Text i comunicació

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,49 KB

 

MACRO: és l'estructura semántica global del significat de quealsevol text, és a dir, tot el desenvolupament d'aquest. Si pots fer un resum o posar-li un títol es macro.  COMUNICACIÓ: és la manera de trasmetre informació mitjançant senyals entre un emissor i un receptor. A més d'aquests la comú pot incloure altres elements: context, referent, missatge, codi i canal. LLENGUA I PARLA: la llengua és el codi que els éssers humans utilitzem en la comú per mitjà del lleguatge verbal. A més es una entitat col·lectiva i abstracta, que es realitza en la parla, l´ús concret d'utilitzar la llengua em cada acte comunicatiu.   LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE: són els actes de parla vinculades a un acte de comunicació verbal i cadascuna és vincula amb un element de comunicació diferent. Els actes de parla són : expressiva, connativa, referencial( les més importants), fàtica , de contacte iexplicativa. Connativa: expressa relacions entre el missatge i el destinatari i així provocar una resposta. Expressiva: el parlant rmarca el seu papel respecte al missatge. Referencial: el més important és el contingut del missatge i el significat, proporciona info sobre la realitat. SEMIÓTICA:  és tot alló que a partir d'una convenció establerta i acceptada substitueix una altra cosa. S'han fet diverses classificacions de signes: Indicis: són marques físiques que trasmeten informació sense cap intenció comunicativa( els núvols negres, indica que va a ploure). Icones: són marques físiques que trasmetren info amb una intenció explícita. La marca física i el que representa tenen una relació d'analogio, no arbitrària (un home i una dòna en els banys). Símbols: són marques físiques que trasmetren info amb una intenció comunicativa explícita. Són elements artificials. Aquests senyals mantenen una relació arbitrària (els semàfors).

SUPERESTRUCTURA: és l'ordenació del contingut esteriotipada, una estructura prototípica en un conjunt de textos, que ens permet classificar-los en gèneres: segons l'àmbit d'ús i en tipologies, modalitats o textuals, segons l'estructura i la intenció de l'emissor. 
LA DIXI: la referència és un procés de cohesió pel queal un element lingüístic A remet a B, aquesta es una referència externa( elements de l'enunciació), és a dir, la dixi. La referència interna és aleshores els elements del text, pot ser gràmatica o bé lexicosemàntica.

Entradas relacionadas: