista i la societat. Joan Puig i Ferreter(La dama enamorada, Drama dhumils, Aigües encantades) Ignasi Iglesias(El cor del poble, Les garses)Teatre del Noucentisme:Comedia burgesa, es tracta dun genere dramatic molt del gust dels noucentistes, ja q els personatges son burgesos, cultes q apareixen en un context distingit i q solucionen conflictos d manera educada. Carles Soldevila(Civilitzats, tanmateix i Bola de neu) segueixen lideari noucentista d culturitzar, educar i distraure.El teatre dels anys 20 i 30 Lalta comèdia noucentisa desapareix i apareix el teatre popular. Era un tipus de teatre que no tenia res a vore amb les pretensions intellectuals de lalta comèdia noucentista, volia distraure el públic per mitjà de comèdies populars i musicals. Lautor que tingué més ressó fou Josep Maria de Sagarra, combinava les facetes de poeta, novellista i dramaturg. La seua obra és molt extensa i adopta el poema dramàtic, barreja el drama moedernista, la comèdia de costums i la cançó popular. Les seues obres preseten un argument dramàtic, personatges rurals, agressius i que es diesen dur per les passions descontrolades dins dun context tradicional. Destaca: el café de la Marina,Marçal Prior. Va conrear gèneres teatrals: revistes musicals, sainets, farses, drames, comèdies i tragèdies.El teatre després de la guerra civil Durant la postguerra, el teatre sofrí les conseqüències de la repressió dictatorial. Però les va patir més perquè no es podien representar obres en una llenngua que no fòra el castellà i també estava prohibit traduir autors estrangers.En la década dels 50 amb la creació de lAgrupació Dràmatica de Barcelona, es comencen a represenntar obres dautors como Salvador Espriu, Joan Oliver, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo.