Teatre del Segle XX

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,45 KB

 
El teatre actitud d’obertura a Europa i voluntat de modernitzar-se. Arriba a Catalunya influirien Ibsen,Maeterlink i Strindberg. Profunda renovació i es converteix en un dels gèneres més característics del moviment. Traduiran i adaptaran la major part dels clàssics de l’escena universal del moment i crearan institucions que els permetran desenvolupar la seva activitat: el Teatre Íntim . També s’interessaran pels gèneres teatrals més marginals: comèdia de màgia, mim, titelles, ombres xineses. corrents: T .naturalista . influït pel teatre d’idees d Ibsen. Teatre compromès, mostra situacions socials conflictives amb un plantejament ideològic clar. E nfrontament artista-societat o individu-massa, però sense apuntar a solucions concretes. Ignasi Iglésies i Joan Puig i Ferrater. T esteticista. Influència Maeterlink,teatre exposa realitats transfigurades i simbòliqües. Es volia commoure l’espectador a través de suggeriments o d’impressions. Els personatges eren éssers vagues, idealitzats, dominats per la tristesa o la melangia i dotats de riquesa interior. La creació d’una atmosfera poètica, l’ambientació màgica i fascinant fa que els recursos escènics (so, il·luminació, música, escenografia) tenguin una importància cabdal en aquestes obres. Les peces són breus, la temàtica sovint té relació amb llegendes populars, el món de les fades, els gegants, etc. La mort és un altre tema recurrent. Adrià Gual i, parcialment, Santiago Rusiñol. Narrativa
camp d’experiments el conte . La ovel·la aprofita aspectes del Naturalisme, Simbolisme,costumisme i Romanticisme decadent de finals del XIX i esclata durant la primera dècada del segle XX .E ntre 1901 i 1912 . Temàtica.Tensions entre l’home i el món, entre l’individu i la col·lectivitat, entre artista i societat. T robam un individu que defensa un ideal i pretén fer avançar una societat que no l’entén i el rebutja. Acaba en fracàs i amb la marginació del protagonista. Car ac . - Predomini descripció per damunt de l’acció.- Absència de trama.- Tècnica naturalista. Elements escabrosos.- Subjectivitat. Clas: N .rural. Gènere que defuig la visió idíl·lica, pintoresca o bucòlica del medi
rural; presenta ambients no harmònics, inhòspits i hostils. Els elements de la
natura esdevenen elements simbòlics, la natura és sovint una força desfermada a la
qual l’individu s’ha de sotmetre. El paisatge, més que el context o l’escenari on es
desenvolupa l’acció, és un element més que condiciona i arriba a ser com un
personatge esquerp que plana en la narració. I el pagès, lluny de ser una figura
càndida i bondadosa, és un ésser supersticiós, atàvic, ignorant i dominat pels
instints. El protagonista, sovint procedent d’un altre lloc, haurà de lluitar
simultàniament contra la mesquinesa humana i contra l’hostilitat de la natura, i
acabarà devorat.
Trets:
- Preferència per temes tràgics i els aspectes escabrosos.
- Personatges perversos i inadaptats determinats per les lleis de l’herència i del
medi. - Llargues i minucioses descripcions
- Visió fatalista de la realitat.
- Elements simbolistes també hi són presents: les descripcions impressionistes i
líriques del paisatge, elements mitològics i rondallístics,...
- Llenguatge narratiu sincer, original, esquitxat de dialectalismes i, en alguns
autors, fins i tot rude.
- Trama argumental molt feble, la descripció predomina sobre l’acció

Entradas relacionadas: