Tirant lo blanc

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,47 KB

 

3ª part. Tirant a l’imperi grec (capítols 115 al 296)

El rei de Sicília ha rebut una lletra de l’Emperador de Constantinoble,

que es troba acorralat. El Soldà i el Gran Turc s’han apoderat de bona part de

les seves terres i l’acuiten perillosament. Assabentat del valor guerrer de

Tirant, recorre a ell per tal d’expulsar els infidels. Tirant accepta i, al front

d’un nombrós exèrcit reclutat a Itàlia, arriba a Constantinoble on és

magníficament rebut per l’Emperador. L’anomenen capità dels exèrcits i de la

justícia imperials.

La seva trobada amb Carmesina, filla de l’emperador, marca el gran

tombant de la història. Des que ell la veu se n’enamora follament i cau en

una profunda malenconia. Carmesina s’enamora també i s’inicia entre els dos

tot un joc de cortesies. Carmesina mostra el seu interès per Tirant

defensant-lo cada vegada que es atacat per cortesans envejosos i advertintlo

contra el pèrfid duc de Macedònia, del qual hom sospita –no sense raóque

ha mort el príncep hereu. El cavaller bretó acaba per declarar el seu

amor a la princesa oferint-li un retrat de la seva estimada: un mirall en el

qual Carmesina veu la seva pròpia imatge. S’estableixen unes relacions

complexes entre els dos amants separats per les seves posicions socials, un

joc subtil de sentiments en el qual alegria i dolor, esperança i desesperança

alternen i es barregen. Estefania germana de llet i confident de la princesa,

formarà una parella paral·lela amb Diafebus, els amors amb el qual seran

menys tumultosos al ser inferior la distància social entre tots dos. Carmesina

troba també l’ajut d’una altra serventa, Plaerdemavida, el sol nom de la qual

és ja una prova de felicitat. Noia alegre, plena d’empenta i trempada, ho farà

tot perquè Tirant aconsegueixi els seus fins en la seva aventura amorosa.

El soldà reprèn la seva ofensiva contra Constantinoble i Tirant troba

refugi al castell de Maleveí per a preparar el seu pla de campanya. Atès que

els seus soldats són inferiors en nombre, ha de compensar el desequilibri de

les forces amb la intel·ligència. Fingirà que fuig per tal de sorprendre als

enemics de l’imperi. Astut, el duc de Macedònia aprofita la simulació de

Tirant per tal de trametre-li a l’emperador un missatger anunciant-li la

desfeta del seu exèrcit i la fugida vergonyosa del bretó. En realitat, però,

Tirant obté una nova victòria sobre els moros. Un cop restablerta la veritat,

Tirant envia el botí i es presoners a Constantinoble. La bravura del capità fa

augmentar encara més l’odi del duc de Macedònia, el qual no vol reconèixer

l’autoritat de Tirant tot i que prové de l’emperador mateix. Després

d’intercanviar unes paraules, Tirant accepta renunciar al seu títol de capità i

demana al consell de guerra que elegeixi algú altre per a aquesta funció.

Però els cavallers presents no accepten la proposta i condemnen fermament

la conducta del duc.

.



 Felip, que ha esdevingut rei de Sicília a la mort del seu sogre, envia a

Tirant un exercit comandat pel duc de Messina. L’emperador s’hi afegeix per

a arribar al lloc dels combats. Carmesina no vol quedar enrere i, al front d’un

exèrcit femení ben armat, s’incorpora a l’expedició.

En el transcurs d’una nova batalla, el duc de Macedònia intenta matar

a Tirant, però no aconsegueix sinó ferir-lo a l’esquena; i és ell qui mor a les

mans del rei d’Àfrica, un dels sobirans enemics. Al cap de dos dies de

combats, el coratge i la ciència guerrera de Tirant fan que es guanyi la

batalla. Segueixen aleshores nous jocs galants entre Estefania i Diafebus i

entre Tirant i Carmesina. A fi de regraciar el seu capità, l’emperador vol ferlo

comte de Sant Àngel, però el bretó proposa que el títol sigui per a

Diafebus. El seu cosí obté, doncs, el comtat així com el títol de Gran

Conestable. Per tal de celebrar l’esdeveniment es fan unes festes a Malveí,

durant les quals Tirant i Diafebus es troben en secret amb la princesa i

Estefania en la seva cambra. Plaerdemavida, que ha sorprès l’escena

nocturna sense mostrar-se, la conta l’endemà com si es tractés d’un somni i

aprofita per declarar la seva passió per Hipòlit.

Nous combats oposen Tirant als enemics de l’imperi i sempre en surt

victoriós. Se celebren unes grans festes que fan encara més grandiosa

l’arribada a Constantinoble de no galeres sota el comandament del vescomte

de Branches, cosí germà de Tirant; l’emperador l’arma cavaller i el vescomte

participa a les justes. Tirant demana a l’emperador la mà d’Estefania per a

Diafebus; li es acordada i les noces se celebren. Diafebus esdevé, així, duc

de Macedònia. Estefania es proposa d’afavorir els amors de Tirant i

Carmesina, als quals s’oposa la gelosia de la Viuda Reposada. Tirant té

també una aliada en la persona de Plaerdemavida. La serventa aconsegueix

fer entrar l’heroi dins la cambra de Carmesina i ficar-lo dins el llit d’aquesta.

Tirant, però, n’ha de sortir precipitadament perquè el crit de sorpresa de la

princesa adverteix la Viuda Reposada, que experimenta un plaer maliciós

despertant la gent de palau. L’heroi es llença per la finestra i es trenca una

cama. La Viuda Reposada, que segueix enamorada de Tirant, aprofita el fet

per tal de sembrar la desavinença, la desconfiança i la gelosia entre els dos

enamorats. Fa creure a la princesa que Tirant parla malament d’ella, i a

Tirant, que Carmesina manté relacions secretes amb Lauseta, un moro negre

jardiner al palau. Inventa una escena en la qual Plaerdemavida porta una

màscara amb els trets del moro i mostra l’escena a Tirant valent-se d’un joc

de miralls. El nostre capità cau en el parany i se’n va, desesperat, no sense

rebutjar les insinuacions de la Viuda. Tirant es troba amb el pobre Lauseta i

el mata.

Entretant, l’emperadriu s’adona de l’interès que sent per ella Hipòlit, al

qui respon favorablement. Sense que ningú ho sàpiga, durant quinze dies

reté el jove a la seva cambra, on els dos amants es lliuren als jocs de l’amor.

A la cort, on es sorprenen que s’hagi retirat, l’emperadriu li conta un

pseudosomni en el qual el seu difunt fill –que tindria l’edat d’Hipòlit- juga un

paper ambigu, que fa pensar en l’incest; somni que ella diu que vol

prosseguir ja que n’ha gaudit enormement.

Al mateix temps Tirant, que es recupera de les greus molèsties de

salut però que ho veu tot negre, es prepara a continuar el combat. En

l’absència de Tirant, els caps de l’exèrcit grec s’han enemistat entre ells i,

aprofitant aquestes dissensions, els turcs han obtingut una gran victòria, en

el transcurs de la qual Diafebus ha estat fet presoner. Tirant està a punt de

prendre vela al cap de la flota imperial i presentar-se així al camp de batalla

quan Plaerdemavida arriba a bord de la seva nau enviada per la princesa. Li

ha d’explicar el que de debò ha succeït i denuncia, basant-se en proves, la

perfídia de la Viuda Reposada

Entradas relacionadas: