Topics i figures retoriques

Figures retòriques: Agrupen els procediments pels quals el poeta pot jugar amb el llenguatge i transgredir-ne les normes. Diferents tipus de figures retòriques:Anàfora:és una paraula que designa que un membre d'una frase és objecte d'una referència ulterior, dins la mateixa frase o dins una frase del discurs. És contrari a la catàfora. Polisíndeton:és una figura retòrica que consisteix en la utilització de més conjuncions de les necessàries en l'ús habitual del llenguatge, unint paraules, sintagmes o proposicions. La funció consisteix a donar-li un efecte de lentitud, assossec i reflexió. Asíndeton:és la supressió de conjuncions que servirien usualment d'enllaç (especialement conjuncions copulatives). Amb aquest recurs literari es vol donar la sensació de rapidesa, vivesa, etc., majoritàriament en un vers. Encavalcament:és un efecte poètic que ocorre quan la pausa del vers no coincideix amb la pausa morfosináctica (una coma, un punt...). Hipèrbaton: és una figura retòrica sintàctica que consisteix a alterar l'ordre dels mots habitual d'una llengua, canviant i fins forçant la posició dels elements d'una frase. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari o per raons de rima i mètrica. Personificació: és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals. Hipèrbole: és un recurs retòric que consisteix en augmentar o disminuir una qualitat sobre alguna cosa, fent una exageració. És molt usada per lloar els herois, en la literatura d'aventures i la humorística. Paradoxa: és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú. La paraula ve de "para", contrari, desviat, i "doxa", opinió. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoherència o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la lògica, es troben paradoxes en gairebé qualsevol branca de la ciència. A més a més, és un recurs de la literatura per aprofundir en el missatge dels textos. Comparació: establir una semblança entre dos elements mitjançant un nexe: A és com B. Metàfora: identificació per una relació de semblança entre un terme real “A” i un de figurat “B”. La metàfora inpura és quan apareixen els dos termes A á B; La metàfora pura és quan sestituim el terme real pel figurat.

Tòpics literaris Un tòpic literari és un tema que s'expressa en literatura a través d'una frase cèlebre i que es pot recrear en composicions posteriors sense fer esment explícit d'aquesta frase, però que el receptor evoca en llegir el text. Els tòpics literaris formen part del canon i apareixen sovint en llengües i èpoques diferents. La frase que resumeix el tòpic sol ser un proverbi o una cita d'un clàssic famós, especialment en llatí.

La vida, el pas del temps i la mort

Un dels emes més tractas es la tradició literària europea és el de la caducitat de a vida humana: Carpe diem: “aprofita el moment”; és una invitació a gaudir del present.

La natura: La natura es descriu com un lloc harmònic, marc d'encontres amorosos o d'atres esdeveniments importants. Locus amoenus: “lloc agradable”. Model de paisatge establert pel poeta llatí Virgili: un prat assolellat, creuat per un riu d'aigües clares. Beatus ille: “feliç aquell”. Inici d'un poema d'horaci que exalta la vida en contacte amb la natura, lluny dels negocis, de la guerra, de les preocupacions. El bon salvatge: Apareix a l'edat moderna, quan els descobriments geogràgics possibiliten el contacte amb les civilitzacions indígenes d'altres continents.