Varietats linguistiques

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,11 KB

 
DISCURS. Crea una realitat ficticia o be recreada a partir dls fets reals. Es una realitat discursiva en q el emisor empra una gamma variada q veus per a explicar el misstge.( polifonia). La polifonia es manifesta amb procediments diversos q introdueixen veus diferents d la del locutor: Directe. reprodueix textualment un altre text. El trobarem entre cometes o amb guions. Indirecte. Reprodueix lenunciat mantenintne el significat pero variant la forma.Va introduit per verbs dicendi. Indirecte lliure. Reprodueix lenunciat mantenint la forma pero sense ferlo dependre d cap verb d diccio. Ej: Ella ho tnia clar, aniria al concert! Monoleg interior.Reprodueix els pensaments del locutor q es alhora al.locutari. Te irregularitats sintactiqes. Ej: Sempre igual...!/ I les ores q son..! LADECUACIO D LA LLNGUA A LS NECESSITATS D COMUNICACIO D LA SCIETAT. Davant lenorme variabilitat amb q es poden concretar els actes d parla, conve assajar una classificacio d situacions d parla i d generes textuals mes o menys estandaritzats. Hi han 3 aspectes sobre la variacio funcional dls textos: ambit comunicatiu, generes textuals i el registre. Ambit dus. Son els cnjunts d situacion o llocs en q susa una llengua en una cmunitat d parlants. Familiar, professional, academic, cientific, tecnic, periodistic, publicitari, literari, juridicoadministratiu...Generes discursius. Dins d cada ambit es facil diferenciar com a propis un seguit d generes textuals q comparteixen trets comuns d format.( carta, editorial,conversa telefonica, entrevista...)

Registres linguistics. Entenem per registres les varietats funcionals duna llengua definida segons aquests factors: El tema:general o especialitzat. Nivella d formalitat: segons la relacio entre lemissor i el receptor o el lloc on es troben i la cnsideracio social dl q es parla. Canal d comunicacio: oral, escrit, preparat, espontani...Proposit: Segons lefecte q es vol donar al receptor.CARARCTERITZACIO I FORMACIO DL VALENCIA.Dialecte. Les varietats geografiqes q es poden percebre n una llengua sanomenen dialectes. Els geografics son realitzacions col.lectives i sistematiqes d la llengua n un territori. Qualsevol llengua es la suma o el conjunt d tots el s dialectes q la formen. Es pot afirmar q diferents dialectes pertanyen a una mateixa llengua perq si poden observar coincidencies en la fonetica, la morfologia, el sintactic i el lexic, encara q hi hajen diferencies tamb. Isoglosses. son linies imaginaries traçades sobre un mapa q indiqen labast geografic fun fenomen linguistic. Origen d la nstra llengua. el catala dspunta cm a llengua independent d la resta d llengues romaniqes(sIX i X). Ho va fer distingint unes peculiaritats fonetiqes i morfologiqes q ens permeten parlar d dos grans blocs dialectals: (dialectes constitutius)loccidental i loriental.Els trets propis d cada bloc es van transplantar als territoris annexionats a la corona dArago, alla on comportaren una repoblacio amb catalans(d.consecutius)

Entradas relacionadas: