Vicent andres estelles tema mort

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,86 KB

 

La consolidació del règim franquista, va provocar un retraç sense precedents en el proces de normalització iniciat al país València a principis del sXX.Repressió doble vessant.1Ideologica i política. Nega llibertats democràtiques basiques, i els drets humans fonamentals.2repressió nacional. Basada en la prhibició de qualsevol llengua que no fos a caste. Intent del regim franquista, per reduir lús de la llengua cat,exclusivament en lambit familiar o a partir de 1945/1946 es comença a autoritzar mes coses.EXpasturets. A partir de la Guerra Civil es realitzen detencions, afusellaments. Pero el maig de 41 el rector de luni de València es afusellat(Joan baptista peret)1979Viandres li va dedicar tot un llibre. Afsusellaments duren fins 1939/1956.Lo rat penat, entitat oberta lany50, i entra gent com CarlesSalvador.Francursos de llenguacat i valenciana. Facultat de filoilletres si formen.JfusterMsanchisguarnerVventura(aprenen catala mig damagat1954)1962JoanFuster-nosaltres els valencians import entendre visió politicosocial epoca. Las provincias anticatalanistaJose ombuena=suetoni.Horaci=estelles. Es crea UCD partit de Suárez després deFranco.GAV(grup acció valenciana)molt anitcat. VICENT.Burjassot1929/valencia1993.JoanFUSTER, diu q millor poeta València desde ausias march i j.Roís de corella. VICE fa dorfebre, mecanografia pero no dedicara. Autodidacta.Sen va a mdrid a estudiar periodisme i alla publiquen alguns poemes en revistes(en cast)el 48 torna a València i comença a treballar a las provincias(dirigit x Martí Domínguez)Casa isabel lorente 1955 1956 filla q es mort a 4 mesos. Ell diu q el fara madurar molt.1978premi honor lletres cat, pero perjudica pq fora feina. Autor clase social mitjana/baixa, cada poema boci de vida molt diversa. Era fill duna família de forners. Va començar a escriure versos quan tenia 10 anys, en aquella època admirava les obres de V. Blasco Ibáñez.. Als 40 anys comença a escriure algun article. Obres gran vitalitat. Obra poetica 4 apartats. 1poesia civil. Definició historica i geografica, en part denuncia política, vol definir comunitat a q pertany, basicament valenciana, sense oblidar unitat cultural cat.Freqüents ref guerra i postguerra (+pq la viu).2poesia quotidiana.Poemes referits a petits esdeveniments quotidians altres +pers, q afeqten visa seva, parella, vida professional,pers carrer.Convertira reporte fotografic=professió periodista, reflecteix tot el q veu, pero poeticament. Llenguatge pop directe, pq vol relectir la realitat q n li agrada duna manera q ho entengui totom.3.Poesia existencial 50/70. +íntims+pers desdl jo del poeta, la mort i lamor grans temes. Pot ser indv o colect, perol acaba racionalitzan, la desdramatitza pq tothom moria era pa d cda dia.4.Poesia imaginativa. Te mes lúdic, imiten cantarelles, jocs inf. Conjunt obra reflecteix la vida en el sentit+elemental.Vvaguda.Vers masculí/rima masculina.Vvpla vers fem/rima fem. Vvesdrujul/vers esdrujul.



Com sabem, les èglogues es reprodueixen normalment, en un ambient campestre i son conversacions, activitats i succeïments que es donen a terme, entre pastors.Per començar, el poema ens situa en un ambient on apareixen elements de la natura, i també objectes i diferents artilugis que s'empleen a les oficines. Cal dir, que el poema, transcorre en un ambient de treball. Es estrany i molt extravagant, emplear una ègloga en aquestes circumstàncies, però es realment peculiar. En el poema, es troben dos personatges. Dues noies que s'expliquen els seus amors. "Galatea", comença amb lhistoria, parlant així i donant-nos a conèixer com va descobrir el seu amor. Després segueix explicant el transcurs del seu amor, les seves sensacions. Fins que al cap i a la fi, segueix explicant anècdotes del seu amor, i "Melibea" explica, com va ser el seu sentiment.En aquest poema es pot destacar un to irònic i humorístic.El to humorístic vol imitar als personatges de la ègloga, i el to irònic l'ambient, el canvi d'una conversació entre pastors al salt entre l'ambient d'una conversació entre secretaries, un ambient d'oficina. S'introdueixen també, paraules del francès (que són les més utilitzades), però també apareixen d'altres del llatí o l'anglès.Per exemple, topem a mig poema amb: "micat auribus et tremit Artús..." . Després, anem trobant paraules molt repetides com "Ma petite..." i després, per a manifestar i ressaltar el sentiment d'amor, "je t'aime" i "i love you". En el primer vers trobem al·literació de la /s/ : candidíssimes, sensibilíssims... Fan que agafi intensitat la paraula.Al tercer vers trobem una tornada, al igual que al quart vers i al sisè.
Al quinqué vers veiem una repetició constant, que s'allarga durant tot el poema, també hi trobem passió.Es important destacar lal·literació de la /s/ al vers nou, que ens marca una sensualitat.És el poema 'Cançó de bressol', del llibre 'La Nit' (1953-1956), de Vicent Andrés Estellés. L'anècdota d'aquest poema és que aquest llibre el va escriure uns temps després de que se li moris la seva filla petita, i els primers poemes que va escriure van dedicats a ella.El seu significat és com una sensació de consol cap a la seva filla morta. La seva mort és qui l'acompanya a tot arreu i no el vol deixar.És com la mestressa i tot allò que l'envolta la recorda a ella.El tema del poema és la mort. El to que utilitza en aquest poema és nostàlgic perquè parla de la mort de la seva filla. En el nivell fònic podem destacar la aliteració de /m/ que està relacionat amb la mort i la tristesa. Té moltes pauses, i això fa que el ritme sigui lent.En la segona part del poema destaca la aliteració de /r/ que li dona força. El poema no es gaire sonor ja que no hi ha aliteració de /s/ ni /r/.En quant al nivell lèxic-semàntic utilitza només un adjectiu, el qual es repeteix i ho utilitza per dir-nos que la seva mort és petita.
Utilitza la metàfora més en la segona part del poema que en la primera. El registre és col·loquial però a la vegada culte perquè utilitza cultismes.Per últim en el nivell sintàctic, podem veure la anàfora paral·lelística, quan diu 'Jo tinc una mort petita' que es repeteix al llarg del poema i està situat al principi de les tres primeres estrofes.Vvisosilabics/rima asonant


Entradas relacionadas: