Tercer trimestre catalan

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,5 KB

 

Antonímia Oposició de significat. Antonímia complementària quan l'afirmació d'un mot comporta la negació de l'altre (viu/mort) Antonímia gradual: quan l'oposició entre els mots s'estableix entre dos significats extrems i hi ha paraules intermedias entre el que significan (Calent/TEBI/fred). Antonímia relacional: quan un mot d'ona sentit i raó de ser a l'altre (comprar/vendre).

 Sinonímia Semblança de significats Sinonímia total: Comparteixen totos els trets semàntics. Significan el mateix (ase/ruc) Sinonímia parcial: Dos mots que tenen un significat semblant però s'intercanvian segons el context del text. ej: ocupat (lavabo) enfeinat (feina). Sinonímia geogràfica. quan signifiquen el mateix en cualsevol lloc com tarda (cat.)/ vesprada (País Valencia)/ horabaixa(Mallorca). Amb diferenciació de registre. Dos mots sinònims que pertanyen a registres diferents (pare/papa) Expressions sinònimes. Sinonimia entre expressions i enunciats dins d'un text (Salvador Espriu /poeta)

 Hiperonímiamot que te un significat més general k l'altre (eina/tornavís)

Hiponímia mot que té un significat més específic que l'altre (Vertebrat/animal)

Cohiponímia dos mots comparteixen un mateix hiperonim i suposan entre ells per una o diverses trets k els fan imcompatibles semanticament. (Cadira/tamburet/Sofa) es un MOBLE. Polisèmia Una forma diversos significats com banc (moble per a seure/ entitat economica/ molts peixos...)

Homonímia diversos significats pero so i grafia iguals com ric(adj)/ ric (verb) Homografia gradia i significat iguals i so diferent (poder) Homofonia so igals pero significat i grafia dif. (vents/béns).

Substart preromà paraulees anteriors a la romanització, provinents de llengües indoeuropees (celta i precelta o no indoeuropees (iber i basc).

Estart bàsic llatí El lèxic es vulgar.

Aportacions posteriors. Cultismes paraules de llengües clàssiques(llatí culte i grec). Superstrat incorporació de paraules que es van sobreposar a l'estrat llatí com a conseqüència d'invasions (dialectes germànic i aràb). Adstrat: incorporació de paraules de llengües que han estat en contacte fronterer amb català (occità, castella i algueres). Altres influències incorporació de paraules de llengües influents per raons d'historia de la cultura (castellà, frànces, àngles). Producció pròpiaFormació de mots conjunt de processos per obtenir nous mots a partir de mots k existeixen (derivació, composició, reduplicació...). Lexicalització Agrupació de mots en un ordre determinat el significat que ñes unitari i suvint no es pot deduir del significat de cada mot.

Manlleus:són elements lèxics k una llengua adopta d'una altre. Classificats segons la llengua d'orient:Occitanismes(mestral, refrany, viola, veire...) Castellanismes (cercar, escalera, amo, caldo, alabar) Gal·licismes (Jardí, bufet, carpeta) Italianismes (anxova, mortadel·la, violí). Sardismes (casido per rusc). Indoamericanismes (patata, piragua, huracà, cacauet) Anglicismes (jazz, whisky, pòquer, bistec, interviu...)

Neologismes és una paraula nova k la llengua forma a partir dels recursos propis o una altre llengua. Els principals procediments de generació en català són: Els Manlleusa altres llengües angles (Internet xat, zoom) al frances (suflé) italia (tifosi). Destaquen els xenismes paraules estrangeres k designen realitats d'altres cultures k no tenen traducció. la creació a partir de recursos propis: Derivació (antiviolència) i la composició (videojoc). Formats cultes ( vaticanòlegs). L'ús de marques (kleenex) sigles acronims  (PPV).



Gèneres informatius: la notícia: relata els fets de l'actualitat importants. És molt breu i aporta informació per explicar els fets que s'han produït. la seva estructura és: El titular:  està format per un títol breu i un subtítol amb la funció d'atreure l'atenció del lector. L'entrada: resum de la informació essencial. El cos: desenvolupament de la informació amb detalls. La crònica: és un relat, més extens i detallat k la noticia k explica el k ha passat i l'amplia. Utilitza la tercera persona o formules impersonals, per mantenir un equilibri entre la presentació objectiva dels fets i la visió subjectiva. Entrevista: és una conversa amb personatges de l'actualitat per algun tema. Les opinions de la persona entrevistada s'organitza per k sigui més clares. té una estructura de preguntes i respostes. En les k hi ha declaracions seperficials. El reportatge és un text expositiu. No sempre a de ser de l'actualitat s'acostuma a ser mes completres i extenens k la notícia. Pot incloure opinions de protagonistes, anècdotes...Enquestes

Gènres d'opinió. La carta al director Predomina l'expressió de la pròpia opinió sobre temes de l'actualitat social i política. L'exposició i l'argumentació imposada en aquesta mena dde col·laboracions espontànies. Els gèneres gràfics. Les vinyetes i les tires còmiques sobre l'actualitat social i política són un gèneres mixr, k conté dibuix i text pròpiament dit. Van signades per col·laborados habituals tot i k expressen de manera creativa la seva opinió individual. La crítica es un text argumentatiu especialitzat i centrat en la valoració d'un producte cultural concret. les publicacions especialitzades, les ressenyes k es limiten a informar de la publicació d'una obra i dels continguts k té amb breu al·lusió calorativa . Tertúlia radiofònica és un text conversacional plurigestionat entre diverses persones: el moderador k proposa els temes, estimula la reflexió i administra el torn d'intervencions. El tertulies fan ús de l'exposició i argumentació. El debat és un text convencional entre diverses persones, una actua com a moderadora i cedeix el protagonisme a les altres. Els participants tenen una posició sobre el tema k es discuteixen. L'article d'opinió L'autor reflexiona sobre una notícia concreta o un tema general d'actualitat o lk té alguna mena d'interès per als lectors o oients. Apareix sigant per un col·laborador esporàdic o habitual del mitjà de comunicació, per algun expert en una determinada matèria. L'objectiu és analitzar un tema des de l'òptica personal del reactor per tal d'arribar a una conclusió a partir del lector. Tipus d'article d'opinió la columna i el bitllet són articles d'opinió disposats, en una columna o en una peça de pokes linies pero d'amplada superior a la columna. Ofereix una informació k es refereix a aspectes de l'actualitat general. l'article de fons es més extens, escrit per una autoritat  especialitzat en la matèria L'editorialés un article que expressa l'opinió sen el seu conjunt, sota la responsabilitat del consell de redacció del mitja de comunicació. Se sol centrar en el tema k es condideren mes importants en la data de la publicació. predomina l'exposició i l'argumentació. L'estructura i l'estil són més formal k els articles d'opinió.

Entradas relacionadas: