El teatre modernista

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,46 KB

 
teatre religiós: formesdramatiques x fe entenedores idees k volien predicar. Introducció en la litúrgia d pekes obres. Cant de la sibil·la. Es van desvincula d lo prpiamen relijos i es van adaptar al public populà. A final de Segle XIII van néixer els misteris q s'agrupaven en cicles segons la tematica: cicles: Maríà(verge),pasqual,hagiogràfic(sants). teatre profà:origen en les celbracions i fstes organitzades en ambits cortesa i populà. Les interpretacions dels joglars eren acompanyades d'escinificacions teatrals anomenades entremesos. Peces senzilles d temes qotidians am to comic i burlesc. Gran difusió en Segle XVIII. Es feien gnralmen en entreactes  o final d'obrs lalrgues. Esmentar momos i mascarades. guimera:renaixéça. Producio teatral caracteritzada x la repetició de certs elements q tenen similituts am la seva vida. Els seus peronatges son aliensm fills d'atres cultures. 2etapes: etapa1:romantica am tragedies historiques com mar i cel. Us del vers. Obres situades en edat mitja. 2aetapa: romanticisme i Realisme: María rosa, terra baixa i la filla mar. Totes tringles amor. El teatre modernista de final de Segle XIX va canviar el patró del teatre ROMàntic i semirealista de la Renaixença pels nous models que venien del nord europeu. La producció teatral es va dividir en dues grans tendències.-El teatre regeneracionista es va proposar denunciar les injustícies socials i desvetllar la consciència moral i política dels ciutadans.-Precursor: Ibsen.-Autonomia moral de lindividu com única manera de regeneració de la societat.-De nou, el tema recurrent es basava en lindividu marginat i portador de la veritat alliberadora enfront la societat ignorant.1.2Joan Puig i Ferreter-La Selva del Camp, 1882 La seva producció teatral i novel·lística tracta de temes de contingut social i de reflexió moral.-Aigües encantadesmolt representativa de la concepció modernista del teatre com a plataforma de denúncia social i desvetllament de la consciència individual enfront de lalineació col·lectiva.
-Lestructura de lobra es vertebra en dos nivells: el conflicte social, protagonitzat pel desig de transformació que representa la nova mentalitat científica del foraster enfront la voluntat del conservadorisme del poble i el conflicte individual.1.3El teatre simbolista-És laltre vessant del teatre modernista, són els partidaris de lart per lart.1.4Santiago Rusiñol-Les primeres obres defensen una societat que ha de mantenir-se al marge dels afers materials i reivindicacions socials, i ha de viure abocada a la bellesa, que és la única manera digna de ser al món.-Reprodueix típicament lenfrontament entre lartista modernista i la societat.-Les darreres obres de Rusiñol substitueixen els paisatges simbòlics i ideals per escenes tangibles. Els personatges són molt més reals en les seves lluites i provocacions.-Lauca del senyor Esteve:-Incideix principalment en el conflicte artista i societat, exposant-lo amb ironia i lucidesa.-Podríem dir que és una obra autobiogràfica, ja que lautor també va passar aquestes tensions.-Els personatges de lobra són plans, arquetips que representen una professió, una classe social, una virtut o un defecte.-És una sàtira contra la petita burgesia.1.EL TEATRE DE PREGUERRA-El teatre català es trobava en crisi en les primeres dècades de Segle XX i el noucentisme no sinteressà a millorar aquesta situació. No es va aconseguir revitalitzar el gènere.-Alguns autors van començar a escriure obres inspirades en el model de teatre francès. Eren obres que fugien de la tradició realista i plantejaven conflictes familiars.-Cal destacar la inclusió delements crítics en aquestes obres, que en modificaven el plantejament.1.1Josep María de Sagarra-Va ser un dels autors teatrals més importants i populars de la primera meitat de Segle XX.-Durant letapa de preguerra, en la producció de Sagarra destaquen dos gèneres:-Les comèdies de costums: El matrimoni secret i La Rambla de les floristes.-Els poemes dramàtics: Plantegen situacions dramàtiques protagonitzades per personatges dominats per la passió i sovint i motivades per conflictes amorosos que al final es resolen felíçment. Destaquen El cafè de la Marina i lHostal de la Glòria.-En tota lobra de Sagarra saprecia la influència del teatre clàssic (Shakespeare i Molière) i del teatre castellà del segle dor espanyol.-Teatre en vers.-Es va convertir en un mite popular i la seva relació amb el públic va ser idíl·lica des del començament.2.EL TEATRE DE LA POSTGUERRALa desfeta de la Guerra Civil i la consegüent repressió cultural i social de la postguerra va suposar leliminació del teatre català fins lany 1946. El 1955 es va iniciar la recuperació del gènere.2.1Salvador Espriu-Lobra dEspriu abasta tots els gèneres i registres literaris possibles i es caracteritza per:-Diversitat formal i tècnica-Aspiració a la unitat-Per aquest motiu, la seva obra té un rigorós entramat de referències intertextuals en contra -del règim franquista.-Cal destacar linterès de lautor per la mitologia grega, la qual el portà a recuperar el mateix mite, com és el cas de Fedra.-Els personatges principals són femenins.-Les seves obres teatrals més importants són Antígona, Una altra Fedra, si us plau i Primera història dEsther. 2.2Primera història dEsther-És una peça molt important per la varietat de registres lingüístics.-Shi barregen escenaris i accions simultànies.-Sexplica la història de la reina Esther, que és un personatge que aconseguirà alliberar al poble jueu gràcies a la seva habilitat i als seus encants.-Sencreuen dues accions simultànies entre dos pobles amb moltes similituds segons la mitologia espriuana: el poble jueu i el poble català.2.3Joan Oliver-El teatre dOliver es caracteritza per lafany de lescriptor dassolir la normalitat en les representacions teatrals, normalitat centrada en dos aspectes:- Presentar escenes dignes- Arribar a connectar amb un públic determinat molt ben definit a les obres.-És un teatre proper al noucentista.-La paròdia esdevé un gènere important en el seu teatre, ja que li permet de conèixer lobra original,-Destaquen obres com Allò que tal vegada, la Fam i Ball robat

Entradas relacionadas: