Tecnologia Polimers

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,96 KB

 

Polimers i plàstics; La molecula d'etile esta formada per dos atoms de carboni enllaçats, mitjançant un doble enllaç i quatre hidrogen. Cadascuna de les molecules d'etile amb enllaç trencat s'anomena monomec. Quan aqets monomers suneixen com si fosin baules es forma una molecula mes gran anomenada polimer., Aixi doncs, la molecula formada per molts monomers d'etile es un polimer d'etile conegut com a polietile. Els plastics son polimers organics, molecules gegants formades per atoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen i oxigen i en menor quantitat, clor, fluor, nitrogen i silici.  Els polimers poden ser clasificats en: naturals: de manera espontania als productes naturals: celulosa cautxu, caseina.. Artificials: industrialment per modificacio de polimers naturals: celuloide, ebonita.. Sintetics: sobtenen industrialment a partir dels seus components elementals: polietile, poliopropile.. Caracteristiqes polimers: Facilitat per a elaborar peces acabades a partir de materies primeres; costa 6 cops menys qe obtenir el seu material. Lleugeresa: valors de densitat baixos. Resistencia als agents atmosferics: Son força resistents a la corrosio i als agents atmosferics en general. No son biodegradables.    Elaboracio d'objectes de plastic:  Petroli/gas natural/carbo-> Sintesi dels polimers(polimeritzacio..)-> materies primeres(polimers)-> conformacio(extrusio, calandratge,emmollament)->objectes de plastic. 70 monomers= plastic solid +grau de polimeratizacio= mes rigid i resistent 700 monomer= no canvien les caract.  Procesos de conformacio de polimers Extrusio: consisteix a fer circular el granulat de plastic per l'interior dun tub escalfador gracies a laccio dun caragol. Emmotllament per extrusio i bufament: Obtenir un tub o preforma amb una extrusora, i abans que es refredi tancarlo dins dun motlle mentre es bufa aire a pressio pel seu interior. Emmotllament per injeccio: Fer circular el granulat de plastic per linterior dun tub escalfador gracies a laccio dun caragol. quan la massa fosa arriba al final del tub tot el caragol es desplaça i força lentrada dins del motlle. Emmotllament  per escumeig: Cal que la materia contingui un additiu escumejant. el plastic sinfla i ocupa la totalitat del motlle i formant una masa. Emmotllament per buit: motlle obert que te uns petits canals per on circula laire. es coloca una lamina per accio de la presio la lamina queda comprimida i nadopta la forma. Propietats dels polimers: molt menys resistents a la traccio i mes ductils que els metalls. Resistencia a limpacte: baixes temperatures-> trencament fragil, temperatures altres-> resistencia nula.  Resistenci a la fatiga-> tenen un valor mes baix que els metalls. Clasificacio dels polimers: Plastics(es formen objectes de plastic) elastomers(cautxu natural, gran elasticictat)   Polimers plastics-> termoplastics(reciclar)  termostables(no es poden reciclar)   Polimers-> adhesius  fibres pintures



Les fustes: Es un material natural amb una estructura complexa i no homogenia que basicament esta formada per molecules de celulosa reforçades per una substancia anomenada lignia. Tipos de fusta: Natural: dura/tova Artificial Contraplacada/aglomerada( de particules/de fibres) /enllistonada. Fusta natural: Sobte a partir darbres a partir dun proces de tala i desbrancatge. Fusta tova-> fulla pernne fusta dura-> fulla caduca(roure/faig)  La resistencia de la fusta depen tambe de la direccio en que s'aplica l'esforç. Per determinar el comportament existeixen tres tipos d'eixos: longitudinal/radial/ tangencial. La fusta acabada de tallar es diu fusta verda i presenta un contingut d'humitat molt elevat que fa que no sigui aprofitable. Quan la fusta es va asecant pateix una contraccio que fa augmentar la seva densitat i resistencia.  Fusta artificial: Taulers de xapes(contraplacats: encolant xapes de fusta natural de manera que formin angles de 90 graus. molt resistent i acabat decoratiu, estructures dedificacions. Taulers de particules(aglomerats): formats a partir dencenalls o particules amb una grandaria controlada. les propietats depenen de la grandaria de les particules, mes densos i menyys resistents que la fusta natural. Taulers.  Taulers de fibres(tablex i DM) Tablex esta format a partir de fibres de fusta que son premsades humides i sense encolar, Molt durs i poc resistens, sensibles als canvis dhumitat. El DM esta format a partir de fibres de fusta, pero premsades en sec i encolades amb resina sintetica. dur, textura fina i homogenia. Enllistonats: llistons de fusta tova encorvats lateralment. resistencia mitja entre agmolmerat i contraplacat. Xapes naturals: talls tangencials als troncs.  Xapes sintetiqes: acabats de fantasia o imitar a la fusta natural. Ceramiques:    Argiles: es troben facilment a la natura i en afegir-hi aigua es transformen facilment en un masa plastica a la qual es pot donar facilment la forma desitjada. La masa adqireix les propietats duna ceramica despres dels canvis qimics produits a les fases dasecatge i de coccio. estructurals/ porcellanes.  Ciments portland,guix i calç barrejats amb aigua donen lloc a una masa plastica facil de conformar que despres dun cert temps sendureix. amb el ciment es fan estructures submarines. Refractaris:suporten altes temperatures. no reaccionen qimicament amb altres elements. Argila(predomina alumina) acids(predomina silice) basics(predomina magnesia) Vidres fragilitat i duresa com a principal caracteristica. es produeix a un forn amb lescalfament de materies. Abrasius: durs, resistents al desgast,tenaços i refractaris.  Les fibres textils filatura i el tissatge per a la confeccio de roba.  Fibres vegetals:  component basic la celulosa i els mes importants son el coto i el lli. fibra mineral natural; amiant. les fibres artificials sobtenen per la transformacio de productes naturals a partir de celulosa principalment. Les fibres sintetiqes no necesiten cap producte natural per a la seva elaboracio sobtenen directament dels seus components elementals. Propietats i aplicacions: resistencia  ala traccio: suportar esforços de tisatge   elasticitat: mes comode i adaptable  uniformitat: productes mes homogenis  higroscopicitat: capacitat dabsorbir humitat   aillament termic: proporciona abric a lhivern i frescor a lestiu. Suavitat al tacte: contacte directe amb la pell. resistencia als productes qimics: per facilitar la tintura, el rentatge. Els materials compostos formats per dos o mes materials de composicio forma i grandaria diferent sense que hi hagi combinacio qimica entre si.  Formigo format per ciment portland sorra i grava. Alta resistencia a la compresio. baixa resistencia a la traccio +barres o malles dacer-> formigo armat. formigo pretestat-> sotmetre les barres dacer a un esforç de tensio.  Resines reforçades amb fibres-> aporten resistencia a la traccio i rigidesa a linterior duna massa de resina polimerica que aporta tenacitat. El kevlar es una fibra formada per poliamida amb una estructura molecular rigida.  Contraplacats i emparedats: son dues tecniqes delaboracio de materials compostos que tenen coma objectiu comu lobtencio de materials lleugers rigids i resistents.

Entradas relacionadas: