Tirant lo blanc figures retoriques

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,56 KB

 
Joanot Martorell:(Gàndia,1414-1468) escriptor i cavaller . Tirant lo blanc Segle XV, narra les histories de Tirant a Anglaterra, França, Rodes, Sicília i Constantinoble.. Tirant senamora de Carmesina i sen van a Àfrica. Moren a limperi grec. Barreja: fets reals i ficticis, armes, intrigues sentimentals, descripcions minucioses, llargs parlaments i humor. Novel·les llargues en vers i prosa importants: Tirant lo blanc i Curial e Güelfa(anònim)(s.XV).Francesc Vicent García: Rector de Vallfogona. (Tortosa,1579- Vallfogona del Riucorb, 1623). 1er gran escriptor de literatura barroca catalana del Segle XVII. Estudis eclesiàstics a Barcelona. Sacerdot a Vic, 1605. Servir Pere de Montcada (bisbe de Girona) i va ser el seu secretari. Les seves poesies es van començar a editar al 1703. Gèneres de les seves obres: poesia, teatre i prosa. Inaugurà escola literària. Tema dobres com Lo Rector de Vallfogona (Frederic Soler, 1871). Famós fins al Segle XIX (després sel va culpar de la castellanització literària, però es superà al Segle XX) Escrivia sonets i dècimes amoroses, també poemes satírics, burlescos, moralitzadors, bucòlics i mitològics. A la seva poesia visió del mon Barroc: desengany, pessimisme, fragilitat daparences, món com teatre, canvis de fortuna, poca condició humana, etc. Jacint Verdaguer: (Folgueres,1845- Vallvidrera,1902). Seminari episcopal, Vic. Sacerdot al 1870. Vida espiritual. Capellà 1874-76. Crisis espiritual i el preneren per boig. Dues grans obres (poemes): LAtlántida i Canigó. 1: Enfonsament del continent i lluita dHèrcules (premi al 1877). 2:Orígens de la Catalunya cristiana, poema històric, sobre la reconquesta. Cristopher Paolini: Califòrnia, 1985, obres: Eragon, Eldest. La poesia (títol) de (autor) té (número) estrofes de (número) versos cadascuna. Són (número de versos per estrofa[apariats, tercets, quartets, quintets, septets, octaves, dècimes o sonets]). Els versos són dart (major,+8, menor-8) i tenen (número síl·labes). Són versos (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, decasíl·labs o alexandrins). La rima és (assonant/consonant), esquema rima: _;_;_. Hi ha una elisió(v._) i una sinalefa(v._). Àngel Guimerà: (Santa Cruz de Tenerife, 1845- Barcelona 1924). Any 1877 tres premis florals. Màxim representant de la Renaixença en el teatre català. Composicions més característiques del romanticisme: drama històric i drama realista. Les seves obres porten fets autobiogràfics. Producció e tres etapes. 1.(1879-1890) tragèdies i ROMàntic(millor obra del període: Mar i Cel). 2:(1890-1899) obres dèxit: María Rosa(1894) Terra Baixa (1897) Filla de Mar (1900). Protagonistes reaccions extremes i turmentoses. Període de mes prestigi. 3:(a partir 1900) Drama Burgès, però amb menys èxit.Registres Linguístics: Formal (culte i estàndard) Informal (Col·loquial i vulgar). Joan Déu Prats: (Barcelona,1962) Vocabulari Nàufrag: Aram: coure treballat, corn: instrument musical fet amb banya danimal, sarró: bossa generalment de pell, líquen: tipud dorganisme vegetal, liana: planta enfiladisa i llenyosa, atalaiar: guaitar, observar, daga: arma de fulla curtsa de dos talls, fetiller: curandero de les tribus primitives, esgargamellar-se: fatigar-se la gola.

Entradas relacionadas: