Text i dicurs

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,89 KB

 

1. Les famílies lingüístiques
Les diferents llengües s'agrupen en famílies lingüístiques. S'estudien les llengües relacionades amb un avantpassat comú, la llengua de la qual provenen . La familia indoeuropea és molt nombrosa i es divideix en diversos grups de llengües.
Família indoeuropea
- Llengües romàniques--> català, castellà, francès, occità, galaicoportuguès, italià, romanès, sard i retoromànic
- Llengües germàniques--> anglès , alemany, danès, neerlandès, suec, islandès
- Llengües eslaves--> rus, serbocroat, ucraïnès, txes, eslovac, polonès
- Llengües cèltiques--> bretó, gal.lès, gaèlic
- Llengües indoiràniques--> hindi, urdú, bengali, persa
- Altres llengües--> albanès, armeni, grec
Una familia lingüística es pot dividir en subfamílies. Hi ha llengües d'origen desconegut, no agrupades en cap família concreta, com el basc .
2. El català entre les llengües del mónLa llengua catalana forma part de la família romànica, constituïda per les llengües derivades del llatí, al costat del castellà, francès, portuguès, gallec, italià, occità, romanès, sard i retoromànic.
3. Les llengües de l'Estat espanyolA l'Estat espanyol s'hi parlen diverses llengües: el català, el castellà, el gallec, el basc, única llengua supervivent dels pobles que habitaven la Península abans de la conquesta romana i l'aranès a la Vall d'Aran. Es conserven parlars sorgits de les antigues llengües romàniques asturiana i aragonesa.
4. El català, llengua romànicaLa incorporació al món llatí va ser un dels moments més decisius de la nostra història . L'exercit de Roma desembarcà a Empúries i va començar un procés de conquesta i culturització, anomenat romanització. Els habitants d'aquestes terres consideraven superior i més prestigiosa la cultura dels colonitzadors i de mica en mica es va integrar el llatí. Per això el català és deutor de la llengua i cultura de Roma. Les zones costaneres van ser romanitzades més ràpidament i amb més intensitat i les interiors van ser romanitzades segles despres. En les terres dels pirineus va subsistir una llengua preromana, Ibèric que va conviure amb el parlar romànic.
4.1. El substratLes llengües de substrat són les llengües parlades abans de la romanització. L'estudi d'aquestes llengües és difícil per la manca d'informació històrica i perquè es tracta d'un període molt remot
4.2. Llatí clàssic i llatí vulgarLes llengües romàniques deriven de l'anomenat llatí vulgar, variant parlada del llatí clàssic. Les diferències més importants entre el llatí vulgar i el clàssic les trobem en el vocalisme, en la destrucció de la declinació llatína, en l'aparició de l'article i en l'ús de temps verbals compostos.
5. El naixement del catalàAmb el desmembrament de l'Imperi romà d'Occident desapareixen els lligams polítics amb Roma. El cristianisme serà un factor important en la romanització. El nom de català per la nostra llengua no apareixerà fins al segle XIII.
5.1. L'aparició del català a l'escripturaEl català degué existir com a llengua diferenciada de la llatina des del segle VIII. Les primeres mostres són del segle IX i apareixen enmig de textos redactats en llatí. El primer text jurídic traduït del llatí és Forum Iudicum . Les Homilies d'Organyà es traducció d'un sermonari occità.
5.2. Aportacions d'altres llengües: germanismes i arabismesEl superstrat són llengües posteriors a la romanització . Aportaciones d'aquestes llengües:
- germàniques
- l'empremta aràbiga



6. L'expansió: segle XII a XV

A partir del segle XII comença l'expansió territorial, primer a Catalunya, desprès a Balears i País Valencià i finalment cao a la Mediterrània. Totes aquestes terres tindran contacte amb la llengua catalana . Les relacions comercials, polítiques, militars i culturals entre la corona d'Aragó i els altres països mediterranis van provocar un intercanvi lingüístic. Així s'incorporen al català mots provinents del grec medieval, de l'italià, del sard o de l'occita. La nostra llengua també deixa petjades lèxiques en altres llengües. El coneixement de la llengua catalana s'expandeix a causa del pes econòmic, polític i cultural de la corona d'Aragó. Amb el nom de català serà coneguda arreu d'Europa. Tots escriuran en llengua catalana, que durant el renaixement va ser revalorada com d'alta cultura. La cancelleria Reial va contribuir a la creació d'una llengua escrita unificada i apta per a qualsevol ambit .
7. Els segles XVI a XVI
L'extinció de la dinastia reial catalana i l'entronització d'un rei castellà de la dinastia Trastànara, són fets que encetaren un procés de castellanització . A partir de llavors els catalans van començar a infravalorar la llengua pròpia a favor del castellà. La guerra dels Segadors finalitzà amb la signatura del tractat dels Pirineus, pel qual els comtats passaven a dependre de França. La substitució del català pel francès es va anar fent d'una manera intensa . Com a resultat de la guerra de Successió es van aplicar en els territoris catalans els decrets de Nova Planta, pels quals s'aboliren les institucions pròpies i el castellà va passar a ser la llengua oficial.
8. La Renaixença: segle XIX
A mesura que va avançant el segle, es va consolidant la recuperació cultural i lingüística catalana.
9. El segle XX
9.1.L'estat de la llengua: processos de normativització
Durant el primer terç del segle següent augmentarà el nombre de publicacions en català i s'introduirà la llengua catalana a l'ensenyament. Es crea l'Institut d'Estudis Catalans. Els segles d'estancament havien provocat l'empobriment de la llengua, ara calia dotar-la d'una normativa moderna . Pompeu Fabra va publicar Normes ortogràfiques , Diccionari ortogràfic i Gramàtica catalana per tal de modernitzar el lèxic català.
9.2. De la República a la dictadura
La Generalitat serà l'institució encarregada de fer avançar el procés de normalització del català . Aquest procès normalitzador es veié frenat després de la Guerra Civil per un seguit de decrets que prohibiren l'ús pùblic de la llengua catalana i tots aquells àmbits que es van recuperar es van castellanitzar. La substitució lingüística no es va consolidar mai . Es van formar nuclis de resistència que van mantenir la identitat catalana.
9.3. La restauració de les institucions
Acabada la dictadura, la restauració de la Generalitat, l'aprovació de l'Estatut i la Llei de normalització lingüística van fer possible el reforç del procès de normalització de la llengua catalana . Encara avui dia no s'han assolit els nivells d'ús que té la llengua pròpia en altres països.
10. La llengua catalana avui. Els reptes pendents
La llengua catalana ha de fer front encara a diversos reptes per a la plena normalització . Les dificultats per integrar la població inmigrada, la baixa natalitat i la presència de les noves tecnologies que vehiculen la informació en altres llengües , no deixa que el català estigui en plena normalització. L'increment de l'ús de la llengua és el repte més gran . La plena normalització de la llengua únicament serà possible amb la participació de tota la societat.
11. Marc legal de la llengua catalanaLa llengua catalana té un reconeixement diferent a cadascun dels territoris on es parla:- al principat de Catalunya: reconeix el català com a llengua propia juntament amb el castella- al pais Valencia: el valencia es la llengua oficial juntament amb el castellà- a les illes Balears: declara el catala com a oficial juntament amb el castella- Arago: no reconiex com a oficial- Murcia: no reconeix com a oficial- Andorra: la llengua oficial es el catala
- Catalunya Nord: el catala es oficial al costat del francès- Alguer: la llengua oficial es l'algueres

Entradas relacionadas: