Valencià

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,72 KB

 

Característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual: El teatre actual  es caracteritza per un retorn als textos, per una recuperació de la figura de l’autor, després de l’etapa de muntatges que es va viure als anys 70 i 80. El suport de les institucions que va sorgir amb la democràcia, i el mestratge d’autors veterans com Benet i Jornet, han afavorit l’aparició de nous creadors, els més representatius dels quals començaren a escriure als anys 80. I ho feren abandonant el realisme que havia caracteritzat l’escena als anys 50 i 60: l’escriptura actual és hereva d’autors com Samuel Beckett, Harold Pinter, Thomas Bernhard o David Mamet, i la seua posició envers la realitat és una visió crítica o estilitzada però, en qualsevol cas, parteix d’una mirada distant i despersonalitzada. La majoria dels nous autors tracten temàtiques d’abast individual (la crisi de la parella, la incomunicació, la soledat, la malaltia o l’envelliment), però també d’abast col·lectiu (la violència, el racisme o la marginalitat). Els noms més significatius, per la seua projecció exterior, són els de Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé, autors nascuts ambdós a principis dels 60.  Autors més veterans, com el propi Benet i Jornet o Rodolf Sirera, han diversificat la seua escriptura per adaptar-la, en ocasions, al món audiovisual, de manera que la televisió ha esdevingut una plataforma per fomentar el teatre i donar a conèixer autors com el valencià Carles Alberola, en les obres del qual sempre està present l’humor. L’OBRA TEATRAL DE MANUEL DE PEDROLO:L'obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània. Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tècniques. L’ambició del projecte narratiu de Pedrolo es mostra en la voluntat de tocar tots els gèneres temàtics dins de la novel·la, i també per l’esforç d’introduir dins de la literatura catalana les innovacions tècniques de la narrativa del segle XX. Així, va escriure novel·la policíaca (Mossegar-se la cua, Joc brut), de ciència ficció (Mecanoscrit del segon origen), novel·la simbòlica, com Totes les bèsties de càrrega, i es va costar a diferents formes de realisme en novel·les com Balanç fins a la matinada.Manuel de Pedrolo va escriure entre el 1958 i el 1963 un total de 13 obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat, analitzada des de diferents angles, i amb coincidències tècniques, formals i estilístiques que permeten relacionar-les amb l’anomenat teatre de l’absurd. Pedrolo va plantejar temes com: el tema de l’autenticitat de l’home des de premisses heideggerianes (segons les quals com més autèntic és l’home, més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior); va reflexionar sobre la llibertat des d’una òptica més genuïnament política i social; i sobre aspectes filosòfics del coneixements del món.Sorgit de la necessitat d’exposar una situació col·lectiva de repressió per tal de burlar la censura franquista, despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l’acció: les seues peces no tenen ni geografia ni història i de fugen tot junt la reproducció anecdòtica de la realitat; els personatges son símbols o encarnen actitud que l’autor enfronta a situacions límit, des d’un plantejament existencialista.

Entradas relacionadas: