Valencià apitxat

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,43 KB

 

Català meridional o valencíà :
El valencíà té les característiques següents:
Fonètica:
· Sistema vocàlic tònic idèntic al nord-occidental: set fonemes tònics [i, e, ?, a, ò, u] i cinc d’àtons [i, e, a, o, u]
· Despareix la –d? Intervocàlica ·

Disitinció entre b i v
· Conserva la –r final
· Conserva la –t final dels grups consonàntics
Morfologia:
· Ús de tres graus de demostratiu: este, eixe i aquell.·

· Ús de l’article el, la els, les
· No usa l’article personal
· Les formes del possessiu que són: meu, meua, meus, meues
· Els verbs incoatius presenten també l’increment –ix? O –ís?.
· També als adeverbis: ací, aquí, allà o allí
· Ús del perfet simple.

· El plural d’alguns mots plans conserva la –n.
· Combinacions de pronoms febles diferents.
· La primera persona del present d’indicatiu es fa en –e.
· Terminacions –ara, -era, -ira en l’imperfet de subjuntiu.
Lèxic:
· Mots propis: eixir (sortir)
· Mots que concorden amb els corresponents castellans: pompte (pronto)
· Arabismes
Es parla des de l’Ebre fins a Guardamar, exepte algunes comarques occidentals. Les comarques costaneres del País Valencíà van ser repoblades al Segle XIII per Jaume I amb gent de parla catalana, i es per aixo que el valencíà i el català són la mateixa llengua. Les comarques interiors, en canvi, es van repoblar amb gent aragonesa i castellana. Té tres subdialectes: el valencíà septentrional al nord, l’apitxat a la zona central i el valencíà meridional al sud.

Entradas relacionadas: