Textos y lexico

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,7 KB

 

Substart preromà llengües k es parlen al territori abans de larribada dels romans: hi ha llengües indoeuropees: tancar, trencar (celta i precelta) o no indoeuropees: esquerra, barraca (iber i basc). Estart bàsic llatí com el lèxic es derivat del llatí vulgar, té un lèxic patrimonial heretat de levolució fonètica parlada de la llengua llatina, inclou parts del cos humà, fenòmens naturals (mare, cel, porta)... Té un léxic culte: son mots adaptats directament de les llengües clàssiques en èpoques posteriors (batx., regne, església). Aportacions posteriors. Cultismes paraules de llengües clàssiques(llatí culte i grec). Superstrat incorporació de paraules que es van sobreposar a l'estrat llatí com a conseqüència d'invasions /dialectes germànic (sabó, guerra,) i aràb (rajela, llimona, carxofa). Adstrat: Influencia de les llengües veïnes amb cat loccità (flauta, rossinyol), castella (amo,coix). Epoques posterios: incorporació de paraules de llengües influents per raons d'historia de la cultura: gal·lacisme (bicicleta, flam) anglicisme (futbol, filmar), italianisme (pallasso, batuta)Doblet: parella de mots popular/ culte: auricula- orella/ aurícula Estrictu- estret/ estrictePseudoderivatiu: Mots k ho semblen, però no són derivats. Ex: boca-bucalAntoponims: noms de persona.Topònims: Noms de lloc.Neologismes és una paraula nova k la llengua forma a partir dels recursos propis o una altre llengua. Els principals procediments de generació en català són: Els Manlleusa altres llengües angles (Internet xat, zoom) al frances (suflé) italia (tifosi). Destaquen els xenismes paraules estrangeres k designen realitats d'altres cultures k no tenen traducció. la creació a partir de recursos propis: Derivació (antiviolència) i la composició (videojoc). Formats cultes ( vaticanòlegs). L'ús de marques (kleenex) sigles, acronims (PPV), escurçament (metro, poli).Producció pròpiaFormació de mots conjunt de processos per obtenir nous mots a partir de mots k existeixen (derivació, composició, reduplicació...).



Lexicalització Agrupació de mots en un ordre determinat el significat que les unitari i sovint no es pot deduir del significat de cada mot. Segons: compostos sintagmatics: Nominal (hora punta), Verbal (filar prim) Adj· (verd poma). Locucions: conjunt de 2 o + paraules k equivalen a: un adv (a poc a poc) una preposició (a causa de), una conjunció (com que). Frases fetes: tenir un significat figurat i complet, jugar amb foc. Manlleus: són elements lèxics k una llengua adopta d'una altre. Classificats segons la llengua d'orient:Occitanismes(mestral, refrany, viola, veire...) Castellanismes (cercar, escalera, amo, caldo, alabar) Gal·licismes (Jardí, bufet, carpeta) Italianismes (anxova, mortadel·la, violí). Sardismes (casido per rusc). Indoamericanismes (patata, piragua, huracà, cacauet) Anglicismes (jazz, whisky, pòquer, bistec, interviu...)Derivació: antinuclear// Composició: videoconferència// Sigles, acròstics: IES, NBA// Escurçaments: metro, poli.Textos periodístics: poden tenir un registre informal (col·loquial) i formal (estàndar, literari). Característiques: llengua normativa però k introdueix molts neologismes, sintaxi senzilla k no dificulti la compresió, estructures determinades, recursos gràfics, ús denotatiu del llenguatge.Gèneres informatius: la notícia: relata els fets de l'actualitat importants. És molt breu i aporta informació per explicar els fets que s'han produït. la seva estructura és: El titular: està format per un títol breu i un subtítol amb la funció d'atreure l'atenció del lector. L'entrada: resum de la informació essencial. El cos: desenvolupament de la informació amb detalls. La crònica: és un relat, més extens i detallat k la noticia k explica el k ha passat i l'amplia. Utilitza la tercera persona o formules impersonals, per mantenir un equilibri entre la presentació objectiva dels fets i la visió subjectiva.

Entradas relacionadas: