Trastorno del sueño

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB

 

El gust es un sentit químic el qual ajuda a percebre juntament amb l’olfacte el sabor. L’estímul gustatiu son molècules gustatives que es troben en els aliments per les quals nosaltres disposem d’uns quants receptors en el nostre sistema sensorial. Detectem 5 gustos bàsics per identificar la naturalesa dels aliments: salat, dolç,amarg,àcid i umami . Els receptors els trobem: en la llengua, esòfag,faringe, laringe i el paladar tou. A la llengua trobem les papil·les gustatives les quals compren molts botons gustatius, els botons gustatius son importants ja que  son els òrgans receptors que contenen les cèl·lules receptores  les quals tenen els receptors en els cilis. Les molècules gustatives es troben dissoltes per la saliva entren a traves del poru gustatiu( que es troba en el boto gustatiu) i interaccionen amb els canals iònics dels cilis d eles cèl·lules receptores, això produeix potencials locals fins produir al axó de la cèl·lula potencials d’acció que excitaran les neurones bipolars que trobem en els botons gustatius i que son les neurones les quals els seus axons son  nervis cranials i condueixen la informació fins l’escorça. Depenen de quines cèl·lules receptores estiguin actives aquestes es comunicaran amb les dendrites de unes determinades neurones bipolars i els seu axons podran formar part dels nervis cranials: VII IX i X. Per tan diferents molècules químiques interaccionen amb diferents tipus receptors que trobem en els cilis i això provoca la despolarització de les cèl·lules receptores i aquestes transmeten la informació a les neurones bipolars i questes son les encarregades de porta la informació fins el SNC. Una observació a fer es que els 5 gustos que som capaços de detectar utilitzen processos de transducció diferents: el salat i àcid: son ions simples que s’uneixen a receptor els quals tenen canals inotròpics. En canvi el dolç, amarg i umami s’acoblen a canals metabotropics  acoblats a una proteïna G  i s’activen 2 missatgers... per tan en cada tipus de gust podem observar diferents processos cel·lulars a l’hora de fer la transducció : en el salat els ions de sodi  a taraves d’un canal inotròpic entren dins la membrana de la cèl·lula receptora i provoquen una despolarització entra calci i aquest fa sortir els neurotransmissors que activaran les neurones bipolars. En l’àcid s’acobla en el canal inotròpic ions  del potassi els ions d’hidrogen provocant que no puguin sortir ions de potassi i això provoca una despolarització. Els ions de hidrogen també entren provocant una despolarització i això fa activa  ala neurona bipolar. Per detectar un sabor amarg tenim uns receptors acoblats a la proteïna G , la gustuducina i aquesta activa a un  enzim que Disminueix el nivell d’ AMPc, això provoca que s’activin proteinquinases i bloquegin els receptors de potassi i per tant es despolaritza la cèl·lula i activa a les neurones bipolars. Per detectar el sabor tenim receptors acoblats a la proteïna G també però questa activa un enzim que en aquest cas augmenta el nivell AMPc intracel·lular això fa que s’activin proteinquinases que bloquegen els receptors de potassi provocant la despolarització de la cèl·lula i l’activació de neurona bipolar. En el cas del sabor umami l’aminoàcid s’uneix al receptor i entra sodi i això fa que es despolaritzi i alliberi neurotransmissors. Pel que fa referència a la codificació sabem que a la llengua hi ha zones que detecten principalment un gust .No obstant se sap que els gustos basics es poden percebre  a tots els punts de la llengua. Per tant observem que la codificació del gust es espacial. Ja que segons les fibres aferents (nervis cranials) activades queda representat una regió especifica de cèl·lules receptores . La informació dels nervis cranials va a parar al nucli del tracte solitari i d’allà les neurones de 2 ordre porten la informació fins el tàlem i des d’allà la informació es dirigeix a l’escorça primària concretament a la regió insular=opercular del lòbul frontal. La informació arriba  a la regió posterolateral de l’escora orbifrontal. En la regió insular=opercular trobem una representació diferenciada dels 5 gustos bàsics. Finalment observem una integració de la informació gust i olfacte a l’escorça orbifrontal.

 

Entradas relacionadas: