El teatre o genere dramatic

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,6 KB

 

TEMA 10

Els personatges: Tots els elements que configuren la interpretació( expressió verbal, no verbal i caracterització) serveixen per definir el caracter del personatge. Es caracteritza per: Allò que diu amb paraules, allò que diu amb gestos, moviments i mirades, els comentaris d'altres personatges i el desenvolupament de l'acció, que posa de manifest com s'enfornta a les adversitats i les resol. Segons la importancia es classifiquen en: Protagonista: personatge principal que vertebra l'obra. Antegonista: Personatge que s'oposa al protagonista i entre en conflicte amb ell. Col·laboradors: Ajuden el protagonsita o antagonista a complir els seus propòsits. Decoratius: fan versemblant l'espai.

El diàleg: És l'intercanvi verbal entre dos o més personatges. És estil directe, perq reprodueix exactament una conversa  exacte. Acompleix moltes funcions en el text teatral: Avançar el curs de l'acció, posa de manifest el caràcter dels personatges, reflecteix actituds, comportaments i relacions, descriu estats d'ànim, maneres de pensar, i anticipa fets que ajuden a entendre l'argument.

El monòleg: És el discurs d'un personatge que no està destinat a cap interlocutor i no espera resposta. Monoleg tecnic, líric, de reflexió i Apart. En algunes obres apareix la veu del cor, personatge col·lectiu que té diferentes funcions: Fer de consciènica del personatge, predir esdeveniments futurs, fer de narrador i expressar la veu de tota la comunitat.

Característiques lingüístiques: La llengua parlada és el vehicle de comunicació en el text teatral i les carcteristíques han de adaptar-se a l'obre: Gran varietat d'entonació, elisions de sons, frases curtes inacabades, lèxic viu amb recursos expressius com frases fetes. Posa de manifest les característiques d'un grup, una obre ambiantada en un indret geogràfic localitzat. Reflecteix característiques d'un individu, presenten trets que els diferencien dels altres. S'adequa al tipus i to de l'obra.

TEMA 11

Edat Antiga: El teatre neix en les cultures antigues de l'evolució de determinats rituals magics. El moment en que s'introdueix el diàleg entre un personatge i el director del cor, neix el genere dràmatic. Grècia, i Roma, porten el gènere dramatic a una gran perfecció. Conreen la tragèdia i la comèdia. La trajèdia es el genere teatral més antic. El final es tràgic perq els éssers humans no poden fugir del destí marcat. La temàtica és seriosa i l'obra no sadopta un to greu i elevat. Èdip rei, de Sòfocles. La comèdia neix a Grècia i té una finalitat crítica i mortalitzadora. Plaute - Mostel·la

Edat Mitjana: El teatre medieval té origínàriament un caracter religiós, relacionat amb les celebracions de Nadal i Setmana Santa. A poc a poc les representacions inclouen temes no religiosos.  

Edat Moderna: El teatre perd el caràcter religiós. El teatre culte, que al renaixament recupera els models classics i s'adreça a les classes aristocràtiques. El teatre popular s'adreça al poble i representa a les plaçes publiques. Al Segle XVII és una època d'esplendor perq apareixen autors de gran qualitat: Shakespeare, Molière, Calderón... Molière és el creador de la comedia françesa.

Edat Contemporània:  El teatre en els segles XIX i XX experimenta grans canvis em la llum elèctrica i canvia l'ambientació de l'escena. Angel Guimerà - Mar i Cel. Segle XX: Posa en manifest el desig d'innovació i experimentació. Inclou nous camins a d'alt l'escenari, text, música, dansa i circ. El teatre expressa la lluita contra la injustícia i la desigualtat, la soledat i desorientació de l'individu, que per més que busca, no troba sentit a l'existència. Samuel Beckett - fa un teatre d'avantguarda que mostra la soledat de l'individu i l'absurditat de la vida - Tot esperant Godot.

Entradas relacionadas: