Teixit Industrial Espanyol: Localització i Desequilibris

El teixit industrial espanyol

D'un model nuclear a un teixit industrial més difús i interconnectat

El model territorial de la indústria espanyola es caracteritza per la importància del teixit industrial previ, basat en nuclis industrials, i per la creació d'eixos industrials que els uneixen. Aquests tendeixen a créixer i a formar àrees metropolitanes industrials, com Madrid o Barcelona.

Les seus socials i de gestió de les empreses se situen en les àrees centrals de les ciutats, on hi ha els serveis estratègics com els financers i els d'assessorament, de planificació i de recerca.

Les activitats industrials es van disseminant al voltant de la ciutat i creen un espai urbà difús, en el qual es multipliquen els polígons industrials i les naus d'emmagatzematge i de redistribució.

El procés contrari és la dispersió, provocada per l'elevat preu del sòl i pels problemes derivats de la concentració industrial, com ara la conflictivitat laboral i la saturació de les comunicacions.

La localització industrial i els desequilibris territorials

El creixement industrial uneix les grans zones industrials amb les complementàries, atès l'intercanvi que hi ha entre unes i altres, i densifica els eixos de desenvolupament al costat de les autopistes i autovies. Destaquen:

• L'eix del Mediterrani: amb un elevat percentatge de la xifra de negoci del sector, uneix les activitats industrials de Catalunya, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia. Es prolonga cap a França i es connecta amb l'eix mediterrani europeu.
• L'eix de la vall de l'Ebre: itinerari on se situen les indústries que connecten l'àrea basca amb la catalana, a través dels nuclis de Saragossa, Navarra i Logronyo.
• L'àrea industrial de Madrid: suposa el 10% de la indústria espanyola; per la seva centralitat atreu sectors d'alta tecnologia i capitals inversors estrangers.

Aquesta concentració industrial a tres zones mostra una localització amb desequilibris territorials clars, ja que la resta d'Espanya presenta una industrialització molt sectorial.

• Andalusia: amb un bon nivell industrial, les empreses tendeixen a concentrar-se a l'Andalusia occidental.
• La cornisa cantàbrica i Galícia: eix secundari basat en la siderúrgia i en els productes metàl·lics, sectors actualment en crisi.
• La zona central: poc industrialitzada; destaquen Valladolid i Burgos.
• Illes Balears i Canàries: arxipèlags poc industrialitzats, presenten un predomini clar de la indústria extractiva i del petroli, l'energia i l'aigua, destinada al proveïment de les pròpies necessitats.