Teatre del Segle XX

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,73 KB

 

Més enllà de la conflictivitat amorosa, es planteja un teatre d’idees, en què els personatges expressen les seves resolucions vitals i les emprenen amb passió.  Es defensa un nou tipus de drama, en que deixa de banda la comicitat i l’èmfasi tràgic que havia presidit el teatre català anterior. En aquestes obres hi ha una opció regeneradora dels individus i dels àmbits socials que els acullen. No es un teatre complaent i no ha de sorprendre. Es vol arribar a l’espectador amb l’objectiu d’entretenir. Henrik Ibsen: autor teatrl noruec; Casa de nines(1876) o Espectres(1880). Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades(1908) i la dama enamorada(1908). Ignasi Iglesias: els vells (1903). Josep Pous i Pagès: l’endemà de bodes (1903).


Santiago Russiñol(1861-1931) ens aporta una altra faceta dels teatre modernista. Es tracta de la influencia del simbolisme, que es pot apreciar en la caracterització dels personatges, en el llenguatge i els recursos literaris utilitzats, i en la creació d’un ambient determinat.  L’alegria que passa es una obra representativa d’aquest corrent teatral. Russiñol la publica al 1898 amb l’objectiu d’integrar diferents llenguatges artístics, des del dramàtic fins al poètic. Finalment, Russiñol acaba decantant-se per un teatre comercial, Els elements ambientals, la voluntat de reflectir els estats de l’anima dels personatges i, sobretot, la visió del mon que es desprèn de l’obra, connecten amb l’estètica simbolista. Maurice Maeterlinck es un autor belga que te un paper rellevant en la recepció catalana del simbolisme teatral, amb obres com La intrusa(1890) i Interior(1894). Adrià Gual, que es l’inspirador del teatre íntim i amb el interès per la concepció del art total; obra l’estudiant de vic (1900).

Entradas relacionadas: