Els Trobadors Catalans

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,86 KB

Els trobadors catalans més importants compongueren els seus poemes durant els regnats d'Alfons I el Cast (1162-1196) i Pere el Cerimoniós (1196-1213).


Alfons I el Cast

Va atreure a la seva cort els trobadors més famosos del seu temps, exemple Giraut de Bornelh.

El propi rei va escriure algunes poesies (se'n conserven dues). Li agradava la poesia senzilla (trobar lèu).


Berenguer de Palol

Palol petita localitat del Rosselló.

Va escriure cap al 1160.

La seva obra es caracteritza per un contingut amorós, d'expressió molt senzilla.

S'ha conservat la notació musical de 8 obres seves.


Ponç de la Guàrdia

Natural de la rodalia de Ripoll, va morir cap al 1190.

Obra: 9 cançons amb original estrofisme, dedicades a la marquesa d'Urgell.


Guillem de Berguedà

S. XII (entre 1183 i 1196). Fill del gran vescomte de Berguedà. És el més notable dels trobadors catalans.

La major part de les seves poesies es refereixen amb passió i partidisme a persones i fets als quals va estar lligada la vida del trobador.

Participa activament en lluites feudals contra el rei Alfons i el bisbe d'Urgell.

31 poesies la major part dedicades a les lluites feudals, escrites en un provençal molt correcte, de gran varietat i originalitat mètrica i amb rimes ben riques.

Destaquen tres cicles amb una unitat temàtica: l'odi: a) contar Pere de Berga b) Ponç de Mataplana c) Bisbe d'Urgell (Arnau de Preixens)

És autor d'un excel·lent Plany (composició destinada a lloar un personatge mort) a Ponç de mataplana, qui mort lluitant contra els sarraïns.


Ramon Vidal de Besalú

S. XIII. Obres de caràcter molt divers: poesies líriques, un poema narratiu "L'ensenhamen de joglar", un conte "Castia gilós" i un tractat de gramàtica i preceptiva provençals anomenat "Las razós de trobar"


Guillem de Cabestany

Finals s. XII, principis XIII.

Adquirí una extraordinària celebritat a causa de la llegenda amb què fou envoltada la seva mort "la història del cor menjat" la dama es menja, sense saber-ho el cor del seu amant, el trobador, i després, quan ho sap, es tira pel balcó.

No obstant aquesta història es troba prou difosa, i es tracta d'un motiu folklòric d'ascendència oriental que s'estengué per Europa durant els s. XII al XIV.


Cerverí de Girona

S. XIII, anomenat també Guillem de Cervera.

Trobador professional, s'interessa per tots els esdeveniments del seu temps i se'n fa ressò a la seva poesia.

El que el distingeix dels altres trobadors és la seva independència moral i la fidelitat a allò que creu veritable.

Les lluites entre Jaume I i els seus fills i les arbitrarietats dels monarques dolien molt al trobador, per això compongué poesies per expressar la seva disconformitat.

120 peces, 114 lìriques, 5 narratives

Els Proverbis, 1 llarg poema moral, llibre adreçat als seus fills per inculcar-los bons consells.

Hi trobem composicions senzilles de caire popular i altres de més refinades pròpies del trobar clus.

L'enginy i l'humor al servei de la moralització.

Entradas relacionadas: