Teixits Animals: Especialització, Epiteli i Connectiu

Especialització Cel·lular

Quan van aparèixer els éssers pluricel·lulars, es va produir la divisió del treball entre cèl·lules, donant lloc a la formació de teixits.

Les cèl·lules d'un ésser porten la mateixa informació genètica. La diferenciació cel·lular s'esdevé gràcies a l'expressió de gens determinats en unes cèl·lules i no en altres. Aquests gens provoquen la formació d'enzims específics que permeten la síntesi de biomolècules encarregades de la diferenciació cel·lular.

Tots els teixits estan formats per cèl·lules i una substància intercel·lular (matriu extracel·lular).

Teixits Animals

Teixit Epitelial

Està constituït per cèl·lules molt pròximes entre si, amb poca substància intercel·lular. Sovint estan sotmeses a fricció i es divideixen contínuament. Existeixen dos tipus principals:

• De revestiment: Cobreix les parts externes del cos, les cavitats internes i els conductes de l'organisme.
• Glandular: Segrega substàncies.

Epitelis de Revestiment

• Simple Pla: La seva funció és filtrar líquids (no cèl·lules) i difondre gasos, glucosa, etc. Constitueix els alvèols pulmonars i els capil·lars; revesteix l'interior dels vasos sanguinis i limfàtics.
• Simple Cúbic: La seva funció és secretar i absorbir substàncies. Constitueix els túbuls renals i els conductes de les glàndules.
• Simple Columnar (o Cilíndric): La seva funció és protegir, secretar i absorbir substàncies. Revesteix l'estómac, l'intestí i part del tracte respiratori.
• Estratificat Pla: La seva funció és protegir. Revesteix la boca, la gola, l'esòfag, la vagina i la còrnia. Forma la queratina de les capes externes de la pell.
• Estratificat Cúbic: La seva funció és protegir. Entapissa els conductes de glàndules (ex: sudorípares).
• Estratificat Columnar (o Cilíndric): La seva funció és protegir i secretar. Revesteix la uretra, conductes de glàndules, la mucosa nasal i una part de l'ull.
• Estratificat de Transició: La seva funció és permetre la distensió. Recobreix l'interior de la bufeta urinària, els urèters i part de la uretra.
• Pseudoestratificat Columnar (o Cilíndric): La seva funció és la secreció i el desplaçament de mucositat per l'acció dels cilis. Revesteix les vies respiratòries altes.

Epitelis Glandulars

• Glàndules exocrines: La seva funció és secretar productes dins de conductes, com les glàndules sudorípares i salivals.
• Glàndules endocrines: La seva funció és la secreció d'hormones directament a la sang, com el pàncrees (la seva part endocrina) i la tiroide.

Teixit Connectiu

Tots els teixits connectius provenen del mesoderma. Les seves funcions principals són:

• Unir la resta de teixits de l'organisme.
• Sostenir l'estructura corporal.
• Protegir òrgans interns.

Estan formats per cèl·lules, una substància intercel·lular (matriu extracel·lular) poc especialitzada i fibres. La substància intercel·lular està formada per aigua, sals minerals i macromolècules.

Les fibres poden ser:

• De col·lagen: per donar resistència.
• D'elastina: per donar elasticitat.
• Reticulars: amb funció esquelètica de suport.

En el teixit connectiu hi ha cèl·lules característiques de cada tipus de teixit connectiu i altres cèl·lules, com les sanguínies, que hi poden ser de manera temporal.

Teixit Conjuntiu

La seva funció és fer de sustentació i unió entre teixits i òrgans. Les cèl·lules més abundants són els fibroblasts, encarregats de formar la substància intercel·lular i les fibres de col·lagen i elastina. També hi trobem:

• Macròfags: un tipus de glòbul blanc que fagocita microorganismes i substàncies estranyes.
• Cromatòfors: cèl·lules voluminoses que contenen pigments (més comuns en altres grups animals que en mamífers, on els melanòcits són els principals).

Tipus de teixit conjuntiu:

• Conjuntiu Lax: Predominen les fibres d'elastina per donar elasticitat. És el teixit on descansen els epitelis i forma la capa subcutània juntament amb el teixit adipós, entre altres localitzacions.
• Conjuntiu Dens: Predominen les fibres de col·lagen agrupades en feixos, molt resistents a la tensió. És el que compon els tendons i lligaments.
• Conjuntiu Elàstic: Predominen les fibres d'elastina disposades paral·lelament formant feixos. Es troben a les parets de les grans artèries i en alguns lligaments.
• Conjuntiu Reticular: Predominen les fibres reticulars. Constitueix el suport principal dels nòduls limfàtics, de la melsa i de la medul·la òssia vermella.

Teixit Adipós

La seva funció principal és emmagatzemar reserves lipídiques. En els vertebrats, també actua com a protector d'òrgans i com a aïllant tèrmic.

Les cèl·lules són els adipòcits, que tenen un gran vacúol que emmagatzema greixos. La substància intercel·lular és escassa.

Es troba principalment en vertebrats.

Teixit Cartilaginós

La seva funció és servir de suport, especialment a les superfícies articulars, i ajuda a formar l'esquelet embrionari dels vertebrats. En l'estat adult, persisteix en diverses localitzacions, sent menys prevalent que en els peixos cartilaginosos.

Les cèl·lules són els condròcits, que sintetitzen una xarxa de fibres col·làgenes i elàstiques immersa en la matriu extracel·lular, la qual confereix fermesa i elasticitat al teixit. Els condròcits estan agrupats en llacunes dins la matriu.

Aquest teixit no té nervis ni vasos sanguinis, de manera que els condròcits es nodreixen per difusió a través de la matriu.

Tipus de teixit cartilaginós:

• Cartílag Hialí: Té poques fibres (principalment col·lagen tipus II, molt fines) i molta matriu amorfa. Constitueix els anells de la tràquea, la laringe i els bronquis, així com les superfícies articulars.
• Cartílag Fibrós (o Fibrocartílag): Té nombroses fibres de col·lagen (tipus I), proporcionant gran resistència. Forma els discs intervertebrals i el menisc de l'articulació del genoll.
• Cartílag Elàstic: Té abundants fibres elàstiques, conferint-li flexibilitat. Forma el pavelló de l'orella, l'epiglotis, part de la laringe i els bronquíols.