Varietats catalanes

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,13 KB

 

varietats geogràfiques
vocals a, e oberta i e tancada en síl·laba àtona
oc: la a es manté i les es es redueixen a e tancada
o: les tres vocals es reduiexen a vocal neutra
vocals u, o oberta i o tancada en síl·laba àtona
occ: la u es manté i les os es redueixen a o tancada
oc: les tres vocals es reduixen a u
pronunciació de -ix-
occ: amb la i
oc: sense la i
verbs incoatius de la tercera conjugació
occ: increment -ix-
oc: increment -eix-
plurals antics esdrúixols
occ: mantenen la n
oc: perden la n
lèxic diferenciat
occ: espill, melic, moixó
oc: mirall, llombrígol, ocell

-català nord-occidental (ribagorçà, pallarès, tortosí)
fonetica: articulacio de la e atona de mots que comencen per en- o es- com una a
morfologia: primera persona del singular del present d'indicatiu es pronuncia [o] i articles lo i los en substantius masculins.
lèxic: mots com canella, maçana, trebol
-valencià (septentrional nord i meridional sud, apitxat)
fonetica: pronunciacio de la r final i de totes dues consonants en els mots acabats en -nt, -lt, -ng.
norfologia: 1persona singular present indicatiu es e o realitzacio zero. terminacions -ara -era -ira preterit imperfet i (ací, eixe, aço, uit, dèsset, diuit, dèneu)
sintaxi: ordre CI + CD en combinacions pronoms febles. li'l portaré.
lèxic: mots àuia, vesprada, creïlla.
-rosellones
fonetica: no-distincio de e i o obertes i tancades en posicio tonica, tancament de la o tonica a u i pronuncuacio de r francesa.
morfologia: 1persona singular present indicatiu acabat en i
sintaxi: negacio sense no pero amb pas
lèxic: muleta/truita, votura/cotxe
-Central (xipella, salat, tarragoni, barceloni)
fonetica: pronunciacio e oberta de vocals toniques
morfologia: 1persona singular present indicatiu pronunciat u
lèxic: escombra per granera, mandra per peresa, joguina per joguet.
-Balear (mallorqui, menorqui, eivissi)
fonetica: existencia vocal neutra en silaba tonica
morfologia: realitzacio zero en 1persona singular present indicatiu, primera i segona de plural acaba  -am i -au, us del article salat(es/so,sa,es,ses), matenir larticle femeni  na i en.

varietats socials
-varietats castellanitzants
xava: obertura de la vocal neutra en a, no distincio de les es i les os obertes i tancades, ensordiment de consonants, africacio de consonants fricatives, pronuncia com a i de la ll, castellanismes lèxics i gramaticals.
pijo: obertura pronuncia la vocal neutra i la a, tendencia a tancar de la manera castellana la e i la o obertes, exageracio pronunciament.
-varietas d'dedat
parla als infants: vocabulari especific, abus de diminutius, contruccions amb tercera persona, entonacio mes emfatica.
llenguatge dels joves: vocabulari especific, abus de mots, expressions, collega, passar.
argot: utilitzat grups socials concrets, vocabulari i expressions propies de lactivitat.


varietats funcionals
coloquial: utilitzat vida quotidiana, caracter oral, en converses, poc normatiu, frases inacabades, exclam, interrog.
familiar: ambit familiar mes intim, varia segons usuaris, us diminutius, sobrenomns, afectuositat, eufemestics, expressions al·lusives.
vulgar: mots inadquats, incorrecions fonetiques, gramaticals, lexiques, insults, mots, cagar, fotre.
registre estandard: ambit academic, informatius, transmetre informacio de froma funcional, respecta les normes de la llengua, neutra utilitzada en totes les variets geografiques.
llenguatge especialitzat: fan servir colectius professionals, terminologia precisa, dominen els especialistes de la mateira, textos juridicsm cientifics.
registre literari: poetic o retoric, intecio estetica, elaboracio artistica, depen del genere i el autor les caracteristiques.


 

Entradas relacionadas: