Tendències de la poesia des de la postguerra fins als anys 70

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,88 KB

 

Per una altra banda, a partir de la mort de Riba sobri pas una nova forma dentendre la
poesia: el compromís de lescriptor per denunciar una realitat insatisfactoria. Es el que sanomena Realisme compromés, en el qual tingué una enorme influencia la Concepció marxista de la societat. Per als poetes realistes els valors a defensar son els de la veritat i els de lautenticitat i la seua ideologia els condueix a construir una poesia senzilla.Dins d´aquesta poètica realista trobem bona part de lobra d´Estellés. En darrer lloc, durant la decada dels 70, i com a reacció al Realisme, alguns joves poetes sinteressaren mes per lintimisme i el formalisme i experimentaren amb el llenguatge.Hi destaquen autors com Pere Gimferrer, Març Granell i, des de
lautoafirmacio de la dona en un mon sexista, María Merce Marçal.


les tendencies mes rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70:

El trasbals produit per la guerra i les mesures en contra de la cultura catalana pel nou regim
provoca que lactivitat poetica restes col?Lapsada durant una serie danys A partir de 1946, pero, sinicien activitats culturals publiques en catala amb la progressiva reactivació literaria A partir daquest moment sobserven tres tendencies en la poesia de postguerra: la continuació de lavantguardisme, levolució de la tradició simbolista i el Realisme compromes. Posteriorment, als anys 70 hi hagué una reacció antirealista i una tornada cap al formalisme, vehiculada pels primers components de la Nova Cançó.En primer lloc, lavantguardisme de postguerra el podem situar entre 1948 i 1954 i esta protagonitzat principalment pel grup Dau al Set, amb Joan Brossa com a membre mes rellevant. Aquest grup es caracteritza per lexpressio surrealista i per lassumpcio dallo disbaratat com a refugi de llibertat en una societat oprimida pel franquisme. Quant a la poesia de tradició simbolista, des del 1946 fins a la mort de Carles Riba, el 1959, el desenvolupament de la poesia ve condicionat per la situació dexili interior dels intel?Lectuals i per una voluntat denllacar amb la tradició anterior. Aixi, els plantejaments estetics que dominaran al llarg daquests anys seran els mateixos que els de les decades dels anys 20 i 30. Hi destaca lobra de dos autors amb una important producció dabans de la guerra, Josep Carner i Riba i la seua poesia pura

Entradas relacionadas: