Tòpics amor cortès

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,03 KB

 

Poesia trobadoresca:Trobem textos en prosa durant els segles XII i XIII les primeres obres d'autors catalans que empraben el romanç Provençal o occità.Aquest fet s'explica pel prestigi que havia assolit la lírica trobadoresca,en occita,primera llengua Romànica que havia desenvolupat un estandart lite4rari apte per a l'expressió poètica.També hi influí la proximitat geogràfica i lingüística entre Occitània i Catalunya,i les relacions polítiques i culturals.Al caliu de les corts feudals occitanes es desenvolupa un tipus de literatura amorosa que tingué una gran influència en les literatures veïnes,el occita fou considerat com a llengua poètica per antromàsia.La llengua gallega tingué una consideració semblant,com ho demostra el fet que el rei Alfons el Sabí escriguera les seues Cantigas en gallec perqué el considerava més musical per a la poesia.La poesia trobadoresca nasqué en Occitània al Segle XII i perdurà arreu d'Europa mès enllà del Segle XIII,arrelada en una visió del món pròpia de la societat feudal.La veu poètica era la del trobador,compositor de la lletra i la música de les cançons en què oferia el seu amor i vassallatge a la dama feudal.Els trobadors van desenbolupar un codi Amorós anomenat amor cortés.

L'amor cortés:Els protagonistes de la poesia trobadoresca pertanyien a la noblesa i el tipus de relacions que s'establien entre ells ens mostra els valors de la societat feudal.Les manifestacions amoroses solien reproduir el sistema de vassallatge feudal,es a dir,el trobador es declaraba servidor,fidel i lleial a la dama,d'igual manera que el poble eren servidors,fidels i lleials al senyor feudal.El trobador considerava la dama com un ésser superior ja que pertenyia a la noblesa situat al cim de la piramide social medieval.La dama havia de ser una senyora,casada,les donzelles no tenien cap categoria social i assolien la del marit en casarse.Es tractava d'un amor prohibit que calia ocultar de la gelosia i les represàlies del marit.Al triangle Amorós-trobador,dama i marit-,solien afegir-se una altres personatges:els envejosos que revelaben la relació amorosa entre el trobador i la dama.El marit esdevenia gilós ja que patia de gelosia.El trobador ocultaba el nom de la dama i feia servir el senyal,un pseudònim poètic que amagava la identitat de la senyora.L'amor cortés com a elaboració poètica d'un sentiment Amorós que s'experimentava fora del matrimoni,s'estén en un contex social en que les noces entre els jóvens eren acordades per les famílies;la noblesa solia aprofitar els casaments per a consolidar els seus interesos territorials i econòmics.Es tractaba d'un contracte que s'assumia per obligació,mentre que l'amor cortés es triava lliurement.

Entradas relacionadas: