Tipus de llengües

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4 KB

 
LLENGUA CATALANA: LES LLENGÜES DEL MÓN: LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA: Llengua: parlar normativitzat // parlar d’un grup de persones que se sent identificat amb ell No serveix anàlisi científica per definir el concepte de llengua. Només en interessos polítics. Cal desig de formar part de la llengua. Normativitzar-la és útil perquè perduri una llengua (sinó es modificaria molt, és molt dinàmica)Llenguatge: facultat innata per pensar i expressar el concepte del món. Aquesta facultat es manifesta en adquirir llengües (exclusiu humans, fins els 4 anys aprox).LA CLASSIFICACIÓ: Criteris lingüístics (genètica i tipològica) Criteris d’ús (estatus, vitalitat i nombre parlants) Classificació genètica Es basa en el parentiu lingüístic.  Família lingüística: conjunt de llengües amb un origen comú, que comparteixen característiques lèxiques i estructurals. Famílies de llengües eurasiàtiques: indoeuropea, paleosiberiana, altaica... Famílies de llengües africanes: afroasiàtica, nigerocongolesa...Famílies de llengües del centre i sud-est d’Àsia i Oceanía: australiana, indopacífica... Famílies de llengües d’Amèrica: ameríndia, esquimoaleuta... Classificació tipològica: Es basa en les similituds estructurals (manera de formar les unitats lingüístiques) Llengües aïllants: elements oracionals configurats com a unitats invariables. No tenen morfemes flexius (xinès) Llengües flexives: la majoria de mots tenen diverses formes en funció dels morfemes flexius (llengües ROMàniques de família indoeuropea) Llengües aglutinants: a partir de morfemes diversos poden formar unitats lèxiques. Amplien informació amb uníó de morfemes (turc de família altaica) Segons l’estatus: Estatus: determinat per la posició jurídica, política i social que ocupa en un territori. Llengües privilegiades o dominants: rang oficial . L’estat disposa que siguin utilitzades en Administració, ensenyament i justícia; els ciutadans tenen el deure de conèixer-les. Llengües sense regulació i d’ús privat. No estan emparades jurídicament Segons la vitalitat L’ús lingüístic determina la vitalitat d’una llengua Llengües normalitzades: s’utilitzen de manera estable en diferents àmbits socials Llengües en procés de normalització: en via de recuperació que no tenien o havien perdut Llengües en procés de substitució: perden progressivament àmbits socials en favor d’una altra llengua (dominant o d’ús majoritari) Segons el nombre de parlants Comunitat lingüística: tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s’autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres. Llengua pròpia: idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai.

Entradas relacionadas: