TitLivi

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,25 KB

 
Tit Livi i la historiografia romana:La historiografia és el gènere en prosa més important de la literatura llatina.Cal buscar els orígens d'aquesta en els documents que redactaven els magistrats i els pontífexs, en els quals explicaven els fets més importants que havien succeït al llarg de l'any; eren els anomenats annals./Els primers historiadors llatins es remunten al segle III aC, però aquests explicaven la història de Roma en llengua grega, ja que la consideraven més adient per a aquest tipus d'obres./El primer historiador en llengu llatina fou Marc Porci Cató (s II aC), que va escriure un obra, avui perduda, titulada "Orígens" i que narrava la història de Roma i d'Itàlia des dels seus primers temps./Fins al segle I aC no es troben altres historiadors de renom. Cal destacar, però, Gai Juli Cèsar, més conegut com a polític i militar, que va escriure les seves obres històriques per justificar les seves accions: "Guerra de les Gàl·lies" explica la conquesta de la Gàl·lia per part de Cèsar, i "Guerra civil" narra la guerra entre Cèsar i pompeu. Totes dues obres poden ser consierades de caire propagandístic./Cai Sal·lusti, per la seva banda, va escriure dues monografies: "La conjuració de Catilina" i "Guerra de Jugurta". També es conserven alguns fragments de la sev obra "Històries".//La vida i les obres: Tit Livi va néixer a Pàdua, una ciutat del nord d'Itàlia, entre el 64aC i el 59aC. Va rebre estudis de retòrica i filosofia, i ben avit anà a Roma, on es dedicà a escriure la seva gran història de Roma, "Ab urbe condita" (Els orígens de Roma)./A Roma va entrar en contacte amb altres escriptors propers al cercle de Mecenas, com ara Horaci i Virgili, i va fer amistat amb la Família D'August, fins al punt d'esdevenir el professor del futur emperador Claudi. Va morir a la seva ciutat natal l'any 12 o 17 dC./"Els orígens de Roma" narra la història de Roma des dels seus orígens fins a l'època d'August, més concretament fins a la mort de Drus (9dC) Contempla un període de 754 anys./Els llibres es publicaren separadament, però de seguida es van agrupar de deu en deu i reberen el nom de "Dècades". La gran extensió d'aquesta obra va provocar que ben aviat se'n fessin índexs (periochae) o bé resums (epitomae), de més fàcil utilització./Així és com es va anar perdent part de l'obre de Livi, dels 142 llibres de la qual només es conserven algunes parts: - La primera dècada (llibres I-X) que va des dels orígens de Roma fins a la tercra guerra samnita.-La tercera dècada (llibres XXI-XXX) que tracta de la segona guerra púnica.-La quarta dècada (llibres XXXI-XL) que narra l'expansió per la Mediterrània oriental.- I la meitat de la cinquen dècada (llibres XLI-XLV), que explica la conquesta de Macedònia./Les fonts de Tit Livi per escriure la seva obr eren els llibres dels antics analistes i de l'escriptor grec Polibi. Deixà de banda moltes altres obres per recolzar les seves afirmacions i no es preocupà per les imprecisions que apuntava. Seguia un text determint i després el completava o corregia amb altres obres. Si es trobava amb contradiccions o amb més d'una versió del fet, Livi les expressava sense decantar-se per cap opció. Això fa que en la seva obra trobem molts anacronismes, imprecisions geogràfiques i contradiccions en els fets històrics./Certament, Livi no pretenia escriure una obra seguint les normes que regeixen la historiografia actual, sinó que volia glorificar les gestes d'un gran poble. Per a Livi, la història de Roma tenia la finalitat d'ensenyar, ja que estava plena de fets positius que calia imitar, i també de negatius, que calia defugir. Volia demostrar que la grandesa de Roma es basava en la visrtut moral dels seus habitants./Amb aquestes intencions, Tit Livi seguia les idees que unien els escriptors dels cercle d'August (Horaci, Virgili, ect): engrandir la glòria de Roma i exaltar la pax augusta.

Evolució de les paraules:/Consonants simples inicials:Generalement, aquest tipus de consonants s'han conservat en passar de la llengua llatina a la catalana(Capillu(m)-cabell,formica(m)-formiga).Hi ha però algunes excepcions:*La /l/ es va duplicar i es va palatalitzar(locu(m)-lloc,lacrima(m)-llàgrima)/*La /s/ inicial seguida de consonant va desenvolupar una -e- de recolzament. La pronunciació de la /s/ no comportava cap problema si la paraula anterior acabava en vocal, ja que formava síl·laba fonètica amb aquesta(illo speculo-il/los/pe/cu/lo)Però quan encapçalava frase o la paraula precedent acabava en consonant, la seva pronunciació resultava difícil. per anul·lar aquesta dificultat, s'afegí una vocal protètica:(sperare-esperar)/* La /i/ semivocal va palatalitzar el seu so(ia-ja,iuvene(m)-jove)//Consonants simples en posició interior:*Les consonants oclusives sordes llatines (p,t,c) van evolucionar a la seva sonora corresponent (b,d,g) tan si es trobaven entre vocals com si anaven seguides de consonants./*Les consonants oclusives sonores llatines podien conserver-se, transformar-se o simplement desaparèixer(libru(m)-llibre,probare-provar,sudore(m)-suor)/*La fricativa sorda f, les líquides l,r i les nasals m,n vaan tendir a conservar-se./*la i, u consanàntiques es modifiquen(maiore(m)-major,noua(m)-nova)/*La sibilant alveolar sorda s se solia sonoritzar en posició intervocàlica, però es conserva en contacte amb una altra consonant(rosa(m)-rosa,pastura(m)-pastura).//Consonants simples finals: Moltes d'aquest van tendir a debilitar-se fins a la seva desaparició./*Les oclusives -t,-d van deixar de pronunciar-se en posició final (sunt-són).Les inscripcions arcaiques demostren que l'ablatiu de les cinc declinacions acabava originariament en -d (died-die-dia)/*La nasal mm es va perdre ja en llatí vulgar.(imperiu(m)-imperio). Aquest nasal final es converteix en -n en monosilàbics(que(m)-quin)/*La nasal n va desaparèixer en molts casos (leon(em)-lleó)/*Les consonants -l,-s,-r, en canvi, van conservar-se gairebé sempre, sobretot en les paraules monosilàbiques (per-per,animal-animal)//Grups de dues consonants en posicio inicial: A l'indoeuropeu abundaven paraules que comencecin per dues consonants, però tot plegat es va simplificar./*Els grups que més es van conservar van ser els formats per oclusiva+líquida pl,cl (plorare-plorar, claue-clau)/*Els grups formats per una sva generar l'aparició de una -e de recolzament, mentre que en els mots cultes d'aquesta va desaparèixer (spiritu(m)-esperit).//Grups de tres consonants i altres grups consonàntics:Aquest solen troobar-se a l'interior de la paraula i evolucionen de les formes següents:/*es conserven les 3consonants (novembre(m)-novembre)/*o bé es perd alguna consonant (sanctu(m)-sant)/**Hi han uns grups consonantics que mereixen una atenció especial perquè van experimentar una evolució més tardana. Son els anomenats grups romànics, que es formaren per la pèrdua d'1 vocal interna del mot llatí originari.les solucions de l'evolució de les paraules sincopades son ben diverses(fab(u)la(m)-faula, una consonant es vocalitza)(iud(i)care-jutjar, es poden originar grups diferents)(cap(i)tale(m)-cabdal, se sonoritzen les sordes)

Entradas relacionadas: