Temps del discurs

Distinguim dos tipus de temps: Temporalitat real: és el temps de l’espectador, distinguim entre:1.Punt de vista de l’espectador(temporalitat “subjectiva”). 2.Perpectiva dels codis auditius i visuals. Temporalitat dramàtica: és el temps de la representación escènica, la vivència i la presència i temporalitat ficcional q és el temps narrat, existent només a traveés del discurs teatral. Hi ha Quatre temps alhora: 1-Temps dramàtic: Temps mostrat com a part de la realitat imitada, correspon a la durada de l’acció escènica.2-Temps el·líptic: Temps entre escena i escena. No es representa, l’espectador ha de suposar-ho.3-Temps evocat: Temps imaginaris evocats pels personatges, són les rememoracions que aquestos fan del seu passat.4-Temps imaginari: Època i/u hora en què transcurre la ficción.// El temps ficcional i els models teatrals com el teatre clàssic: temps desmaterialitzat per mostrar el conflicte del personatge. Teatre realista: el temps mostrat, evidenciat sense la mediación de la conciencia del personatge. Teatre de l’absurd: el temps també materialitzat però de forma buida i circular “sense futur”.
Alhora de parlar del temps tampoc es podem oblidar del ritme, on podem trobar: Durada objectiva i durada subjectiva: sensación d’allargament i acurtament del temps viscut. Successió (mesurable: hores, dies…)i simultaneïtat del temps amb diversos codis:visual (immòbil-mòbil, formes i colors...)auditiu (silenci-so,música...).Modulació del temps:continuitat-discontinuitat, acceleració-desacceleració, concentración (diversos moments miren, per exemple, cap al final, que queda remarcat), obstrucción (conflicte brusc que interomp), distenció (allargament “innecessari”), repeticions, flash back...