Tirant lo Blanc .Pdf

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,91 KB

 

novela cavalleresca:                 s.Xv amb contrast de la novela de cavalleries, la novela cavalleresca (tirant lo blanc) , plantejament molt mes versemblant, llocs coneguts en epoca cntemporania, els personatges tenen característiques humanes, moltes descripcions realistes sobre els costums, la manera de vestir, les lluites, les relacions amoroses...

Tirant lo blanc:                  comença amb les aventures del cavaller-ermità Guillem de Varoic, que rep la visita de tirant camí d'Anglaterra, on ha d'assistir a les festes del rei. Lermità instrueix tirant sore la cavalleria. A Anglaterra tirant sera proclamat el millor cavaller. Després sera nomenat capita del exercits cristians i derrotarà els turcs a Sicialia i Rodes, i marxarà a Constantinoble a ajudar a lemperador, laventura continua la nord dafrica després de patir un naufragi, finalment el prota retorna a Constantí. On es casa amb la filla de lemperador( princesa carmesina) i es anomenat Cèsar de limperi, pero a lultima batalla agafa una pulmonia i mor, Carmesina mor pel dolor de la mort de tirant. La novela combina els episodis militars i les lluites cavalleresques amb una trama amorosa, no solmanet de tirant...

Joanot Martorell:              va néixer probablement a València entre 1413 i 1414, fill duna familis orgiginaria de Gandia i pertanyia a la mitjana noblesa valenciana. Una vida plena de conflictes familiars, acaba per arruinarlo. Als 50 anys començà a escriure Tirant lo blanc, que es va publicar a València el 1490.


aireferida: un atac de feridura(embolia) uqe la deixa paralitzada mitg cos.

novenari: novena o conjunt de pregaries que es fan durant nou dies.

males entranyes: persones dolentes, malvades.

xacrós: que té xacres, malalt.

censal: despesa contínua,

coca del cor: estómac.

oli de llargandaix: oli medicinal antigui.

al manc: almenys, si més no.

extremunciar: donar lextremunció o lúltim sagrament abans de morir.

menester: necessitar.

bravada: tuf, olor desagradable.

tapà dels esperits: privà la respiració.

foguerada: vermellor que puja a la cara.

emperesit: amb peresa.

narrativa del Segle XV.                    a ledat na les narracions reflectien el mon dels cavallers, de les corts i del reis i nobles, histories de episodis amorosos entre demés i cavallers amb batalles i espisodis militars. Objectiu era entretenir, pero sobretot defensar lestament cavalleresc i les seves virtuts (força i valor)  Les primeres narracions en vers a la segona meitat del s.Xii, a partir de llegendes orals com el rei artús i els acvallers de la taula rodona, els cavallers Lancelot. A els s. Xiii i xiv va néixer la novela de cavalleries escrita en prosa, histories fabuloses i sovint inversemblants situades en territoris exotics i epoques llunyanes i en que el prota un cavaller de força sobrehumana, lluita contra monstrres dracs i gegants.. Al s.Xvi molt fantrastiques i irreals.

Entradas relacionadas: