Valencia

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,02 KB

 
curial e güelfa:
*
3llibres:1)juventutd curial=guelfa senamora dell...curial salluña d guela x uns calumniadors...a austria curial defensa una dukesa dadulteri,akesta d agraiment li ofereix lka seua germana lakesis pero curial la rebutja.2)apareix el rei pere el gran i estableix bones relacions amb curial...guelfa retira la seua ajuda economica d curial x els cels d lakesis.3)complicacio d curial:naufraga a nord dafrica=el fan captiu durant 7 añs.eskiva lamor d camar una filla dun mercader k la comprat com esclau,per serli fidel a guelfa..en llibertat es fa capita dun exercit i llutia contra els turcs defensant la cristiandat.....recupera lamor d guelfa.
*
caracteristikes:tradicions literaries molt diverses d les literatures romanikes...combina lambientacio realista i amorosa..novellad sentiments...erotisme duna manera delicada i subtil.
*
autoria:el autor es anonim...vaser trobada x manuel milà i fontanals.


tirant lo blanc:*5parts:1)anglaterra:arriba tirant al casament dl rei..tirant es fa el millor cavaller x uns tornetjos k guaña..2)sicilia i rodes:tirant va en socorro dus assetjas a la illa d rodes,el soldà dl caire havia possat setge a lilla...felip k avia anat amb tirant senamora d ricomana filla dl rei d sicilia...a rodes tirant socorre la ciutat i fa fugir als moros...3)imperi grec:el rei d constantinoble envia una carta a tirant pedint-le ajuda per fer cara als turcs k an invait limperi..tirant a grecia senamora d carmesina princesa,diafebus prim d tirant senamora destefania donzella d la prinseca,hipòlit senamora d lemperadriu...apareixen plaerdmavida i la viuda reposada...4)nord dafrica:tirant naufraga i ajuda a un senyor en la lluita contra el rei escariano..tirant conkista el nord dafrica i converteix molts infidels al cristianisme..5)constantinoble:tirant torna i derrota als turcs...lemperador dena filla a tirant i el nom ena hereu d limperi...tirant emmalalteix i mor.
joanot martorell:va naixer a valencia=familia noble lligada a la cort d martí..mort d marti=familia baixa economica...mor pare d joanot=joanot nombrat hereu universal...joanot martorell desafia el seu cosi joan d mompalau(batalla a mort)...joanot pedix al rei danglaterra k siga el jutge dl combat=akest acepta pero el combat no es va dur=arregle economic...perduda d diners per a joanot en el viatge a anglaterra...ausias marx es nega a casar-se amb la germana d joanot fins k no se li donara el dot...joanot dona a la seua germana part d la seua possessio...golçalbo d'híjar=combat a mort amb joanot x unes deutes(no es va dur)..arruinat forma part duns vandolers i va ser empresonat...escriu el tirant i mor sense descendencia.

jordi d sant jordi:la seua obra es la millor mostra d la tradició poetica catalana k es va construir a partit dl s. xlv.escrita en una llengua k volia ser occià pero k en realitat es un hibrid d'occità i català.la poesia d sant jordi es arcaïtzant.malgrat el model trobadoresc,jordi d sant jordi es decanta sovint per l'expressio elegant duna subjectivitat personal,adopta un to malenconios i nostalgic.nascut segurament a valencia a la fi dl xlv,jordi d sant jordi va servir alfons el magnanim quan aquest nomes era princep i va ocupar el carrec d cambrer reial.al maig dl 1420 va acompanyar el rei en l'expidicio a sardenya i corsega,on va ser nomenat cavaller,i en k tambe van participar ausias marx i andreu febrer.al costat dl magnanim el trobem a sardenya,sicilia i napols.va morir el 1424.(obra:presoner).


ausias march:*vida:va naixer probablement a valencia entre el 1400 i 1401.descendia dl llinatge barceloní dls marx k savien establert a gandia a m itjan dl segle xlll.va ser armat cavaller molt jove i com a tal va participar en les campanyes militars dalfons el magnanim a la italia meridional i al nord dafrica.ausias marx es retirara d la vida militar als vint-i-set añs.el rei va confirmar en favor dausias marx privilegis jurisdiccionals sobre els senyorius d beniarjó,pardines i vernissa,heredat d pere marx.apartir dl 1430 es va dedicar sobretot a administrar els seus bens i a defensar els seus privilegis feudals,fet k li provocaràconflictes molt greus al llarg d sa vida.el 1439 es va casar amb isabel martorell,germana d joanot martorell.isabel va morir akest mateis any.ausias marx es va tornar a casar el 1443,amb joana escorna.ausias marx i la seua esposa van residir habitualment a valencia.joana escorna va morir el 1454,sense descendencia.el 1549 va morir ausias marx.pel seu testament sabem k va tenir 4 fills il·legítims-joan,felip,pere i joana-als quals cal afegir francesc,k va morir abans k el poeta.(obres:aixi com cell ki en lo somni es delita,quins tan segurs consells vas encercant,veles e vents han mos desigs complir,lo jorn ha por d perdre sa calor.)obra:*defunsio poesia trobadoresca:-llengua:catala amb interes d rima en eccità.-tracte d la dona:dona=home.*restes trobadoreskes:-estructura i metrica:8 versos d 4+6.-senyals:pseudònims per a amagar el nom d la dona.-sagetes:"tòpic"flexas damor.-comparacions*introspecció:jo poètic*el concepte d lamor:fina amor vs folla amor...amor espiritual vs amor carnal.


novella d caballeria vs novella caballeresca:
*
llocs:1)son llocs imaginaris k no es troben al mon.2)(tirant)es desembolica a certs parts al mon.
*
personatges:1)son seres amb poders"força".2)(tirant)es un jovenet normal i corrent,no es un superhumà.
*
elements fantastics:1)animals k parlen,arbols k es mouen...2)(tirant)no hi han ixos elements exepte cap al final d la novella i ho fa per a burlar-se d les novelles d cavalleria amb la historia dl cavaller k vol desencantar la doncella k es un drac.


joan roís d corella:va naixer a valencia el 1435 i hi va morir el 1497.la seua obra,en prosa o en vers,va ser molt coneguda i divulgada a la valencia dl xv i imitada x molts autors,com ara joanot martorell,k va reproduir en el tirant lo blanc moltd fragments d les seues obres.la familia pertanyia a la noblesa menor valenciana,amb carrecs en la cort ducal d gandia i estrets vincles familiars i personals amb els marx.rois d corella era cavaller,pero tmb va estudiar teologia.va obtenir el titol d mestre en teologia,k li donava facultats per a predicar.no es va casar mai,pero va tindre 2 fills d la seua relacio amb isabel martinez d vera.lobra d corella es extensa i variada,ames,tracta tant d temes religiosos com profans.el centre dinteres d les seues obres es concreta en lamor i parteix sovint dobres dautors grecollatins,sobretot d'ovidi.exposa faules mitologikes,com les d narcís o el judici d paris,son simbols d les passions amoroses.el pas dl temps sembla k li fa incorporar mes elements religiosos.cap al final d la seua vida va dur a terme la llarga tasca d traduir
la vita christi i va imprimir a venècia una bella versio dls salms.estilicament es caracteritza x l'abundor d metafores,d'al·lusions i per l'us freqüent d la hiperbole.la seua poesia s'inclina a lagudesa conceptual i al joc d paraules.en la prosa aplica tecnikes d'expressio d la poesia lirika.(obres:la tragèdia d caldesa=o piadosos oints!...)


jaume roig:va naixer a valencia a la primeria dl s xv i va morir a la mateixa ciutat el 1478.va fugir d la seua ciutat x una epidemia k arrassaba la ciutat i es va refugiar a callosa d'en sarrià i va iniciar la redaccio d l'espill amb el proposit d demostrar k totes les dones son malvades.roig acusa a les dones d presumides,luxurioses,pero roig te el merit daverlo tractat duna manera original i perssonalissima.lespill consta d 16359 versos apariats d 4 silabes i esta dividit en 4 parts o llibres.(obres:espill o llibre d les dones.)


isabel d villena:nascuda probablement a valencia el 1430,era filla natural dl noble i escritor enric daragó i d castella,anomenat d villena.desd petita es va educar a valencia en la cort d la reina maria,esposa dl magnanim i cosina prima seua.en 1462 va professar en el convent d la santisima trinitat d valencia.sor isabel d villena hi va exercir el carrec dabadessa des del 1462 fins al 1490,any k va morir.el vita christi disabel d villena es una vida d jesucrist centrada en el naixement i la infantesa d la mare d deu i d jesus.en redactar el vita christi isabel d villena pretenia produir un impacte i uns efectes emotius en la gent devota.pretenia ajudar-los a imaginar la umanitat d jesucrist a fi d crear una familiaritat total amb ell.lobra presenta una singularitat molt acusada dins d la literatura medieval,xk no es limita a contar i a imaginar la vida d jesucrist.(obres:vita christi).


ortofonica policentrica:fer servir tota la rikesa fonètica k te una llengua.
maneres denregistrar lexperiencia:la tradiccio oral,l'us d lescriptura,mitjans audio-visuals.
mediacio:es el procediment d traslladar un acte comunicatiu en una llengua a una altra diferent.si la mediacio te una traslacio en lambit oral,perlem dinterpretacio.si la traslacio te lloc en lambit escrit,perlem d traduccio.el mediador a d ser una persona capaç dentendre el funcionament d les activitats i les estrategies d produccio d recepcio d dues llengues.
caracteristikes d la llengua col·lokial:*oralitat:repeticions i redundancies,frases inacabades,us d silencis,us d gestos...*expressivitat:augmentatius i diminutius,interjeccions,pron personals,comparacions umoristikes.*espontaneïtat:codi poc elaborat,incorreccions lèxikes,paraules apocopades*contacte amb l'emissor:modismes,frases fetes,refranys,salutacions,apelatius...
debat:es lexposicio d diferents opinions.cal un moderador k presente el tema i els participants.cada parlant planifica i estructura minimament la seua intervensio.
tertulia:conversa entre un grup dinterlocutors k entre ells sol haver-hi uns interesos culturals comuns.pot ser privada o publica.
col·loki:fa referencia al dialeg entre un grup dassistents i un especialista sobre un tema k aten les preguntes dakests.d vegades es una activitat complementaria i posterior a una conferencia.acostuma a haver-hi poca espontaneïtat i el registre es formal.
entrevista:es un genere planificat i poc espontani,abans d fer lentrevista,el periodista sinforma i es documenta sobre lentrevista i prepara detingudament les preguntes.
caracteristikes grafikes i linguistikes dl text escrit:*us d recursos grafics k poden anar acompañat d dibuixos,fotografies,etc.*una presentacio estructurada:cada text te un format.*una construccio sintactica k pot arribar a ser molt complexa.*un discurs elaborat,planificat i revisat,us d conectors..*us propi i correcte dls elements lexics.

clasificacio dls textos:
*modalitat:-argumentatius:assaig,tesi,informe.-explicatius:manual,monografia,examen.-narratius:noticia,cronica,conte.-predictius:horoscop,prediccions,meteorologia.-instructius:receptes d cuina,instruccions.-descriptius:descripcio d coses.*funcio dl llenguatge:-apel·latius:pregunta parlamentaria,peticio.-expressius:article dopinio,poesia.-fatics:condol,salutacio,felicitacio.-informatius:noticia,article cientific.-metalinguistics:diccionari,gramatica,-poetics:text literari.*ambit cultural i social d creacio predominant:-academic:examen,tesi,informe.-administratiu i juridic:instancia,certificat,llei.-cientific i tecnic:article,monografia,manual dinstruccions.-literari:poesia,assaig,obra teatral.-periodistic:editorial,cronic,noticia.-politic:discurs,programa electoral.-publicitari:anunci,eslogan,triptic.-quotidia:carta,nota,retol.-religios:sermo,catecisme..



temps verbals:
*dictics:giran al voltant dl present,relacio estreta amb el text.(ara)present:simultaneïtat amb l'acte enunciador.preterit indefinit:anterioritat al moment denunciacio,pero en un mateix periode temporal.pret perfect simple i perifrastic:anterioritat al periode temporald lacte enunciador.futur simple:posterioritat al momnet denunciacio.*anaforics:no giran al voltant dl ara,giran alvoltant dun alesores,un pasat k esta en el text.imperfect:anaforic d present:simultaneïtat amb un esdeveniment.plusquanperfect:anaforic d passat:anterioritat a un temps passat.condicional:anaforic d futur:posterioritat a un fect passat.



conectors:
*espai:dins,fora,a linterior,al exterior,darrere,davant,dreta,eskerra,al mig,a baix,davant,sobre,sota,amunt,avall,on,a on,d'on,per on,a prop,lluny,a la vora d,al costat...*temps:anterioritat:abans,poc abans,molt abans,posterioritat:tot seguit,mes tard,despres,mes endavant,a continuacio,simultaneitat:simultaniament,actualment,ara,quan,mentre,reiteracio:sempre k,cada vegada k,cada cop k,periodicitat:sovint,a/d vegades,normalment,sempre,rarament
per ke+indic:causal
preke+subj:final.



























Entradas relacionadas: