De la tragèdia romàntica al drama realista

EL TEATRE DEL Segle XIX

La influencia del romanticisme durant l'inici de la renaixença va trencar amb les convencions del teatre eoclàssic, k establia una reglamentació molt rígida i o admetia cap desviació dels models considerats correctes. La llibertat k cercava l'autor es manifestava en els trets següents: -desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics. -Barreja de la prosa i el vers. -rebuig de les tres unitats clàssiques (lloc,temps,acció). -Major varietat de situacions i de personatges.

El drama ROMàntic:Caractersitiques del drama ROMàntic: -l'amor. Es el tema mes important. Es presentat com una passió absoluta que o obeeix cap llei ni s'atura davant de res. és un amor que aspira a una realització perfecta i imposible, es per aixo k el final sempre és tràgic. -L'heroi: és el personatge protagonista, un individu misteriós enffrontat a la societat a un poder injust contra el qual men un lluita desigual, iu x aconseguir una cosa a la qual molt sovint no arriba. La seva vida es un seguit de desgràcies i el seu destí és tràgic: mort, suïcidi, marginació... -Capacitat emotiva: dramatització consisteix en l'us d'un conjunt de recursos per a commoure la sensibilitat del públic i provocar-ne la sorpresa:intriga i escenes truculentes, dinamisme de l'acció, passions exalçadés dels personatges, escenografia impactant i aparatosa.        A Catalunya el drama ROMàmtic apareix en els anys 30 del SXIX i es escrit en llengua castellana. Son drames de tema històric que inicialment tracten la historia esanyola o europea. En la segona meitat del Segle es produeix la introducció de la llegua catalana en el drama històric, conreat per alguns autors amb finalitat patriòtia. és el subgenere mes representatiu del drama Romàntic(Víctor Balaguer-Don Joan de serrallonga 1869)D'altrabanda apareix una forma original i específica: el drama de costums rurals:vinculat als pensaments ideòlogics de la renaixença, presenta una idealització de la família rural catalana, dipositaria duns valors i uns costums. L'argumet es de caire sentimental i s'hi combinen elements dramàtics i humorístics.(frederic soler - la dida 1872)

Àngel Guimerà

representa la plenitud del teatre de la reaixença, amb una producció extensa de qualitat literària indiscutible. Començà a escriure dramatúrgia quan ja era conegut i valorat com a poeta. Al 1879 amb l'estrena de Gl·la placídia inicià la seva carrera com a dramaturg k tindra el seu punt culminant en els anys 90. Guimerà reova el teatre ROMàntic amb la creació de la tragèdia ROMàntica i drama realista, uns generes dramàtics personals i originals que caracteritzen la seva trajectoria teatral, dividida en l'etapa ROMàntica amb que és dona a coneixer, i l'etapa d'itroducció d'elements realistes.

-Tragèdia ROMàntica: -Argument històric sense intenció patriòtica. L'acció transcorre en un temps passat, real o imaginat x lautor.No hi ha intenció patriòtica en el tractament de la hidtoria. Guiemra posa x davant un proposit literari i artístic, es per això que els temes i els persoatges de les tragèdies tenen un abast més universal. -Idealització dels persoatges. Els personatges són idealitzats i l'acció dramatica sempre gira a l'entorn de les seves pasions exaltades i els seus sentiments abrandats, k sovint es reflexen en la atura. -Inovació de l'ús del vers. Guimerà escriu les tragèdies en vers, xro adopta el decasíl·lab blanc, un metre k li permet una expressivitat i riquesa de ritme superior a la de l'heptasíl·lab del teatre català precedent. Les conseqüencies són poe´ticitat i lirisme en el tractament del tema. 

-Drama realista: resulta d'incorporar trets realistes al drama ROMàtic Terra baixa n'es un exemple que mostra les característiques del drama realista. Presecia de problemes socials.-Personatges extrets de la realitat, generalment de condició modesta.-Ús de la prosa i d'un llenguatge més col·loquial.// Els elemts ROMàntics que persuren en el drama realista són els següents: hi ha una visió idealitzada del món i dels homes; els personatges representen idees; els sentiments són abrandats i el que es pretén es mostrar-nos uns conflictes passionals.