El text com a unitat comunicativa

PROPIETATS VERBALS: A) Adequació a la situació comunicativa: és adequat si té en compte els diferents elements situacionals (receptor, finalitat, canal, esapi, temps, si té registre, formal o informal, que correspon a la situació en què es produeix l'acte comunicatiu i si pertany a un gènere textual, casta, informe que s'adiu amb la situació comunicativa. B) Coherència informativa: es cogerent, si té unitat de tema, si conté la informació necessària i rellevant per al tema i la intenció que es pretén i si té una bona organització interna del contingut i mostra una successió lògica i sense contradiccions de les idees. Implica complement de les regles: Regla de progressió: el text ha d'avançar aportant informació nova. Regla de repetició: si no es repeteixen certes informacions importants, el text no es pot seguir bé. Regla de no contradicció: el text ha d'avançar amb lògica. Regla de relació: el que s'hi diu ha de tenir relació amb el món representant. D) Connexió textual: el bou és un animal herbívor, tanmateix, aquest bou s'ha menjat un tall de lluç. La Meritxell i en Xandri s0acusen: connecten sintagmes, connexió interaracional (s'uneixen 2 SN). L'Àngles balla i l'Àngel Badalla: connecten preposicions, connexi´p interoracional, (s'uneixen dues preposicions). Aquest matí he voist al teu company i m'ha semblat trist. Se'l veia capficat i plorós. I no li has dit res: es connecten fragments del text: connector textuals, mots o expressions que permeten relacionar parts de text.

ÚS DE CONNECTIRS: Per a estructurar el text: Per a marxar ordre: en primer, en segon lloc, després. Per a centnar un sub(tema): pel que fa a, sobre, tocant. Per a introduir l'opinió d'algú: des del punt de vista de. Per a distingir: per un costat, per l'altre. Per a continuar o insistir: a més a més, també. Per a introduir una explicació: és a dir, e altres proves. Per donar un exemple: com ara, com. Per a concloure: doncs, en conclusió. Per a indicar aparença: a primera vista, aparaentment. Per a estructurar l'espai: a dalt/baix. Per estructurar temps: abans, ara, després. Per a assenyalar relacions lògiqwues: causa: com que, ja que. Conseqüència: per això, doncs. Condició: a condició que /de. Finalitat: perquè, a fi que/de. Oposició: tanmateix, no obstant això.

E) Correció lingüística: si respecta les normes ortogràfiques, prosòdiiques, morfològiques, sintàctiques i de lèxic i si s'ha uoitzat amb el signigicat propi. En aquella festa vem tinguer un bon disfruts quan vem veure que no volien estar per nosaltres i domés ens van dir bora nit: vulgarismes: mots col·loquiañs no normatius. Avui al matí el tio va interrompir-me per dir-me que dins la caixa de sabates sols hi havia el bodadillo: barbarismes: elements linguístics no admesos (castellanismes). TIPUS D'ERROR: Morfòlfics: afecten al gènere nombre (interrompir- interrompre). Sintàctics: questiosn com l'odre de paraula, construccions (pel matí, al matí). Lèxics: mots mal formats o d'estrangerismes no admesos: bocadillo. Semàntics: donant un mot un significat que no té: caixa no, capsa: de sabates. Prosòdics: afecten pronunciació de mots: rossa, rosa. Ortogràfics: tenen a vure amb la grafia dels mots: confondre, compte, compte, conte.