Valen

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,93 KB

 
tema6:-1.el llenguaje publicitari:la publicitat:es uan tecnica de conmutacio que es pot presentar en diversos mitjans(premsa,radio,televisio)la propaganda es un concepte molt proxim al de la publicitat, la propaganda tiene como finalidad vendre una ideologia y la publicitat te com a finalidad vendre un producte comercial.AIDA:atencio,interes,desig,accionel productes publicitaris:l´espot: es un test audiovisual de caracter narratiu i molt poetic que imterpel.la la subjectivitat del receptor.s´acompaña d´un eslogan final.el publireportage:es un text audiovisual descriptivoexpositiu d´una durada considerable,se explican de manera detallada le spropietats del producte.-caracteristiques del2. -llenguaje publicitari:color:son molt connotatius els colors amagen el simbolisme que e scompartit per tots els menbres de una comunitat cultural.figures retoriques:tenen importancia especial en este llenguatje connotatiu que pretenen cridar la atencio del consumidor3..l´estructura dels llenguatje publicitari:l´eslogan:es uan frase que resumeix el missatje publicitari.a de ser breu,y de contrindre molta informacio en poc temps i espai a de ser facil de recordar i de cridar la atencio.cos de l´anunci:pot enfocarse de moltes maneres,en principi podria ser un text informatiu sobre las caracteristicas del productes.la marca anunciat o logotip:unes vegades son lletres i altres un diseny grafic ben estudiat que identifica la marca anunciant.4.la publicitat subliminar:missatjes camuflats:son els que asocien mes directament amb la publicitat subliminar.missatjes indirectes:son usats molt sovint en els missatjes publicitaris el fet de un personatje del anunci aparega feliç y satisfet5.El signes de puntuació:son aquells signes grafics que escribim per delimitar i identificar els enunciats dels texts o caracteritzar los aspectes de la sintaxi.6.els singnes de pausa son aquells signes de puntuacio que serveix per a aseñalar un punt d´inflexio,coma:es un signe d epuntuacio que serveix per a marcar les pauses breus dels discursel punt y coma:marca una pausa intermedia, mes llarga que la coma y mes curta que el punt.el punt:indica pausa llarga en el text y separa fragments que son independents.punts suspensius:sescriuen directament despues de la palabra que acompañen i sempre son tres.dos punts: indiquen pausa mitjana
1. el significant y el significat:significant:es la cadena de sons que associen a un conjunt mental concret,aquesta cadena fonica en ser emesa evoca una imatje o concepte determinant en les persones que compartixen la mateixa llengua significat:per la seua banda es el concepte o imatge que asocien en la ment a un significat concret,de manera que tots els palants de la nostra llengua asocien una cadena de cons a la imatge d´una taula.2.els significats .

denotatiu i connotariu:denotatiu:es el significat que apareix en el dicccionari es un significat objectiu que compartixen tots els parlants de la llengua.connotatiu: fa referencia a la significació sociocultural,historica,ideologica o emocional de una paraula per tant es el subjectiu relacionant amb les idees que aquesta paraula segereix a cada parlant.3.que es la variació social: es aquella que afecta l´inbidu que depen del seu nivell sociocultural,en concret parlen d ela variacio diastratica quan ens referima l´us d ela llengua que fan els parlants segons els grups socials a que pertanyen.4.factors de variacio social:l´edat:el parlar de les persones adultes sol ser mes tradicional amb estructures de la llengua ja fixades i esteriotipades,de tot el gros de la poblacio aquells que presenten una variacio linguistica mes acusada son els joves ja que per les caracteristiques que son propies per l´edat.el lloc residencial:la llengua rural sol fer servir formes conservadores ja que mante un lexic i uns girs mes antics que possiblement ja no susen en le nucli la llengua urbana es el canviant mes permeable a le sinovacions i aixo fa que vaja perdent poc a poc lexic i estructures antigues.el sexe:no hauria de ser una entrada , al nostre voltant vorem que per toto hagem millorat en igualtat els homes y les dones.la clase social: la penitença a una clase social o a un altra tambe es un factor de variació linguistica, les clases socials mes marginals es caracterizen per fer servir un lenguatje mes pobre lexicament.la profeció: la profecio o ocupacio es un dels factors que mes afecten a la variacio social.5.els usos no discriminatoris de la llengua,sexistes:encara que la lejislacio indica que els homes i les dones son iguals y poseixen els mateixos drets la realitat es a voltes ven diferent usos clasistes y racistes: son altres de les realitats que se solen reflectir en determinats expresions linguistiques.
la narrativa del s.XX :europa es troba en uan situacio de grans canvis economics y socials durant aquets anys el realisme y eol naturalisme ja habien començat a donar pas al modernisme.la narrativa modernista:unes d eles expresions artistiquyes literaries i literaries que tinge gran importancia durant el modernisme fou la novela. la novela simbolista:les idees realistes i naturalistes els modernismes hageren de buscar nou model estetic per a les seues narracions i el trobaren en la novela simbolista.altres corrents narratius: hi hage mes moviments leteraris com ara la narrativa decadentista y la narrativa costumista.la narrativa dels anys 20 i30:del noucentrisme va suposar un fre per al desembolupament de la novel.la ja que les seue sintencions didactiques , didactiques els noucentristes preferim concretar en altres generes con el conte.la narrativa de la postguerra:novela psicologica:aquesta narrativa es caracteritza per deixar de banda la argumentacio i centrarse en la vida interior dels personatjes.novela realista:conegut tambe com a realisme social preten denunciar lopresió que pateixen les clases populars.novela testimonial:es un dels tipus en que la novela realista que preten contar experienciaes propies vivides.novela experimental: consiteix a crear textos experimentals amb tecniques temes i recursos nous. narrativa fantastica: aquestes narracions van sorgir cap als anys 50 influides pel cinema o la pintura, presten un gust per la tematica y le recursos fantastics.la narrativa actual:a partir dels anys 70 la situacio cultural y literal millora per la caiguda del regim franquista, a españa arriben les influencies europees nascudes amb la revolucio culturaldel 68 de maig a paris,els autors d eesta epoca presenten una actitud intimista y rebel.durant els anys 80 la situacio d ela literatura i de la llengua de la cultura en general sestabilitza gracie s ala normalitat en la que viu la societat en tots els ambits.

Entradas relacionadas: