Teoria de la paraula viva

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,71 KB

 

Moviments d'avanguarda: Societat d'entreguerres a Europa: 1r terç sXX- .Creixement industrial.Enriquiment de les classes burgueses.Greu crisi de valors com a conseqüència de la 1ra Guerra Mundial.Aparició d'una nova societat lliberal i capitalista.Aparició de grans desigualtats socials entre classe burgesa i classe del proletariat.Aparició de moviments reivindicatius i ideològics:anarquisme,socialisme,comunisme. Societat catalana 1rquart dl sXX- .Restauració borbònica(regència M.Cristina).Govern de la Mancomunitat a les mans del partit burgés de la Lliga(president:Prat de la Riba).La burgesia catalana volia establir la seva hegemonia social i política mitjançant el noucentisme.Enfrontaments entre burgesia i proletariat.Les organitzacions obreres mostraven interès per la cultura. Francesc Ferrer i Guàrdia: era de l'escola Moderna(de caràcter regionalista i anarquitzant, amb mètodes pedagòcics molt avançats) els seus objectius es van considerar perillosos per ser massa renovadors i revolucionaris, i el van acusar injustament, el van assasinar les forces militars al castell de Montjuïc. -situació dels obrers va empitjorar per la greu crisi econòmica del final d la 1ra Guerra Mundial. Lluita obrera molt combativa. El govern espanyol juntament amb la Lliga van reprimir els sindicats i les agrupacions autonomistes.Dictadura de Primo de Rivera(1923-1931) Segona República(1931) .Crisi econòmica, va afectar l'estabilitat social de la República i va obligar al governa a dur a terme una reforma radical. L'ensenyament es va convertir en públic i laic. Francesc Macià va proclamar la República Catalana, i quan ell es va morir, va ser substituït per Lluís Companys. Guerra Civil(1936-1939) amb la victória del general Franco i les tropes feixistes, van instaurar un régim dictatorial. L'avantguarda a Europa- aquests moviments van ser socials i creadors d'una nova teoria de l'art, l'antiart, i també van ser la expressió cultural i intel·lectual de la nova societat industrial del començament del s.XX 1r període: Futurisme, Cubisme,Dadaisme, que van produir les manifestacions més lúdiques, imaginatives i rupturistes. 2n període: surrealista, intectual·lització de les avantguardes i compromís social i polític. Tots els moviments de l'Avantguardisme responien a una idea comuna de modernitat. Futurisme: (Itàlia1909) impulsor: Marinetti. Tenia una visió de futur. Temes: perill, esport, guerra, heroisme, velocitat, màquines... Tècnica literària: destrucció sintaxi. Abolició de la puntuació i les majúscules. ús de signes aritmètics, musicals... Paraules en llibertat(sense formar part d'una frase) Cubisme(París) primer va nèixer com a moviment pictòric amb Picassó amb Les Senyoretes d'Avinyó. L'objectiu era representar les 3 dimensions. Era un art intelectual que demanava la participació de l'espectador, ja que havia de reconstruir l'obra mentalment. Més tard el moviment també va ser literari i sobretot poètic. Representant: Apollinarie amb Cal·ligrammes. Tècnica literària: aplicació del collage a la litetaratura. ús de diferents lletres d'impremta. ús del cal·ligrama. Desaparició dels enllaços lògics de la frase. Dadaisme(Zuric) Impuslors: Tzara i Picabia. Proposen destruir els mitjans de comunicació, és el moviment més radical i rebel. Amb una actitud anarquista i un violent rebuig de la racionalitat. Defena l'espontaneitat, l'atzar, l'absurd i la bogeria. Tècnica literària: influències del Futurisme i del Cubisme. Invenció de l'escriptura automàtica(expresar-se amb espontaneitat total) Surrealisme(França) André Breton. Es decanta cap a la irracionalitat i el món dels somnis. Sorgeixen els collages. Tècnica literària: ús escriptura automàtica. Associació de paraules i imatges. Defensa de la distorció al·lucinatòra(consum de drogues).ús d'al·literacions i anàfores. Expressió mitjançant polaritats definitòries de la pscicologia humana. Manifestacions Avantguardistes a Catalunya: la societat catalana dl s.XX va viure un dels moments més brillants, complexos i productius de l'època. La 1ra Guerra Mundial va fer que molts artistes europeus s'establissin a Bcn, i la ciutat es convertís durant uns quants anys en una gran metropoli cultural europea. Les manifestacions avanguardistes catalanes es van donar al mateix temps amb el noucentisme, i no van despertar gaire polèmica.

Joan Salvat - Papasseit - L'irriador del port i les gavines

Josep Vicens Foix - Sol, i de dol (llibre progmatic) aquest autor es trobava dins el Surrealisme, i utilitzava un llenguatge i estil mot complicat.

Modernisme:1rperíode,més combatiu,to anarquitzant i radical,revista Avens(reforma ortogràfica) i La festa modernista a Sitges(uníó de les tendències del moviment). Més tard revista Catalònia, tasca cohesionadora amb to - radical i + literari. 2nperíode,major producció literaria, la burgesia accepta el moviment, revista Joventut(no agressiva) amb ideologia nacionalista.  

Tendències ètiques i estètiqes: -Regenaracionistes: va ocupar la 1ra etapa Modernisme, creien en la funció de l'artista com a transformador polític de la societat. -Decadentistes: pertanyien a posicions conservadores i catòliqües. Dues posicions oposades, espontaneisme i arbitrarisme.

Relacions entre l'artista i la societat: complexes i contradictòries. Enfrontament entre la burgesia i la societat industrial, que provoca l'automarginació de l'artista i s'exterioritza a través de la bohèmia(forma de vida dels artistes desplaçats per la societat). Molts artistes catalans d finals s.XIX ho van ser. -Bohèmia tràgica: actitud regeneracionista, renovació social, inadaptació social resola amb suicidis o autoexilis. -Bohèmia daurada: defensa de l'art per l'art, autors decadentistes que pertanyen a la burgesia benestant, eren rics.

Joan Maragall(Bcn1860-1911) família amb petita indústria tèxtil, vivia amb comoditat econòmica. Carrera de Dret, pro mai va ser d'advocat. De jove ja es va decantar per escriure en l'àmbit del periodisme. Tenia un gran prestigi com a intel·lectual entre la burgesia bcn i entre els artistes i escriptors de la seva generació. Es van donar a conèixer a través del periodisme publican articles a La Veu de Catalunya(diaria del moment). 1rs poemes en revistes: -Oda infinita -La vaca cega/ període + intens de la producció: -Visions i cants

Visions i Cants: cins herois que són homes d'acció, individualistes, vitalistes, apassionats en l'amor i orgullosos de ser lliures. Caràcter comú: caracterologia essencial del català. El personatge més anomenat- El comte Arnau

Teòria poètica: va exposar la concepció teòrica sobre la creació poètica i el concepte de l'art en: Elogi de la paraula i Elogi de la poesia. el seu pensament poètic es basava en la paraula viva, i la poesia havia de renuir uns ideals(espontaneïtat,puresa,sinceritat)

Narrativa: l'element que es resaltava era l'emotivitat. Novel·la simbòlica: reflecteix la realitat social a través del simbolisme. Tema: lluita entre el jo i la natura, l'ésser humà i el món.

Víctor Català(Caterina Albert i Paradís)Escala 1869-1966. Família rica, pare advocat conegut, va morir i ella amb 20 anys va administrar la renda familiar. Donava importància a les seves obligacions familiars i socials. S'amagava sota aquest sobrenom(masculí i patriòtic) prqe era mal vist que una noia jove es dediqes a la literatura. Característiqes de la seva producció literària: Visió caòtica del món, l'individu superior s'oposa a la multitud en una actitud de revolta, actitud marginal, temes que fereixen la sensibilitat burgesa i la moral conservadora. Solitud: publicada a la revista Joventut setmanalment per capítols. Tema: enfrontament moral, dona que s'anfronta a la societat amb l'objectiu d'assolir la seva pròpia realització personal. Personatges: Mila, El pastor Gaietà(marit), Ànima(mal de la humanitat, part espiritual i elevada de l'ésser humà) i Arnau(enamorat d'ella). Paisatge: muntanya Montgrí, geografia rural, la muntanya es transforma a causa de la subjectivitat de l'autor i converteix en un referent simbòlic. Llenguatge ric, expressiu i difícil d'entendre. Diàles vulgars entre els pagesos de l'Empordà. I llengua del pastor, barreja de tres llengües amb intenció de singularitzar-lo per mitjà de la seva paraula única i màgica.

Teatre(arriba més tard però els autors manifesten una gran atracció) teatre naturalista(regeneracionista): denuncia les injustícies socials. Representant Henrik Ibsen(Bcn) comença la producció amb obres de caire naturalista i acaba amb obres de caràcter simbolista. Tema: l'invidu marginat i portador de la veritat alliberadora enfrontant a la societat ignorant. Ignasi Iglèsias(autor + important d la 1ra generació de teatre dramàtic) pertany a la classe treballadora, i els seus drames socials reclamaven el dret a la llibertat a l'hora de escollir el destí de cada un. Joan Puig i Ferreter(Selva de Camp)biografia plena de viatges i relacions amoroses. Producció teatral amb temes de contingut social i reflexió moral, influïts per Ibsen. 1ra dècada del sXIX-època de plenitud teatral, i els últims anys publica les seves memòries i alguna novel·la. Aigües encantades(obra representativa com a plataforma de denúncia social) Objectius: lluita de l'individu contra la massa.Llibertat per encaminar la pròpia vida. La ciència i la veritat davant la ignorància. Argument: Poblet d munyanta de Tarragona amb sequera, arriba un foraster que investiga el terreny i troba una font subterrània, aquesta és molt rica culturalment i tradicionalment. Enfrontament entre els partidaris del progrés científic i els defensors de la tradició, el foraster al final marxa del poble. Teatre simbolista: partidaris de l'art per l'art. Representant: Apel·les Mestres. Santiago Rusinyol: dinamitzador cultural, pintor i novel·lista. 1res obres de caire novelista i útlimes més compromeses amb la denúncia social. L'Auca del Senyor Esteve: enfrontament de l'home idealista amb la societat del seu entorn. La novel·la satiritza els costums i els valors morals de la nova classe barcelonina, i exposa amb ironia la relació entre l'artista i la societat. Els personatges són plans.

Entradas relacionadas: