Teoría Valenciano

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,54 KB

 

“De buit en buit”. Solucionari

1) Identifica els connectors que apareixen al paràgraf següent i digues de quin tipus són: "Sentim, doncs, el buit de la nostra frustració, però aquesta no és res comparada amb la que pateixen les víctimes del nostre sistema" Solució: • “Doncs”. Connector consecutiu. • “Però”. Connector adversatiu o de contrast • “Amb la que”. Connector relatiu. 2) Comenta quin procés morfològic ha originat els mots següents i delimita els morfemesderivatius que els componen. Després, per a cada mot tria un dels constituents derivatius que el formen i escriu-ne un altre que continga el mateix morfema derivatiu.  Solució:  • "engreixat”. Mot format per prefixació a partir del prefix verbalitzador “en” i de labase adjectival “greix”. Un altre exemple: “entendrir”  • “televisió". Mot format per composició culta a partir de les bases “tele” i “visió”. Un altre exemple: “teleaddicte”, “cosmovisió”  • "cirurgià". Mot format per sufixació a partir del sufix nominal “a” i de la base nominal “cirurgia” (amb elisió posterior de la vocal final de la base). Un altre exemple: valencià”  3) Escriu un sinònim o explica el significat dels mots següents: • "forassenyat". Desmesurat, exagerat.  • "llar". Casa que hom habita. Residència  • "clergues". Persona que ha rebut ordes sagrats. Capellà. Rector 4) Identifica els recursos tipogràfics que apareixen al text i digues quina funció realitzen en general i quina funció específica acompleixen al textPuntuació. A títol orientatiu, 0’5 per apartat. Si en desenvolupen 3, tenen la puntuació màxima. No cal que siguen exhaustius, perquè aquesta pregunta és molt llarg. Solució: a) Tipus de lletra: cursiva, negreta i redona  • La negreta s’empra per a destacar paraules o frases, en aquest cas, per a destacar el títol • La cursiva s’empra per a destacar paraules i per a citar obres, com en aquest cas  b) Disposició del text: paràgrafs; entrades de paràgraf  Hi ha tres paràgrafs sense entrar, separats amb una línia en blanc  c) Puntuació: coma, punt i coma, punt i apart, punt i seguit, dos punts  d) Altres recursos. Cometes. S’empren per a les citacions directes, com en el cas del text, i per als títols. Majúscules (s’empren en noms propis, al començament de paraula i després de punt i apart) i minúscules (en els casos restants).La intel·ligent no es casa”1. Escriu un sinònim o defineix què volen dir les paraules o expressions següents extretes del text: Solucions: a. perdre la xaveta: trastornar-se, tornar-se boig, perdre el senderi b. brillantina cerebral: capacitat intel·lectual, intel·ligència c. libido: desig de plaer, sobretot de plaer sexual; sentiments que governen i dirigeixen els impulsos sexuals. . Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i delimita’n els constituents morfològics. Després, per a cada mot, tria un dels constituents que el formen i escriu un altre mot, mitjançant el mateix procés de  ormació, que continga el constituent que hages triat.Solucions: a. possibilitat:• derivació per sufixació: -itat fa un nom a partir d’un adjectiu • possibil+itat. • possibilisme, impossible; curiositat, velocitat. b. encapçalar: • derivació per  prefixació: en- fa un verb a partir d’un nom (o d’un adjectiu). • (en((cap)çal))ar: cap, capçal, encapçalV+flexió: encapçalar . • encalar, engominar, embrutar-se; capçalera. c. impertinència • derivació per prefixació: in-/im- forma antònims de noms i d’adjectius. • im+pertinència.• invisible, independent, impossible, immoderació; pertinentment. 3. a) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragmentsegüent extret del text i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional Puntuació: 0,5, desglossat així: 0,2 pel tipus d’oració0,3 per la substitución “[...] crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l’èxit femení” Solució: • Oració subordinada (substantiva) d’objecte directe. • Crec això; ho crec. Alternativament: • Oració subordinada de complement de règim (amb caiguda de en). • Crec en això; hi crec. b) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment següent extret del text i substitueix el nexe que l’encapçala per un altre que tinga el mateix significat: Puntuació: 0,5, desglossat així: 0,2 pel tipus d’oració 0,3 per la substitución “Si ho han fet les universitats d’Edimburg, Aberdeen, Bristol I Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit” Solució: • Oració subordinada (circumstancial) condicional. • Vist que ho han fet...; Posat que...; Havent-ho fet...; Com que...; Ja que... c) Digues a quina categoria pertany l’expressió subratllada que apareix en elfragment següent extret del text i substitueix-la per una altra que tinga el mateix valor: Puntuació: 0,5, desglossat així: 0,2 pel tipus d’expressió 0,3 per la substitución “És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, I l’home no la suporta” (línies 8-9 Solució: • Connector (o locució conjuntiva) de reformulació. • Dit d’una altra  manera; Això significa que... 4. Observa els possessius següents i substitueix los per construccions o sintagmas que conserven la funció i el significat que cada possessiu té en el text. Raona, pera cada cas, si el possessiu estableix una referència díctica o fòrica.a. “[...] més baixa la seva possibilitat matrimonial” (línies 3-4)Solució:• més baixa serà la possibilitat matrimonial d’aquella dona. Referència (ana)fòrica: interpretem la paraula seva a partir de la paraula dona, que apareix quatre mots a l’esquerra. b. “[...] que [...] perdin la xaveta pel seu èxit [...]” (línia 7) Solució: • que perdin la xaveta per l’èxit del (seu) home / l’èxit dels (seus)homes.• Referència (ana)fòrica: interpretem la paraula seu a partir de laparaula homes, que apareix en la línia anterior en la construcción els homes brillants.c. “el capítol d’un llibre meu” (línies 11-12) Solució: • el capítol d’un llibre que jo he escrit.• Referència díctica: interpretem la paraula meu, no a partir d’unaaltra paraula del text, sinó a partir d’un ens de fora del text, enconcret, de la figura de l’emissora.

“La mirada” 1) Escriu un sinònim dels mots següents:  Puntuació: Solució:  a) “piular”: cridar, parlar, protestar  b) “adés”: abans c) “irrisori”: insignificant, ridícul  2) Comenta la modalitat de les oracions que apareixen al paràgraf següent: “Què estem fent amb la immigració? ¿Quines respostes tenim per a centenars de persones desesperades que es juguen la vida perquè a Europa els oferim feina i l'esperança d'una vida digna? ¿Quins estudis, quines polítiques, quin debat seriós estem mantenint?”  la identificació de la modalitat 1 punt la caracterització o l’explicació de la modalitat  Solució:Interrogació retòrica. Les preguntes retòriques són oracions aparentment interrogatives. És a dir, formalment i prosòdicament s’assemblen a les oracions interrogatives, però des del punt de vista del significat il·locutiu no vehiculen actes en què es pretenga obtenir una informació, sinó que són assercions encobertes. Les interrogatives retòriques que apareixen al text, per exemple, són equivalents a les afirmacions següents: “No estem fent res amb la immigració”, “No tenim respostes per al centenar de persones desesperades que es juguen la vida perquè a Europa els oferim feina i l'esperança d'una vida digna”, “No estem fent estudis, ni polítiques ni estem mantenint un debat seriós”.  3) Digues quin mecanisme de formació de nous mots ha originat els mots següents i escriu la corresponent forma del plural  0’5 per mot, deglossat de la manera següent: 0’2 la formació del plural  0’1 la identificació del fenómeno 0’2 l’explicació del mecanisme. Es punturà tant l’explicació com l’anàlisi morfològica. Solució  a) “Guàrdia Civil”: plural, “guàrdies civils”. Composició. A partir de la base (o radical) nominal “guàrdia” i de la base adjectival “civil” es forma el compost nominal “guàrdia civil”.  b) “esperança”: plural, “esperances”. Sufixació. A partir de la base verbal “esperar” i del sufix nominal –ança es forma el nom “esperança”.  c) “debat”: plural, “debats”. Mecanisme que ha rebut denominacions diferents: conversió, habilitació, afixació zero o derivació impròpia. Es canvia la categoria del verb “debatre”, que passa a funcionar com a nom i a agafar els morfemes flexius típics d’aquesta categoria (gènere i nombre).  4) A quin element del text remeten, a quina categoria pertanyen i quina funció sintàctica realitzen els mots següents?  Puntuació: 0’5 per mot (0’1 l’antecedent, 0’2 la categoria i 0’2 la funció)  Solució: a) “que” (en “el preu que han pagat aquells primers empresaris...”): pronom relatiu; remet a l’antecedent “preu” i funciona com a CD del verb “pagar”. b) “ho” (en “recordem-ho”): pronom feble; remet a l’oració “la història és aquí i no s’hi poden fer trampes” i funciona com a CD del verb “recordar”. c) “hi”: pronom feble; remet a l’antecedent “la història” i realitza la funció de complement circumstancial o adjunt del predicat.  “La cohesió lingüística”  1) Defineix què volen dir les paraules següents presents al text: a. utopia (línia 1) b. arrel (línia 16) c. alienes (línia 9)  2) Explica quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i escriu per a cadascun dels mots una altra paraula amb el mateix procés Puntuació:  Identificació del procés: 0’1 Explicació del procés: 0’2 Exemple: 0’2 Solució: [els exemples són orientatius] a. desequilibri: derivació per prefixació (0’1); afegim el prefix de valor negatiu des- a la base lèxica nominal equilibri per generar el nom desequilibri (0’2); destrucció, desforestació, reequilibri, etc. (0’2) b. òbviament: derivació per sufixació (0’1); afegim el sufix adverbialitzador –ment a la base lèxica adjectival en femení òbvia per generar l’adverbi òbviament (0’2); ràpidament, tristament, pobrament, obvietat, etc. (0’2)  c. nouvingut: composió (0’1); unim les bases adjectivals nou i vingut (del verb venir) i generem d’adjectiu nouvingut (0’2); p. ex., nounat, nou-ric, noucasat, benvingut, etc. (0’2)  NOTA: els de castellà fan anàlisi morfològica. Si per comptes d’explicar el procés fan l’anàlisi bé i identifiquen bé els morfemes, doneu per bo també l’exercici 3) Digues quin tipus d’oració subordinada és la que apareix subratllada als extractes següents i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional. La nova expressió no ha de recollir necessàriament el significat de l’element substituït però ha de ser adequada al context lingüístic.  Puntuació:  Identificació del tipus d’oració: 0’25 Substitució: 0’25 Solució: a.“Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar hi res de res” (línies 14-15) Tipus: oracions subordinades adverbials temporals (coordinades per i) Substitució: [per un adverbi o un sintagma equivalent] llavors, aleshores, en aqueix moment/dia, en aquestes circumstàncies..., etc. b. “Però el més normal i previsible és que vulgui obrir les portes” (línia 17) Tipus: oració subordinada substantiva Substitució: això, açò, allò, aqueixa cosa, aquest fet c. “Potser sí, si es creen les associacions afectives que deriven d’un paquet global” (línies 25-26) Tipus: oració subordinada de relatiu adjectiva especificativa Substitució: derivades 4) Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats en els fragments següents, extrets del text; després, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents: a. “[...] i la història (i la pràctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri [...]” Funció: complement directeSubstitució: ens en donen b. “Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res” Funció: complement preposicional de règim Substitució: s’hi veu forçada c. “Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives”  Funció: complement directe Substitució: les afavoreixi

 

Entradas relacionadas: