Verbs copulatius
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,84 KB
DIFERENTS PAPERS TEMÀTICS
POSICIÓ DE SUBJECTE:
Els papers temàtics que els verbs assignen a la posició de subjecte són:
AGENT (controlador). L’agent és l’actor que controla l’acció expressada pel predicat. Exigeix un subjecte que controla l’acció del verb, és a dir, que apareix AMB VERBS D’ACCIÓ VOLUNTÀRIA. Ex: La policia va maltractar els independentistes.
Proves per controlar si el subjecte és AGENT:
Si posant-hi un adverbi de voluntarietat l’oració és bona. Ex: La policia va matar voluntàriament/expressament. En canvi; El calor va pansir les flors voluntàriament no és bona.
Només es poden fer imperatius amb verbs d’acció voluntària. Ex: Soldats, mateu! ; Llibres, cremeu-vos! no té sentit.
Subordinar amb verbs com ordenar o obligar, afegir una subordinada al final. Ex: En Joan va ordenar al llibre que caigués, El calor va pansir les flors per molestar na María… No tenen sentit.
Es donen personificacions o usos metafòrics de subjectes no animats. Ex: Aquest llibre parla de bruixes…
L’AGENT també apareix com a subjecte amb verbs estatius, de posició:
seure, habitar, guardar, romandre, jeure, conservar…
Ex: El pare seia a la vora del foc (accepta proves de verb d’acció voluntària)
CAUSA. Causa és el motiu que ha originat un determinat estat de coses. Assignen paper temàtic causa al subjecte abstracte.
Verbs anomenats causals: Provocar, originar, causar, suscitar…
Ex: La decisió d’en Jordi va provocar sorpresa
CAUSA
Si duen subjectes animats són cosiderats AGENTS, en lloc de causa:
En Joan va provocar la divisió entre ells.
Verbs causatius:
La calor va pansir les flors/ La lluna plena il·luminava el camí / Aquesta substància fermenta el most.
EXPERIMENTADOR. Verbs de percepció sensible i intel·lectual i verbs de sentiments (aquests verbs tenen un subjecte no controlador, encara que sigui sempre animat):
veure, sentir (són verbs relacionats amb altres que tenen subjecte controlador Agent: mirar, escoltar)
saber, conéixer, reconéixer, voler, desitjar, recordar, oblidar, entendre…
estimar, odiar, admirar, menysprear, detestar, témer…
POSICIÓ D’OBJECTE DIRECTE I D’OBJECTE PREPOSICIONAL:
TEMA és el paper temàtic propi de l’OD i de l’OP. Indica l’element en què es produeix un estat de coses o que en rep les conseqüències.
Ex: Ha acostumat el fill a la bona vida.
TEMA TEMA
META és el paper de l’OI. Indica el punt de destinació o meta de l’estat de coses indicat pel predicat.
Ex: Na María va dir coses agradables a tothom.
META
Alguns casos excepcionals són els de verbs com agradar, interessar, prohibir, que tenen un OI Experimentador; o el de verbs com comprar en què és possible una doble interpretació de Meta o d’Orígen -ambigüitat que serà resolta pel context: Van comprar caramels a en Pep (on el Pep pot ésser qui els va rebre o qui els va vendre).
POSICIÓ D’ADJUNT O CIRCUMSTANCIAL:
Destinació, benefactiu, instrument, orígen, locatiu, companyia…
POSICIÓ DE SUBJECTE:
Els papers temàtics que els verbs assignen a la posició de subjecte són:
AGENT (controlador). L’agent és l’actor que controla l’acció expressada pel predicat. Exigeix un subjecte que controla l’acció del verb, és a dir, que apareix AMB VERBS D’ACCIÓ VOLUNTÀRIA. Ex: La policia va maltractar els independentistes.
Proves per controlar si el subjecte és AGENT:
Si posant-hi un adverbi de voluntarietat l’oració és bona. Ex: La policia va matar voluntàriament/expressament. En canvi; El calor va pansir les flors voluntàriament no és bona.
Només es poden fer imperatius amb verbs d’acció voluntària. Ex: Soldats, mateu! ; Llibres, cremeu-vos! no té sentit.
Subordinar amb verbs com ordenar o obligar, afegir una subordinada al final. Ex: En Joan va ordenar al llibre que caigués, El calor va pansir les flors per molestar na María… No tenen sentit.
Es donen personificacions o usos metafòrics de subjectes no animats. Ex: Aquest llibre parla de bruixes…
L’AGENT també apareix com a subjecte amb verbs estatius, de posició:
seure, habitar, guardar, romandre, jeure, conservar…
Ex: El pare seia a la vora del foc (accepta proves de verb d’acció voluntària)
CAUSA. Causa és el motiu que ha originat un determinat estat de coses. Assignen paper temàtic causa al subjecte abstracte.
Verbs anomenats causals: Provocar, originar, causar, suscitar…
Ex: La decisió d’en Jordi va provocar sorpresa
CAUSA
Si duen subjectes animats són cosiderats AGENTS, en lloc de causa:
En Joan va provocar la divisió entre ells.
Verbs causatius:
La calor va pansir les flors/ La lluna plena il·luminava el camí / Aquesta substància fermenta el most.
EXPERIMENTADOR. Verbs de percepció sensible i intel·lectual i verbs de sentiments (aquests verbs tenen un subjecte no controlador, encara que sigui sempre animat):
veure, sentir (són verbs relacionats amb altres que tenen subjecte controlador Agent: mirar, escoltar)
saber, conéixer, reconéixer, voler, desitjar, recordar, oblidar, entendre…
estimar, odiar, admirar, menysprear, detestar, témer…
POSICIÓ D’OBJECTE DIRECTE I D’OBJECTE PREPOSICIONAL:
TEMA és el paper temàtic propi de l’OD i de l’OP. Indica l’element en què es produeix un estat de coses o que en rep les conseqüències.
Ex: Ha acostumat el fill a la bona vida.
TEMA TEMA
META és el paper de l’OI. Indica el punt de destinació o meta de l’estat de coses indicat pel predicat.
Ex: Na María va dir coses agradables a tothom.
META
Alguns casos excepcionals són els de verbs com agradar, interessar, prohibir, que tenen un OI Experimentador; o el de verbs com comprar en què és possible una doble interpretació de Meta o d’Orígen -ambigüitat que serà resolta pel context: Van comprar caramels a en Pep (on el Pep pot ésser qui els va rebre o qui els va vendre).
POSICIÓ D’ADJUNT O CIRCUMSTANCIAL:
Destinació, benefactiu, instrument, orígen, locatiu, companyia…