Variants estilístiques de la llengua catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,26 KB

 

Unitat i diversitat

Els dialectes

La manera particular de parlar una llengua en territori concret es diu dialecte. Es terme dialecte no te sentit despectiu. Tots els parlants d'una llengua s'expresen en un dialecte concret, la llengua es la suma de tots el dialectes. Pot ocórrer que un dialecte es considere millor o pitjor que uns altres, aixo es per el prejudicis socials o polítics. En el cas del castella el del nord es considera preferible al meriodional pero el primer s'ha pres com a model de parla d'ambits de prestigi, en canvi el meriodional es associat a situacions informals o comiques. La variació dialectal es una característica basica de totes les llengües vives.

La variació dialectal

L'aspecte que permet diferenciar el bloc oriental de l'occidental es la diferent pronuncia de la [a] i de la [e] en posició atona, en el bloc oriental la [a]i la [e] atnes es pronuncien com a vocals neutres; en canvi en el bloc occidental es pronuncien com [a] i com [e].

Hi ha alguna altra característica de la pronuncia que permet la diferenciació entre els dos blocs.

- Al bloc oriental la vocal neutra pot apareixer en posició tonica

- En la varietat oriental de Catalunya la [o] atona, es pronuncia com [u]

Característiques dialectals secundaries

Hi ha altres trets que permeten la difernciació del dos grans blocs. La morfologia verbal, el qual es la variació en el morfema de primera persona del present d'indicatiu.

A la morfologia nominal hi ha alguna particularitat en la forma de l'article determinat:

1-L'article estandard, es viu en bloc oriental de Catalunya i la majoria de les comarques valencianes

2-L'article antic, es viu en el bloc occidental de Catalunya i ales comarques valencianes septentrionals

3- L'article salat, es viu a les Balears, en punts de la costa de Catalunya i a Taberna


Historia de la llengua

Els primers pasos cap a la recuperació

La Renaixença va ser un movimente de recuperació de la recuperació de la identitat nacional i de reivinsdicació de l'ús social de la llengua.  A part de la proucció literaria de tipus popular, es recupera en quasi tots els generes de la literatura culta. Tornar l'idioma a a usos cultes i formals va fer veure la necessitat de codificar-lo, de crear una norma ortogràfica, lèxica i gramatocal comuna. La norma havia de servir per a recuperar l'estandard, per tant havia de:

-Ser fidel a la tradició

-Eliminar els barbarismes

-Enriquir la llengua amb neologismes per als nous conceptes i els avanços tecnologics

-Incorparar paraules per enriquir l'estandard, era necessari que tots els parlants el sentiren com a propi i s'identificaren

La recontrucció de la norma lingüística

A principis del s.XX, el procés de normalització va donar fruit: (1918)publicacioGramatica catalana,  (1932)Diccionari General de la llengua catalana, fets per Pompeu Fabra a l'institut d'estudis Catalans (creat a 1907), amb les Normes Ortografiques de Castelló(1932) s'adapta a la lingüística valenciana, i amb l'ajuda d'escriptors valencians. Després van ser les universitats les continuadores de la tasca fins al 2001 que es va constituir l'academia Valenciana de la Llengua.

Guerra Civil, Dictadura Franco y Democracia

La difussio de la normariva lingüística va ser interrompuda per la G.Civil i per la dictadura de Franco que va imposar el Castella, el València va ser exclos de l'ensenyament, els mitjans de cimunicacio, etc. A més la gent que pujava en l'escala social deixava de parlar el València. A l'any 1975 amb la mort de Franco y l'arribada de la democracia va millorar la cosa i la contitucio de 1978 va reconeixer la cooficialitat de les altres llengües d'Espanya i els estatus d'autonomia i les lleis de normalització lingüística protegien els drets lingüístics del parlants. La normativització es practcament finalitzada però encara hi ha que aconseguir la normalització.

Entradas relacionadas: