Unitat 4 La prosa del s.XV

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,38 KB

 

Entre cavallers i burgesos

Segle XV  crisi del feudalisme i pèrdua de poder de l’Església

Anuncien el corrent humanista italià que conduirà al Renaixement;

La pèrdua de Constantinoble (1453), que esdevingué domini turc

Fita històrica fixada com a inici de l’edat moderna.

Les relacions de la Corona d’Aragó amb la Itàlia del Renaixement (expedicions d’Alfons el Magnànim, establiment de la cort a Nàpols)  contacte dels nostres escriptors amb l’humanisme

Aquesta influència, malgrat ser primerenca tingué poca repercussió en la nostra literatura.

La mort sense descendència del rei Martí l’Humà, el 1410, es resolgué en el Compromís de Casp a favor del Trastàmara Ferran d’Antequera

Provocà la castellanització de la cort i l’aproximació política a Castella, sobretot a partir de la unió d’Aragó i Castella amb el matrimoni de Ferran II i Isabel I el 1469.

L’hegemonia de Catalunya decaigué a causa d’una greu crisi econòmica i social

epidèmies de pesta, revoltes antifeudals, guerra civil amb Joan II

Mentre, València esdevé centre econòmic i cultural i viu una situació d’esplendor

Augment de població

Construcció dels grans monuments del gòtic civil i religiós.

A València fou instal·lada la primera impremta de la península Ibèrica

La impremta provocà una revolució en la producció i la difusió de llibres que posà la lectura a l’abast d’una població molt més ampla.

-Pertanyia a la burgesia benestant que malgrat la castellanització de la noblesa continuava parlant, llegint i escrivint en valencià.

-Ho demostra la gran acceptació de les obres del Segle d’Or de la nostra literatura.

En l’àmbit religiós, els discursos moralistes evolucionaren envers una actitud adreçada a afermar la fe cristiana i l’esperit religiós en la intimitat.

L’estàndard literari del segle XV

La cancelleria reial tingué una gran influència en la consolidació de l’estàndard literari

La tasca literària dels escriptors del Segle d’Or enriquí i envigorí la llengua.

La poesia es distancià definitivament de la poesia trobadoresca.

La maduresa de la llengua afavorí la reflexió sobre el model lingüístic i aparegué una consciència de correcció lingüística

Joan EsteveLiber elegantiarum

-Diccionari imprés més antic en una llengua romànica.

Bernat FenollarRegles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols.

-Defensava el model de llengua de les ciutats i rebutjava els arcaismes.

Jaume GassullBrama dels llauradors de l’Horta (de València contra lo venerable mossén Fenollar).

-Defensa solucions més populars.

Històricament la llengua havia estat anomenada: romanç, pla, vulgar, catalanesc i llengua catalana

Durant el XV s’afegiren les denominacions llengua valenciana i llengua mallorquina.

-Influí el clima d’esplendor econòmica de València i l’aïllament cultural progressiu de cada estat de la Corona, provocat per la castellanització de la cort.

La narrativa cavalleresca

Els cavallers representaven els ideals del món feudal  el vassallatge, la fidelitat al rei, la protecció dels dèbils, el menyspreu de la mort i del dolor, la religiositat o l’anhel d’honor i glòria.

A mitjan s. XII nasqué la narrativa de cavalleries, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria

S’inspirava en:

La història i les llegendes clàssiques grecollatines

Després, en els antics mites cèltics, coneguts com a matèria de Bretanya.

-Conreats pel francés Chrétien de Troyes, creador de la narrativa de ficció.

De final del XIII i primeria del XIV són les dues obres més representatives de la nostra matèria de Bretanya  tenen una intenció crítica i moralitzadora sobre la crisi de la cavalleria.

Blandín de Cornualla

La faula de Guillem de Torroella.

Durant el segle XV, la mentalitat burgesa començà a afirmar uns nous valors

La realitat enfront de la fantasia i el valor i l’esforç personal com a instrument de promoció personal.

Per això, les novel·les cavalleresques aspiren a ser realistes i versemblants i als protagonistes ja no els cal tindre sang noble, poden ascendir gràcies al seu valor i esforç.

Els llibres de cavalleries es diferencies de les novel·les cavalleresques per:

Llibres de cavalleries

Novel·les cavalleresques

Elements fantàstics

Afany de realisme i versemblança

Llocs exòtics i llunyans

Geografia coneguda

Èpoques remotes

Èpoques pròximes

Protagonistes amb qualitats sobrehumanes

Protagonistes amb característiques humanes

Curial e Güelfa

Escrita a mitjan s. XV, és anònima

Relata una història d’amor i d’armes en què el cavaller Curial fa proeses en nom de la noble Güelfa, amb un afany de promoció personal.

A més del tema amorós apareix el tema cavalleresc:

La cavalleria mitjà que possibilita l’ascens social del protagonista

Abunden els torneigs, les festes cortesanes, les aventures i els episodis amorosos.

Es tracta d’una novel·la cavalleresca per:

El protagonista és un heroi que actua dins els límits humans i té una psicologia complexa que evoluciona al llarg de l’obra.

Apareixen personatges històrics.

L’acció transcorre durant el s. XIII

La geografia és coneguda

L’estil:

Llengua elaborada, però amb un to planer i viu

La descripció és realista i versemblant.

Tirant lo Blanc

Autor, Joanot Martorell.

Nascut a València en una família de la noblesa mitjana.

Cavaller involucrat en conflictes cavallerescos.

Escrigué la novel·la entre 1460 i 1468, any en què morí sense acabar-la

-Martí Joan de Galba en rebé el manuscrit com a pagament d’un deute, l’acabà i la féu imprimir a València el 1490.

Escrigué nombroses lletres de batalla

Autor d’un relat inacabat, Guillem de Varoic,

-Adaptació d’una narració anglonormanda del XIII que apareix en els primers capítols del Tirant.

En el Tirant lo Blanc es combinen tres plans:

El cavalleresc  torneigs, accions militars.

L’històric  referències a la realitat immediata de l’època i als personatges històrics.

El realista  mostra la realitat quotidiana del XV

Segons Vargas Llosa es tracta d’una novel·la complexa, total.

“Una novel·la cavalleresca, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica i psicològica”.

Presenta històries de manera versemblant pel que es pot considerar una novel·la moderna.

Miguel de Cervantes, en El Quijote, reconegué que “es este el mejor libro del mundo”

Els cavallers es comporten com humans.

Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa

Trenquen amb els vells llibres de cavalleries i representen el naixement de la novel·la moderna

-Desapareixen els elements fantàstics

-Els protagonistes tenen valor i força, però dins d’una mesura humana.

El tema, l’estructura i l’argument del Tirant

Narra les proeses d’un cavaller que amb esforç i valor aconsegueix el grau de capità general, venç els turcs a Constantinoble, es casa amb la princesa Carmesina i esdevé hereu al tron.

Al final de la novel·la Tirant emmalalteix i mor després de fer testament. Carmesina també mor pel dolor que li causa la mort del seu marit.

Els personatges i l’estil

Els personatges del Tirant són moderns per la psicologia complexa:

Semblen reals i evolucionen al llarg de la novel·la.

Tirant és un heroi modern per la seua humanitat i per les seues contradiccions

-És un militar valerós i expert, però en la intimitat és tímid i inexpert

-Esdevé emperador, però mor d’un refredat.

El Tirant combina dos estils:

Un estil culte i retòric, propi de la noblesa valenciana del segle XV

Un estil col·loquial ric en exclamacions, jocs de paraules i refranys.

Un aspecte original és l’erotisme sense embuts ni prejudicis i amb grans dosis d’humor i ironia.

Isabel de Villena (1430-1490)

Filla il·legítima de l’escriptor castellà Enrique de Villena, va ser acollida a la cort de Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim.

Fou abadessa del convent de la Trinitat de València

Dona culta autora d’una sola obra, Vita Christi

Escrita per a la instrucció de les monges del seu convent.

Relata la vida de Jesucrist, però atorga un gran protagonisme a les dones que envoltaren la vida de Jesús

-Conté només els passatges de l’Evangeli en què hi ha dones, i apareixen com a virtuoses, amables i piadoses.

La crítica literària ha interpretat l’obra com una rèplica al corrent literari misogin representat aleshores per Jaume Roig i la seua obra l’Espill.

Aquest corrent misogin atacava de forma sistemàtica les dones.

-Conseqüència del paper marginal de la dona en la societat

-Nodrit pels sermons religiosos que atribuïen a les dones tota mena de pecats.

El seu estil és natural i senzill

Allunyat del retoricisme de la valenciana prosa que empraven autors com Roís de Corella.

Joan Roís de Corella (1435?-1497)

Nascut a Gandia, de família noble que mantenia relacions amb la del poeta Ausiàs March.

Seguí els estudis religiosos i adquirí una sòlida formació humanística.

Fou mestre en teologia i visqué diverses relacions amoroses.

L’obra en prosa de Corella  influència d’autors clàssics com ara Ovidi, Sèneca o Virgili, i d’italians com Boccaccio.

Anuncia l’esperit del Renaixement.

D’acord amb la temàtica de la prosa de Corella, podem classificar-la en:

Tema amorós  La tragèdia de Caldesa

Tema religiós  La vida de la gloriosa Santa Anna

Tema mitològic  Història de Leander i Hero

Obres de circumstàncies  El triomf de les dones

L’estil és culte i retòric

Empra llatinismes lèxics

La sintaxi segueix l’ordre llatí

Aquest nou estil llatinitzat fou anomenat valenciana prosa.

Tot i la importància de l’obra de Roís de Corella, tingué un ressò escàs i no hi hagué continuadors dels seus intents d’aproximació al Renaixement.

El destinatari de la seua literatura era l’aristocràcia que, des de 1412, vivia una castellanització progressiva i havia abandonat la llengua pròpia davant el prestigi de la llengua castellana.

Entradas relacionadas: