Verb predicatiu

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,77 KB

 

1.La comunicació especialitzada
Els textos especialitzats o despecialitat es refereixen a continguts espeficics, relacionats amb la ciencia, la tecnica o el món professional, i que son emesos per experts o especialistes. El canal pot ser oral o escrit. El nivell despecialització esta condicionat pels destinataris.
El discurs cientific
La ciencia es proposa comprendre el mon, explicar com es i predir el seu comportament.
La redacció tècnica
Son preferentment textos descriptius, directius o expositius on es fan explicites les tecniques o els metodes de treball a més de descriure els mitjans
El discurs juridic
Es refereix al conjunt de textos que sutilitzen en làmbit de la justicia
El llenguatge administratiu
Tota redacció tecnica associada al mon de ladministració publica o privada
Textos expositius
Els textos expositius, els mes abundants entre els especialitzats, es caracteritzen per presentar conceptes en forma danalisi o de sintesi Els textos explicatius tambe ordenen els continguts dacord amb un esquema dual de plantejament i solució dun problema.
Té una tematica especialitzada i una terminologia, es a dir, una selecció de vocabulari representatiu. Té aparença dobjectivitat i es precis.
Oracions copulatives o atributives
Oracions copulatives amb ser, estar i semblar
El predicat no es el verb, sino el constituent que hi ha darrere del verb. La relació predicativa no sestableix entre el subjecte i el verb. El verb no té contingut semantic. El predicat duna oració copulativa amb el ver ser pot ser un SA, SP o SN. Les oracions amb un participi passat van amb el verb estar, sobretot si el subjecte és animat. Si el subjecte és inanimat, poden anar amb ser o estar segons la manera denfocar la situació. El predicat duna oració copulativa es pot substituir pel pronom feble ho.
El verb estar en les oracions atributives
Les oracions atributives amb un subjecte inanimat i un predicat participi passat que designi una propietat transitoria poden dur tant el verb ser com estar. En els registres formals se li dona preferencia a ser. Quan ladjectiu designa una propietat identificadora i no transitoria sempre es preferible ser.
Oracions locatives
A les oracions amb estar-se i un sintagma preposicional, el verb estar es sinonim de residir o treballar habitualment. Es pot substituir pel pronom feble hi
Verbs pseudoatributius
Els verbs tornar-se, quedar-se, parar i fer-se tenen una relacio de predicació amb el subjecte
Oracions impersonals
Les oracions que no tenen subjecte sanomenen impersonals. Són impersonals els verbs de: tercera persona del plural, segona persona del singular, pronom reflexiu se i verb en tercera persona de singular (el pronom es/se prene valor imersonal)
-Oracions amb predicat meteorologic o temporal
Els verbs que designen accidents meteorologics com ploure, nevar, llampegar, pedregar o tronar son impersonals. El verb fer seguit dun SN amb valor meteorologic o temporal tambe donen lloc a oracions impersonals.
-El predicat haver-hi
El predicat haver-hi es construeix sense subjecte amb un SN posposat al verb i de vegades amb un complement circumstancial de lloc.
-Oracions passives
Participi passat i amb el verb esser nomes ho admeten els verbs dacció amb un agent i un pacient. Verb en veu activa i el pronom se formen passiva.

Entradas relacionadas: