Variació lingüística

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,08 KB

 
Les llengües no s'utilitzen de manera monolítica, sinó que s'utilitzen de manera diferent segons una serie de factors.Dins de la variació lingüística trobem unes varietats que s'associen amb els usuaris, així trobem la varietat individual on l'usuari fa l'elecció entre les opcions que li ofereix el codi; la varietat geogràfica la qual classifica la llengua catalana segons la zona on es par-li, amb la qual cosa podem distingir entre el català occidental (nord-occidental i valencià) i el català oriental (rosellonès, central, balear i alguerès); la varietat històrica que ve determinada per l'època en que viu el parlant; la varietat social en funció de les condicions sòcio-culturals del parlant i, per últim, la varietat estàndard que neutralitza les diferències en la utilització del codi lingüístic entre diferents parlants.
Per altra part, trobem les varietats associades als usos de la llengua,
els registres, els quals estan determinats per una sèrie de factors i, es classifiquen en formals, que es corresponen amb el cientificotècnic, el literari i l'especialitzat i, en no formals els quals es recullen en col·loquial, vulgar i l'argot.

El català és una llengua parlada en zones d'Espanya, França, Andorra i Italia.
En la llengua catalana es fan tres divisions; en la primera es distingeix entre català oriental i català occidental. Les teories que han determinat aquesta bipartició es centren en el substrat preromà, el procés de romanització i les posteriors repoblacions de territoris durant la Reconquesta. El tret diferencial més important entre aquestes variants es basa en el tractament de les vocals en posició àtona. El català oriental comprèn els dialectes següents: rossellonès, central, balear i alguerès, per altra banda, els dialectes que compren l'occidental són el nord-occidental i el valencià. Alguns d'aquest dialectes esmentants presenten subdialectes. L'altre divisió es basa en diferenciar les característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques de cadascún dels dialèctes. Finalment, trobem una terera divisió dialectal que classifica els dialectes catalans en constitutius i consecutius. Els constitutius corresponen als que existeixen des de la seva constitució, com el Rossellonés, el Central i el Nord-occidental.. En cambi, els consecutius són aquells que es parlen com a conseqüència d'un factor històric, en aquest cas la Reconquesta, aqui trobem el Balear, l'Alguerès i el Valencià

Entradas relacionadas: