Tècniques d'Anàlisi Química: Gravimetria i Volumetria

Tècniques químiques i fisicoquímiques d'anàlisi

Les tècniques químiques es basen en les propietats químiques de les substàncies que s’analitzen (analit). El seu fonament és la reacció química en la qual intervé la substància a analitzar. Es divideixen en dos tipus principals:

• Gravimetria: Realització de la mesura de la massa mitjançant la pesada d’un compost insoluble de l’analit. S'utilitza la balança; són processos llargs però els anàlisis són exactes. Hi ha 4 tipus de gravimetria:
  • Gravimetria per precipitació: Fer reaccionar l’analit per separar-lo químicament de la dissolució de la mostra.
  • Gravimetria per volatilització: Directes (es pesa l’analit volatilitzat) o indirectes (es troba el pes de l’analit mitjançant la diferència de pes a la mostra).
  • Gravimetria per electrodeposició: Dipòsit de l’element químic que es vol determinar sobre un elèctrode.
  • Altres mètodes físics: Tècniques d’extracció amb dissolvents.
• Volumetria: Mesura del volum d’una dissolució patró que es necessita per reaccionar amb l’analit. S’obté la quantitat d’analit que hi havia mitjançant l’ús de la bureta.

Tècniques fisicoquímiques i de pesada

Les tècniques fisicoquímiques es classifiquen en 3 tipus: electroanàlisi, òptiques i cromatogràfiques.

D'altra banda, les tècniques de pesada es defineixen per 3 conceptes fonamentals:

• Exactitud: Proximitat entre els resultats obtinguts i el valor real (Er i Ea).
• Precisió: Grau de dispersió que hi ha entre els diferents resultats de la mostra amb les mateixes condicions (De i Dr).
• Sensibilitat: Magnitud més petita que l’instrument de mesura pot detectar de forma viable, tant en sistemes digitals com analògics.

Mètodes de valoració i conceptes clau

Els mètodes de valoració es poden realitzar de tres maneres:

• Directa: Analit + valorant; mesura del valorant per saber el que falta perquè reaccioni totalment.
• Per retrocés: Valorar l’excés de patró primari afegit perquè reaccioni amb tot l’analit.
• Indirecta: Valoració del producte de la reacció entre l’analit i el reactiu de la mostra.

La hidròlisi consisteix en la determinació del pH que té una dissolució de sal. En una valoració, l'objectiu és determinar la concentració d’una substància valorant; sabent quant s’ha gastat, podem conèixer la quantitat d’analit present.

• Sal d'Àcid Fort (AF) i Base Forta (BF): caràcter neutre.
• AF i Base Feble (Bf): caràcter àcid.
• Àcid Feble (Af) i BF: caràcter bàsic.
• Af i Bf: pot ser àcid, bàsic o neutre.

Un patró primari és un valorant amb molaritat exacta a l’hora de saber la concentració. Ha de tenir una composició coneguda, elevada puresa, no ser higroscòpic, no reaccionar amb l'H2O, tenir una reacció estequiomètrica ràpida i quantitativa amb l'analit, i un pes equivalent elevat.

Els indicadors són substàncies que varien de color en les proximitats del punt d’equivalència. Finalment, l'estandardització és un tipus concret de valorització en el qual s’utilitza un patró primari per determinar la concentració i l’exactitud de l’analit.