Valenciano1

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,25 KB

 
Connectors: -Copulatives: i, ni. -Disjuntives: o, o bé. -Distributives: ni...ni, ara...ara, o..., adés ... adés, no solament..sinó. Adversatives: però, sinó, mentre que..., així i tot, tanmateix, no obstant. Il.latives: aixi doncs, per tant, en conseqüència. -Continuatives: a més, i encara, fins i tot. -Explicatives: és a dir, això és, vull dir. Enric Valor: En el període de la postguerra reïx la figura d´Enric Valor. La seua primera novel·la L´ambició d´Aleix, planteja una oposició al realisme tremendista de la postguerra. L´acció d´aquesta novel·la està emmarcada en unes precioses i perfectes descripcions del paisatge. Durant les dècades del 60 i 70 es dedicà principalment a la investigació lingüística. En aquest període escrigué diverses gramàtiques, vocabularis i treballs sobre aspectes morfològics com La flexió verbal. La seua obra més divulgada, Les rondalles valencianes tenen el seu origen abans de la guerra, però, no van ser publicades fins la dècada dels 50. Hi predomina la temàtica meravellosa i realista i són reelaboracions de contes i històries populars que arreplegà i a les quals dotà de riquesa narrativa i lèxica. L´ultima obra publicada fou l´any 1966, Un fonamentalista del Vinalopó i altres contarelles. Els dialectes geogràfics: Els dialectes geogràfics son varietats d´una llengua utilitzades en un àrea geogràfica més reduïda que l´àrea lingüística general. Totes les llengües presenten una variació dialectal més o menys marcada, que afecta la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic. Diferències entre català oriental i català occidental. Oriental: -Pronunciació [u] de la o àtona (amb l´excepció de la major part de l´illa de Mallorca): monòtona. -Desinència -o, -i o -u en la primera persona del present d´indicatiu: cant, canti, canto. -Desinència -i per al subjuntiu: canti, facin. -Vocabulari: mirall, noi/al·lot, be/xai, llombrígol, guineu, romaní, vedell, farigola, ocell, galleda. Occidental: -Distinció de o i u en posició àtona: monòtona. -Desinència -o o -e a la primera persona del present d´indicatiu: canto, cante. -Desinència de subjuntiu amb -o o -e: canto o cante, facen. -Vocabulari: espill, xic, corder, melic, rabosa, romer, jònec, timó, pardal, poal. Per: -complement de causa, complement agent, complement de lloc referit a la ruta d´un moviment, complement de temps referit a un període més o menys precís. Per a: -el benefactiu, la destinació, un complement final. Conjuncions i locucions conjuntives: -Causals: perquè, ja que, puix que, atés que, car, com que, que, per tal com. -Consecutives: doncs, així que, de manera que, talment que, per tant. -Condicionals: si, a condició que, posat que, sols que, en cas que, només que, si bé, mentre. -Finals: perquè, a fi que, per tal que. -Concessives: encara que, baldament, malgrat que, per bé que, tot i que, ni que, per més que, llevat que.

Entradas relacionadas: