Valenciano literatura

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,49 KB

 

Caracteristiques bàsiques de l'escriptura teatral actual.A começaments dels setanta aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Avia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s'escenificava, sinó que el conjunt del grup d'involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció.Avui en dia els autors segueixen elaborant la materia verbal de l'espectacle, peró s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, cosa que ha comportat una transformació de l'escriptura teatral. D'una banda, el text s'ha alliberat d'antigues convencions i d'altra s'han posta en qüestió procediments abans inqüestionables com el diàleg, les coordenades temporals y espacials, el conflicte dramàtic, etc...En l'escriptura teatral actual en català podem observar les tendències següents:a) Hi ha una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironía i l'humor, que combina l'experimentació forma i la comicitat, tendència capitenitjada per Sergi Belbel (escriptor de grans èxits, estretament vinculat a la pràctica escènica).b) Una altra dramatúrgia empra estratègies de discurs en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i està ple de dubtes, silencis, omissions, i interrogants, en què la comunicació entre els personatges es converteix en una lluita tàctica. Es la “teatralitat opaca”, que es forja en els Tallers de Dramaturgia del valencià Sanchis Sinisterra a la sala Beckett de Barcelona. Els exponents màxims d'aquesta tendència son Lluïsa Cunillé i Paco Zorzoso.




c) Pel contrari, hi ha autors dramatics que s'aproximen a la realitat i s'interessen pels problemes del nostre temps des d'una òptica reflexiva i gens trivial: Toni Cabré, Manel Dueso.d) També tenim la via comercial, que es decanta per una comèdia fàcil, lleugera y ben construida: Carles Alberola, Paco Mir, Jordi Galceran.e) Finalment, tenim el “teatre de la irritació”, que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacció: Roger Bernat.

En l'ambit valencià, a partir de l'últim quart del segle XX, sh'a consolidat una nova generació d'autors teatrals, entre els quals, són excepcionals els casos de Manuel Molins i Rodolf Sirera.Molins es autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians: Dansa del vetlatori, Quatre històries d'amor per la reina Germana. Una altra part de la seua producció s'orienta al melodrama: Tango, o a la comedia: Ni tan alts, ni tan rics. Té un tercer bloc que son propostes dramàtiques experimentals: Els viatgers de l'absenta.Rodolf Sirera ha estat una peça clau en la renovació del teatre valencià contemporani. És autor d'una abundant producció dramàtica com El verí del teatre, molt representada arreu del món.També ha fet diverses adaptaciones, i des de 1955, s'ha especialitzat com a guionista de sèries televisives.

Entradas relacionadas: