De la tragedia romantica al drama realista

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,36 KB

 
DEL QUADRE DE COSTUMS A LA NOVEL·LA REALISTA - NATURALISTA
· QUADRE DE COSTUMS
El genere narratiu del quadre o article de costums recull la faceta de recrear, difondre vida literaria a tot allo que es veu encaminat a desapareixer per l’evolució dels anys.
D’estaquem l’autor Robert Robert : escriptor i polític d’idees liberals i republicanes que en els seus escrits hi ha un interes especial a posar en rellevancia el seu ideari i a denunciar els comportaments poc raonables, arbitraris o deshonestos de las societat de la seva època, per fer-ho utilitza una prespectiva humorística ironica o satírica.
Els articles de costums de Robert Robert pertanyen a la línia del quadre urba o ciutadà que te la qualitat d’aproximarnos a la realitat contemporania, a traves d’una veu col·loquial, d’estil senzill i amb una concepció de la vida que té l’arrel en el sentit comú. Hi localitzem un interes a marcar distancies amb la visió idil·lica i falsejada, es per aquí que podem subratllar el valor que té el descobriment i la incorporació de la realitat que fonamenta el quadre urbà, una altra cosa és la visió subjectiva amb que és contemplat aquest mon real.

· LA NOVEL·LA ROMÁNTICA
La novel·la ROMántica fa un itinerari que té com a fites mes assenyalades del “Werther” de l’escriptor alemany Goethe - obra dedicada a resseguir les subtileses de l’anima enamorada i de la impossibilitat de realització d’aquest amor que condueix al suicidi - , el desenvolupament de la novel·la historica - amb autors com Walter Scott, Víctor Hugó i Manzoni - i la novel·l a de fulletó - amb obres dels francesos Alexandre Dumas pare i Eugene Sue. El protagonisme de la novel·la ROMántica té una presencia editorial i un exit immediat en l’ambit catala a traves de traduccions en castella ja que començen a apareixer novel·les que presenten situacions problematiques de la historia medieval catalana, escrites en castellà.



SITUACIÓ DE LA NOVEL·LA EN LLENGUA CATALANA
Antoní Bofarull escriu la novel·la “L’orfeneta de Menaguens” amb ingredients de les novel·les historiques i de fulletó que te la virtud d’iniciar una lenta i difícil recuperació del fenere novel·listic en català.La llengua catalana no disposa d’una fixació literaria i d’un perstigi social que permetin empendre la realització d’una nova solida i d’acord amb les tendencies modernes.
Martí Genís i Aguilar, autor de la novel·la “Julita” es un escriptor amb una Concepció idealista molt proxima a Verdaguer .Destaquem també “La Mercé de Bellamata” i “La Reineta del Cadí”
Tenen una visió subjectiva del paisatje, el somni com a expressió del mon profund i misteriós... Fins i tot ens permet parlar de la figura de l’heroi Romàntic.

· LA NOVEL·LA REALISTA I NATURALISTA
Gustave Flaubert, autor de Madame Bovary porta fins a les ultimes conseqüències les possibilitats de la novel·la realista. Articula una ficció que es correspon amb el mon contemporani, amb personatges influits pel medi en que s’han format i per la situació historica i social, dona protagonisme a la burguesía i a la classe mitjana. Treballa a l’objectivitat narrativa i intenta mantenir-se com a narrador impasible. Es el cas extrem d’un domini absolut del llenguatge. Es un relat ple de matisos sobre les hipocresies socials, una acusació contra la burguesía establerta i dominant.
La novela naturalista defensada per Emile Zola seguéis el metode científic i les teories del positivisme determinista. Dona protagonisme als personatges del poble treballador i les circumstancies deplorabes en que sobreveiu. Ex. Germinal.

Entradas relacionadas: