Tragèdia polis

Clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,81 KB

 
El teatre constitueix el segon fenòmen bàsic de la cultura grega després d’Homer. El drama sorgeix quan altre del gèneres literaris decau, la lírica. A la Grècia clàssica no es dòna la coexistència dels 3 grans gèneres, al contrari d’allò que ocorre en les literatures modernes. Quan hui parlem de tragèdia grega ens referim a les obres conservades dels tres grans tràgics: 7 d’ Esquil, natural d’Eleusis. La seua vida transcorre a l’Atenes de les guerres Mèdiques i de les constants reformes. Ès el típic ciutadà-soldat de l’època. Els conceptes dominants de la seua obra sòn: el orgull i la demència i la justícia. Els seus personatges solen ser èssers fora dàllò més comú, com déus, herois o èssers d’ultratomba. 7 de Sòfocles, nascut a olono, va participar en els assumptes públics d’Atenes. La seua vida coincideix amb el procés de decadència de la ciutat. La tragèdia de Sòfocles és la tragèdia de l’heroi solitari. La seua obra és l’exponent del sofriment humà, l’ home és el centre de tot. 18 d’Eurípides, El seu teatre és el reflex d’idees i problemes molt pròxims a les realitats de l’època.Els seus herois són presa de totes les debilitats humanes, però tots estan més prop de nosaltres que els herois d’altres tràgics. Tenim en Eurípides al primer psicòleg, el descobridor de l’ànima humana, sobretot analitza l'anima de la dona.S’ha parlat del caràcter públic i dinàmic de la tragèdia grega, en la qual es reconeix tota la polis, de la qual és un autèntic element constitutiu. Les festes organitzades per la polis són determinants de la vida de la tragèdia i per açò aquesta decau quan la polis ja no pot organizar aquests festivals. Les representacions teníen lloc durant les festes de Les Lenees, les Dionísies rurals i les grans Dionísies. La majoria de les tragèdies foren estrenades durant les grans Dionísies. Els actes duraven una setmana en època de Pericles. El primer dia es celebrava una processó i es sacrificava un bou, després tenia lloc la col.Locació oficial de la imatge del Déu en el teatre, per últim hi havia un concurs de ditirambes. El segon dia es representaven 5 comèdies. Els tres dies següents tenia lloc el concurs de tragèdies, es representaven tres per dia més un drama satíric. Cinc jutges eren els encarregats d’establir els guanyadors. El seu veredicte era acollit amb un gran soroll pels espectadors.La posta en escena consta de varis elements: Actors: A vegades els propis poetes actuaven i els personatges femenins eren interpretats per homes, degut a la prohibició d’actuar les dones en el teatre. Coreutes: El cor és un element bàsic de la tragèdia grega. El públic: Tothom tenia accés al teatre, inclús les dones. Escenografia i construccions teatrals. Els teatres grecs estaven instalats al’aire lliure, quasi sempre en les vessants de les muntayes, on les grades del teatre es disposaven envoltant l’ orquesta circular, on actuava el cor al voltant de l’altar de Dionís, davant del prosceni que es distanciava de l’ escena. La tragèdia: Segons els gramàtics antics la veu tragödía significaria “cant pel cabró”, els trágoi eren els seguidors de Dionís que portaven màscares de cabró. La tragèdia deriva dels que entonaven el ditirambe, tenint en compte en el seu origen un caràcter satíresc que després perdrà. Estructura de la tragèdia: Una tragèdia té les següents parts fonamentals: pròleg, pàrode, estàsim, episodi i èxode. La comèdia es pot definir com un drama que utilitza l’acció relatzionada amb la vida real amb variacions lleugeres. Aquesta varietat de drama nova tenir bona fama entre els savis grecs. El seu reconeiximent oficial té lloc a Atenes. La comèdia és el document literari més important que ens descriu la realitat històrica del seu temps.Orígens de la comèdia. El seu origen és encara més obscur que el de la tragèdia. Per Aristòtil l’origen es troba en aquells que entonaven cants fàlics derivant la seua procedència de les festes populars en honor del Déu del vi.Segons una teoria moderna, s’haurien afegit actors provenents del Peloponnés a un cor àtic autòcton que ballava amb diferents dis frasses d’animals. Per últim, la teoria de Norwood es basa en testimoniatges com les màscares dels animals, les observacions d’Aristòtil sobre les cançons fàl.Liqües que es cantaven en les processions en honor a Dionís. Estructura de la comèdia pròleg pàrode proagon agon paràbasi. Aristòfanes És l’únic representant de la comèdia antiga del qual conservem 11 obres enteres. Poc és el que sabem de la seua vida, L’ obra d’Aristòfanes és un vertader microcosmos, en el qual apareix tota la società atenesa del seu temps, amb els seus usos i costums.Els temes principals de l’obra d’Aristòfanes són: La política, Sòcrates i Eurípides. Respecte a l’utilització del llenguatge, és el primer vehicle del’ humor, usa acumulació de jocs de paraules.

Entradas relacionadas: