Tirant lo blanc

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,36 KB

 

1ª part. Tirant a Anglaterra (capítols 1 al 97)

La part anglesa del Tirant, anomenada també el Guillem de Varoic,

comença amb la narració de la vida i les aventures d’aquest valent cavaller

anglès, comte de Varoic, el qual, després d’una joventut en el transcurs de la

qual s’ha cobert de glòria en el combat, decideix als cinquanta-cinc anys

abandonar l’ofici de les armes i peregrinar a Jerusalem, a fi d’obtenir el perdó

de les seves faltes. Abandona a Anglaterra la seva esposa, a qui confia els

seus béns, i el seu fill. Deixa a la comtessa la meitat d’un anell amb les seves

armes i ell se’n guarda l’altra meitat. En el camí de tornada de terra santa

passa per Venècia, on fa córrer el rumor de la seva mort. En conèixer la falsa

notícia, la comtessa, convençuda d’haver enviudat, celebra els seus funerals.

Guillem s’ha fet passar per mort per a anar-se’n a viure com a ermità als

dominis del seu antic comtat. Arriba a Varoic desconegut sota la llarga barba

i els cabells que s’ha deixat créixer, vestit amb l’hàbit franciscà, i s’instal·la

en una ermita, situada a les seves terres, on viu d’almoina. Algun temps

després, el rei d’Anglaterra anuncia la celebració de les seves noces amb la

princesa de França, durant les quals tots els joves nobles que ho demanin

seran armats cavallers. Tirant lo Blanc, gentilhome bretó, empren el camí

cap a Londres. Amb altres joves, vol assistir a les festes i ésser armat

cavaller. Cansat del viatge, s’adorm sobre el seu cavall, se separa del grup i

es troba davant d’una font no gaire lluny de la qual viu Guillem de Varoic.

Tirant es presenta a l’ermità, el qual manté el seu anonimat. Durant la seva

conversa, Guillem se sorprèn que Tirant no conegui les regles de la

cavalleria; li explica, doncs, quins són la natura i el valor de l’Ordre de la

Cavalleria. Després d’haver ben escoltat la lliçó de l’ermità, el jove bretó

continua el seu camí i es retroba amb els seus companys de viatge. Arriba a

Londres, on participa a les festes en honor del casament reial que duren un

any i un dia. És armat cavaller i participa en nombrosos com bats dels quals

surt victoriós. A la fi emprèn el camí de tornada en companyia dels seus

amics i s’atura a fer nit a l’ermita del comte-ermità. Tirant li conta tot el fast

de les festes. Però quan l’ermità vol saber qui ha estat el millor cavaller, la

modèstia del nostre heroi li impedeix continuar i és Diafebus, cosí de Tirant,

qui llegeix la carta en què el rei d’Anglaterra certifica que Tirant ha estat el

millor cavaller. El comte-ermità vol sentir les gestes de Tirant, que Diafebus

refereix. Un cop el rei ha armat cavaller Tirant, el bretó entraa en lliça.

Durant els tres primers combats a cavall, mata els seus adversaris. Aquí

s’intercala l’episodi de la bella Agnès, filla del duc de Berry. Tirant promet

servir-la i combatre per ella a canvi d’un fermall que la donzella porta al pit.

Aquesta accepta però, gelós, un antic pretendent, el senyor de les Vilesermes,

provoca Tirant per recuperar el fermall i la cosa acaba en un bany de

sang a favor del cavaller bretó. Poc després arriben a Anglaterra els reis de

Frisa i d’Apol·lonia i els ducs de Bavera i Burgunya.Tirant els combat tots

quatre i els venç un rere l’altre. Més tard es presenta el gegantesc Kirieleison

de Muntalbà, que ve a venjar el seu senyor, el rei de Frisa, però és víctima

d’un tal dolor davant la tomba del seu sobirà que en mor. Després de referir

Diafebus les proeses de Tirant, els bretons s’acomiaden definitivament de

l’ermità.



2ª part. Tirant a Sicília i a Rodes (capítols 98 a 114)

Tirant i els seus acompanyants s’adrecen a Nantes, on són molt ben

rebuts pel duc de Bretanya. Arriben cavallers de la cort del rei de França que

diuen que el soldà d’Alcaire (Egipte), amb ajuda dels genovesos, assetja l’illa

de Rodes. Alguns mariners, que han pogut escapar del bloqueig, van a

advertir els prínceps de la cristiandat, però ni el papa, ni l’emperador ni els

reis cristians no acudeixen a ajudar els cavallers de l’orde de Sant Joan de

Jerusalem. Tirant se’n commou i compra una nau per volar en auxili dels

assetjats. En assabentar-se’n, Tenebrós, gentilhome francès, , li proposa que

accepti que s’afegeixi a l’empresa l’infant Felip, cinquè fill del rei de França,

poc estimat pels seus pares. La nau es fa a la mar amb rumb a Palerm per

carregar de blat. Felip, presentat com a curt i groller, s’enamora de la infanta

Ricomana, filla del rei de Sicília. Tirant ajuda Felip a aparèixer en les seves

millors condicions possibles i ho aconsegueix, enganyant així la princesa

Ricomana, la qual no pot suportat la ximpleria. Advertit de la caiguda

imminent de Rodes, Tirant torna al seu projecte inicial: s’embarca amb el rei

de Sicília i l’infant Felip per tal d’atènyer l’illa. Entra en el seu port trencant

audaçment el setge de a ciutat i, gràcies a l’astúcia d’un mariner, cala foc a

les naus dels genovesos que s’han aliat amb els moros. Obliga a batre’s en

retirada les tropes enemigues i Rodes és alliberada.

Després de passar per Jerusalem i Alexandria, on Tirant rescata

nombrosos captius cristians, tornen a Sicília, on tenen lloc les noces de Felip i

Ricomana. Tot seguit, Tirant acompanya els reis de Sicília i de França en una

expedició contra els moros. Després de diverses batalles victorioses prenen

la ciutat de Tunis i tornen a Palerm. Tirant parteix amb el rei de França cap a

Marsella, des d’on torna a Bretanya per tal de visitar els seus pares i la seva

família. Però el rei de Sicília el reclama i, de bell nou, fa cap a Palerm.

5ª i última part. Alliberament de l’Imperi Grec i mort de Tirant

(capítols 414 al 487)

Tirant decideix tornar a Constantinoble a combatre per l’imperi grec. Per a

això, demana un exèrcit a Escariano, rei d’Etiòpia, i un altre a Felip, rei de

Sicília. Tirant desembarca a Troia i anuncia la seva arribada imminent a

l’emperador. La ciutat de Constantinoble es assetjada per mar i terra i Hipòlit

la defensa el millor que pot. En assabentar-se del retorn del bretó, la Viuda

Reposada posa fi a la seva vida prenent una metzina. Tirant venç els

enemics, que es troben al límit de les seves forces, i demanen la pau. Tirant

entra d’amagat dins de la ciutat i es troba amb Plaerdemavida. Fidel a ella

mateixa, aquesta el condueix de bell nou al llit de la princesa on té lloc un

casament secret que és consumat. Després d’entrevistar-se amb

l’emperador, es pren la decisió de signar uns tractats de pau i de treva amb

el soldà i el gran turc. Tirant torna al seu campament i entra dins

Constantinoble, on és rebut com a vencedor. L’emperador, per recompensarlo

dels seus serveis, li ofereix la mà de Carmesina i el nomena Cèsar de

l’imperi grec. En el transcurs d’una curta campanya, Tirant recupera les

ciutats que havien romàs sota el poder dels enemics i allibera Diafebus. Tot

passejant a la vora d’un riu, no gaire lluny d’Adrianòpolis, cau greument

malalt i mor en el camí cap a Constantinoble. Veient el seu amor mort,

Carmesina cau esfondrada i mor de pena després d’haver plorat sobre el cos

del seu espòs secret. L’emperador no pot resistir la pèrdua de la seva filla i

de Tirant i mor igualment. L’emperadriu, hereva de la seva filla, es casa amb

Hipòlit i tots dos comencen un nou regnat en un imperi pacificat. Els cossos

de Tirant i de Carmesina són transportats a Bretanya, on reben sepultura en

una rica tomba: un epitafi en vers celebra el seu record. Tres anys després,

l’emperadriu mor i Hipòlit es casa en segones núpcies amb una princesa

anglesa de la qual tindrà tres fills i dues filles.

Entradas relacionadas: